| Abstract: |
Tot i que és una afirmació un xic controvertida, cal diferenciar clarament el concepte de població jove -o de joves- i el de joventut: mentre que jove fa referència a una edat determinada -que assumeix que es perllonga la joventut-, la joventut és una etapa vital que es caracteritza per la dependència residencial, financera i familiar respecte a uns pares o tutors; en aquest darrer sentit, la joventut és un període de la vida. Hi ha força consens a acceptar que comença al voltant dels 15 anys, per uns condicionaments biològics o psicològics més lligats a l'adolescència que a la joventut, però no hi ha tant acord respecte al moment final, que històricament s'ha anat allargant sobre la marxa a mesura que es perllongava la dependència. De fet, el veritable protagonista de l'anàlisi social sol ser l'adult, fins al punt que s'ha arribat a definir la joventut com el moment en què es fa cua per ocupar un lloc d'adult a la societat (Gil Calvo, 1985). En definitiva, és jove qui no és adult, és a dir, qui no té un lloc de treball que li permeti l'autonomia econòmica pròpia dels adults, qui no té un habitatge independent com el que tenen els adults o qui no ha format un nucli familiar ocupant la posició de persona adulta de referència. Com es veurà en les línies que segueixen, caurem en aquest esquema una vegada i una altra, motiu pel qual demanem disculpes des d'ara mateix. Per tot plegat, la població jove -de la qual parlarem aquí- ha anat allargant el llindar de pas a l'edat adulta, que actualment ja és de trenta anys (Galland, 1994), una edat que abans s'hauria considerat abusiva per delimitar el concepte de jove. Seguint aquest corrent, considero aquí la població fins a 29 anys, ja que així es poden establir tres grups quinquennals entre la població jove: 15-19 anys, 20-24 anys i 25-29 anys. La pregunta a investigar és fins a quin punt la població jove està travessant el període vital de la joventut, és a dir, fins a quin punt ocupa la posició de fill/a a càrrec d'un pare o/i una mare, fins a quin punt no ha format una parella i/o no ha tingut fills, o és un nouvingut, una persona immigrada, que es considera -si més no durant un temps- mancada de recursos socials i econòmics suficients per afrontar amb èxit el procés d'emancipació, uns recursos que la població autòctona sovint sí que té -tot i que sobre aquest tema hi hauria força punts a discutir i aclarir. |
guest ::
(Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia)
