| Data: |
1999 |
| Resum: |
Throughout the history of the hermeneutics of the lirical work defined as canzonieri, autobiographical fiction has largely proved to be both a clue and a hindrance to their sound criticism. This has been very much the fortune of Leopardi's Canti, mostly seen as a sheer diagram of the author's career. First part of an eventual series of two, the article amphasizes the role of the lyric-self as structurer and coherer in Leopardi's collected poems, and drives attention to its paradoxical nature as a source of poetic creation. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Publicat a: |
Quaderns d'Italià, N. 4-5 (1999) , p. 131-144, ISSN 2014-8828 |
visitant ::
identificació
