Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/18538
Eduardo De Filippo a Catalunya
Massip, Francesc, 1958- (Universitat Rovira i Virgili)

Data: 2007
Resum: La recepció de De Filippo a Catalunya ha estat escassa: a banda de La gran il·lusió duta a escena per Herman Bonnin (1988), L’art de la comèdia dirigida per Jordi Mesalles (1992) o la Filumena Marturano que Alfred Lucchetti va traduir i protagonitzar el 1995, només quan Belbel muntà Dissabte, diumenge i dilluns al Teatre Nacional de Catalunya (2002) es va desvelar als catalans tot el potencial i la riquesa dramàtica de De Filippo amb una posada en escena vibrant i audaç que va estar en cartell dues temporades seguides, i que va deixar una singular empremta en l’última peça belbeliana: Forasters (2004), on ressona el tema del deteriorament de les relacions familiars, així com els efectes de fantasmagoria escènica i els aspectes metateatrals que tan interessaven al napolità, tot plegat amb personatges de gruix i una singular ambició expressiva, que no oblida mai al gran públic. El teatre d’Eduardo permet operacions d’actualització i escenificació molt dinàmiques, d’aquí la seva vigència i adaptabilitat a èpoques i cultures ben distintes.
Resum: The reception of De Filippo in Catalonia has been sparse: La gran il·lusió put on the stage by Herman Bonnin (1988), L’art de la comèdia directed by Jordi Mesalles (1992) or the Filumena Marturano that Alfred Lucchetti translated and played the leading role in 1995. It was only when Belbel staged Dissabte, diumenge i dilluns at the Teatre Nacional de Catalunya (2002) that the Catalan public was exposed to the potential and dramatic richness of De Filippo with vibrant and audacious scenery which was used two seasons running. It also left its mark on the latest Belbel piece: Forasters (2004), resounding with the theme of the deterioration of family relationships, as well as the effects of the scenic phantasmagoria and the meta-theatrical aspects that so interested the Neapolitan, interwoven with characters with depth and a singular expressive ambition, that never forgets the general public. The theatre of Eduardo enables updating methods and encourages very dynamic scenographies, and from there comes the validity and adaptability to very different periods and cultures.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Català.
Document: article ; recerca ; publishedVersion
Matèria: Dramatúrgia contemporània ; Connexions teatrals italocatalanes ; Contemporary drama ; Italian-Catalan theatrical connections
Publicat a: Quaderns d'Italià, N. 12 (2007) p. 53-58, ISSN 1135-9730



6 p, 64.4 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Quaderns d'italià
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2007-06-21, darrera modificació el 2016-11-08



   Favorit i Compartir