| Resumen: |
Quan es planifiquen els espais públics recreatius a Xile, com les places i parcs, aquests són dissenyats i planificats des de la mirada dels adults que és esbiaixada i incompleta i els qui faran ús d'aquests espais (els nens i les nenes) són invisibilitzats en aquests processos. Se sol pensar que els espais rurals de Xile no necessiten la planificació d'espais públics recreatius i aquest model es replica també a les ciutats, però els rurals presenten més vulnerabilitat, ja que estan associats, per proximitat a una activitat primària com la mineria , la pesca, l'agricultura, la ramaderia i activitats forestals. Els models de places infantils es repliquen a tot Xile tot i que com a país presentem climes diferents i contextos socioculturals diversos. És per això que es va pensar en preguntes com Quina és l'aportació realitzada pels nens i nenes en la planificació i ordenament territorial dels espais públics recreatius?, com utilitzen, li donen sentit i què necessiten els segons els nens i les nenes els espais públics recreatius com les places i parcs a Xile? És la visió dels nens i nenes reconeguda en la planificació i ordenament territorial de les places i parcs a Xile? Tot això amb la finalitat de proposar criteris per a la planificació i ordenament territorial basats en la utilització, el sentit i la necessitat que donen els nens i les nenes als espais públics com a places i parcs. Sabem que els nens i les nenes a la majoria dels països occidentals són reconeguts com un grup amb necessitats específiques que s'han d'articular a través de processos de consulta. (CHRIS J. Cunningham, Margaret a. Jones & Rosemary Dillon 2003, Caro, 2019), però les oportunitats per als nens en la participació semblen ser molt més limitada al sector públic, ja que les actituds i els processos dels adults dominen a tots els espais amb moltes oportunitats de participació infantil (Deirdre Horgan et. all 2017; Caro,2019). Per això es va afrontar el desafiament de treballar amb nens i nenes d'establiments educacionals entre 9 i 12 anys a tres regions de Xile amb diferents climes locals i contextos urbans o rurals mitjançant l'estudi de casos múltiples amb enfocament qualitatiu, de característiques de recerca/acció , interpretativa i exploratòria. Les tècniques de recol·lecció de dades són l'observació no participant i la cartografia social-mapeig participatiu. Es va fer evident l'alta iniciativa, creativitat, empatia i diversitat que presenten els nens i les nenes en la planificació dels seus propis espais públics recreatius, localitzant, dissenyant, integrant i discutint entre parells que volen, com ho necessiten i com els donarien ús a aquests espais públics recreatius. |
visitante ::
identificación
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia)
