Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/23696
Territoris sense model
Solà-Morales, Manuel de (Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona)

Data: 1997
Resum: La visió de les perifèries com a àmbits sense identitat espacial està relacionada amb l’absència de l’activitat i la construcció. Aquesta presència del buit és, però, la seva condició projectual més important. Les interpretacions d’aquests territoris han anat des del to denunciatori, unit a la crítica del creixement residencial especulatiu, la «perifèria vil», fins a la justificació esteticista del desordre territorial i l’empirisme perifèric, a partir de l’estima pels espais buits i descompostos, la «perifèria esplèndida». Sovint les aproximacions figuratives i les representacions del cinema i la fotografia han substituït un arsenal taxonòmic que manca encara, amb el qual definir les perifèries sense recórrer a la metàfora, l’analogia o la idea de degradació de la ciutat central. Les perifèries, però, apareixen com a espais actius del possible projecte contemporani de metròpoli. En aquest context, nous elements com la distància, argument compositiu de la forma urbana perifèrica, i el seu valor, que canvia en créixer l’escala del territori urbà considerat, mostren el protagonisme projectual de la separació vers la continuïtat unificadora de la ciutat compacta.
Resum: La visión de las periferias como ámbitos sin identidad espacial está relacionada con la ausencia de la actividad y la construcción. Esta presencia del vacío es su condición proyectual más importante. Las interpretaciones de estos territorios han ido desde el tono denunciatorio, unido a la crítica del crecimiento residencial especulativo, la «periferia vil», hasta la justificación esteticista del desorden territorial y el empirismo periférico, a partir de la fascinación por los espacios vacíos y descompuestos, la «periferia espléndida». A menudo, las aproximaciones figurativas y las representaciones del cine y la fotografía han sustituido un arsenal taxonómico que falta aún, con el cual definir las periferias sin recurrir a la metáfora, la analogía o la idea de degradación de la ciudad central. Las periferias, en cambio, aparecen como espacios activos del posible proyecto contemporáneo de metrópoli. En este contexto, nuevos elementos como la distancia, argumento compositivo de la forma urbana periférica, y su valor, que cambia al crecer la escala del territorio urbano considerada, muestran el protagonismo proyectual de la separación frente a la continuidad unificadora de la ciudad compacta.
Resum: La vision des périphéries en tant que milieu sans identité spaciale est en relation avec l’absence de l’activité et de la construction. Cette présence du vide est sa condition projectuelle plus importante. Les interprétations de ces territoires ont passé du ton dénonciateur, joint à la critique de l’accroissement résidentiel spéculatif, la «vile périphérie», à la justification esthéticiste du désordre territorial et de l’empirisme périphérique, à partir de la fascination pour les espaces vides et décomposés, la «périphérie splendide». Souvent, les approximations figuratives et les représentations du cinéma et de la photographie ont substitué un arsenal taxonomique qui manque encore, avec lequel définir les périphéries sans recourir à la métaphore, l’analogie ou l’idée de dégradation de ville centrale. Par contre, les périphéries apparaissent comme des espaces actifs dans le possible projet contemporain de la métropole. Dans ce contexte, de nouveaux éléments comme la distance, argument compositif de la forme urbaine périphérique, et sa valeur mutante dûe à l’accroissement de l’échelle du territoire urbain pris en considération, font preuve du protagonisme projectuel de la séparation face à la continuité unificatrice de la ville compacte.
Resum: The perception of the peripheral areas of cities as places suffering from a lack of spatial identity is related to the absence of activity and construction. This emptiness is, however, the most important condition affecting the planning of such areas. There have been many interpretations of peripheral areas ranging from denunciation and the criticism of speculative residential development (the «vile periphery»), to the aestheticist justification of urban disorder and peripheral empiricism arising from a fascination for empty and haphazard spaces (the «splendid periphery»). Frequently, formal approaches as well as cinematic and photographic representations have substituted for the taxonomic arsenal, still lacking, that could serve to define the peripheries without recourse to metaphor, analogy or the concept of the decay of the inner city. In contemporary metropolitan planning, however, peripheral areas are the active spaces. In this context, new parameters, such as distance, a key component of the peripheral urban form, and the importance of same, which changes with the growth in scale of the urban territory considered, reveal the protagonism in the planning process of separation as compared to the unifying continuity of the compact city.
Drets: Tots els drets reservats
Llengua: Català.
Document: article ; recerca ; publishedVersion
Matèria: Perifèries urbanes ; Perifèria vil ; Perifèria esplèndida ; Distància interessant ; Perifèries planificades
Publicat a: Papers : Regió Metropolitana de Barcelona : Territori, estratègies, planejament, N. 26 (1997) p. 21-27, ISSN 1888-3621



7 p, 34.3 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Papers : Regió Metropolitana de Barcelona
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2008-02-08, darrera modificació el 2016-06-12



   Favorit i Compartir