| Additional title: |
Increased longevity in Europe : adding years to life or life to years? |
| Additional title: |
El aumento de la longevidad en Europa : ¿añadiendo años a la vida o vida a los años? |
| Imprint: |
Bellaterra Centre d'Estudis Demogràfics 2022 |
| Abstract: |
L'esperança de vida en néixer a Espanya, l'any 1950 era de 64. 2 y 59. 3 anys per a dones i homes. D'aleshores ençà, l'esperança de vida ha augmentat de forma pràcticament ininterrompuda fins arribar als 85. 1 i 79. 6 anys el 2020, respectivament. El cas d'Espanya no és l'únic, atès que els habitants de la majoria de països del món sobreviuen fins a unes edats que es creien inabastables tan sols unes dècades enrere - fet que representa una fita històrica per a la humanitat (Vaupel et al. , 2021). Si bé és cert que el retard generalitzat de la mortalitat constitueix un èxit col·lectiu sense precedents, cal preguntar-se si estem tenint el mateix èxit en el nostre esforç per ajornar l'aparició de malalties i discapacitats (és a dir, de la morbiditat). Si els davallades en les taxes de mortalitat no vénen acompanyades per descensos equivalents en les taxes de morbiditat, les persones que viuen en aquestes societats tendiran a viure més anys, però en pitjor estat de salut (Gruenberg, 1977) - un fenomen amb conseqüències enormes per a la sostenibilitat dels sistemes de salut i de pensions tal i com els coneixem. En aquesta edició del Perspectives Demogràfiques explorem en quina mesura els increments de longevitat registrats a Europa els darrers 30 anys s'han produït amb guanys d'anys en bona salut (és a dir: 'afegint vida als anys') o en mala salut ('afegint anys a la vida'). Posant el focus no tan sols en la quantitat sinó també en la qualitat dels anys guanyats, volem aportar noves evidències sobre una qüestió de candent actualitat que ha de ser tinguda en compte en l'elaboració d'un gran ventall de polítiques públiques que, necessàriament, han d'anar més enllà de l'àmbit estrictament sanitari. |
| Abstract: |
La esperanza de vida al nacer en España en el año 1950 era de 64. 2 y 59. 3 años para mujeres y hombres. Desde entonces hasta ahora, dicha esperanza de vida ha aumentado de forma prácticamente ininterrumpida hasta llegar a los 85. 1 y 79. 6 años en 2020, respectivamente. El caso de España no es el único, puesto que los habitantes de la mayoría de países del mundo sobreviven hasta unas edades que se antojaban inalcanzables tan solo unas décadas atrás - lo que representa un hito histórico para la humanidad (Vaupel et al. , 2021). Si bien es cierto que el retraso generalizado de la mortalidad constituye un éxito colectivo sin parangón, cabe preguntarse si estamos siendo igualmente exitosos en nuestro esfuerzo por retrasar la aparición de enfermedades y discapacidades (es decir, de la morbilidad). Si los descensos en las tasas de mortalidad no vienen acompañados por descensos equivalentes en las tasas de morbilidad, las personas viviendo en dichas sociedades tenderán a vivir más años, pero en peor estado de salud (Gruenberg,1977) - un fenómeno con enormes consecuencias para la sostenibilidad de los sistemas de salud y de pensiones tal y como los conocemos. En este número de Perspectives Demogràfiques exploramos en qué medida los incrementos de longevidad registrados en Europa durante los últimos 30 años se han producido con ganancia de años en buena salud (es decir: 'añadiendo vida a los años') o en mala salud ('añadiendo años a la vida'). Poniendo el foco no solamente en la cantidad sino también en la calidad de los años ganados, queremos arrojar nueva luz sobre una cuestión de candente actualidad que debe ser tenida en cuenta en la elaboración de un gran abanico de políticas públicas que, necesariamente, deben ir más allá del ámbito estrictamente sanitario. |
| Abstract: |
In 1950, life expectancy at birth in Spain was 64. 2 years for women and 59. 3 years for men. Thereafter and to the present day, this life expectancy has risen practically uninterruptedly to reach, in 2020, 85. 1 and 79. 6 years, respectively. The case of Spain is not the only one, since the inhabitants of most countries in the world are living to ages that seemed unattainable only a few decades ago, and this represents a historic landmark for humanity (Vaupel et al. , 2021). While it is true that the generalised postponement of mortality is an unprecedented collective success, it must be asked whether we are equally successful in our efforts to delay the onset of disease and disability (or, in other words, morbidity). If decreasing mortality rates are not matched by an equivalent decline in morbidity rates, people in these societies tend to live for more years but in a worse state of health (Gruenberg, 1977). This is a phenomenon with enormous consequences for the sustainability of health and pensions systems, as we know them. In this issue of Perspectives Demogràfiques we explore the extent to which the increases in longevity recorded in Spain over the last 30 years have happened with gains in years in good health (which is to say, "adding life to years") or in bad health ("adding years to life"). Focusing not only on quantity but also on the quality of the years gained, we aim to shed new light on a pressing issue of today which should be taken into account in the designing of a wide range of public policies that must, as a matter of necessity, go beyond the confines of what is strictly understood as the domain of health. |
| Grants: |
European Research Council 864616
|
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Language: |
Català, castellà i anglès |
| Series: |
Perspectives Demogràfiques ; 28 |
| Document: |
Working paper |
guest ::
(Centre d'Estudis Demogràfics)
