| Títol variant: |
Essencials i oblidades : el treball domèstic i l'impacte de les respostes polítiques durant la pandèmia de COVID-19 a Espanya i Itàlia |
| Títol variant: |
Esenciales y olvidadas : el trabajo doméstico y el impacto de las respuestas políticas durante la pandemia de COVID-19 en España e Italia |
| Data: |
2023 |
| Resum: |
Results from the European project RESISTIRÉ show that the pandemic outbreak and policies adopted to contain the virus have reinforced pre-existing gender inequalities, resulting in a "spiral of increasing inequalities" (Axelsson et al. , 2021: 110). The care domain is a key part of this spiral and has been at the centre of debates and of some of the COVID-19 policy responses. However, for the most part, policy interventions in the care domain have focused primarily on work-life balance, neglecting the impact of health-related policy restrictions on domestic workers - a highly feminised and racialised sector. Yet these workers have been dramatically affected by the pandemic and related policies, not only in terms of exposure to infection, but also in terms of exacerbation of pre-existing and intersecting inequalities. Moreover, when policies did address the domestic sector, they often reproduced gender stereotyped understandings of the nature of care work, and reinforced racist assumptions on migration. This paper compares the policies on domestic workers enacted during the pandemic in Italy and Spain, which illustrate how public policy engages in gendering and racializing domestic workers. Drawing on Bacchi's methodology, it seeks to unfold and problematise the representations and implicit assumptions related to care work, and the gender and racial hierarchies underpinning them. |
| Resum: |
Els resultats del projecte europeu RESISTIRÉ mostren que la pandèmia i les polítiques adoptades per contenir el virus han reforçat les desigualtats de gènere preexistents i s'ha entrat en una «espiral de desigualtats creixents» (Axelsson et al. , 2021: 110). L'àmbit de les cures és una part clau d'aquesta espiral i ha estat el centre dels debats i d'algunes de les respostes polítiques al COVID-19. No obstant això, en la seva major part, les intervencions polítiques en l'àmbit de les cures s'han centrat principalment en l'equilibri entre la vida laboral i familiar i s'han oblidat de l'impacte de les polítiques relacionades amb la salut en les treballadores domèstiques, un sector molt feminitzat i racialitzat. No obstant això, aquestes treballadores s'han vist dramàticament afectades per la pandèmia i per les respostes polítiques no sols en termes d'exposició al contagi, sinó també en termes d'exacerbació de desigualtats preexistents i entrecreuades. A més, aquelles polítiques que van abordar el sector domèstic sovint van reproduir estereotips de gènere sobre la naturalesa del treball de cures i van reforçar supòsits racistes sobre la migració. En aquest article es comparen les polítiques sobre treballadores domèstiques promulgades durant la pandèmia a Itàlia i Espanya, il·lustratives de la forma en què les polítiques públiques contribueixen a la discriminació de gènere i racial d'aquest grup de treballadores. Basant-se en la metodologia de Bacchi, l'article tracta de desplegar i problematitzar les representacions i suposicions implícites relacionades amb el treball de cures, i les jerarquies de gènere i racials que les sustenten. |
| Resum: |
Los resultados del proyecto europeo RESISTIRÉ muestran que la pandemia y las políticas adoptadas para contener el virus han reforzado las desigualdades de género preexistentes y se ha entrado en una «espiral de desigualdades crecientes» (Axelsson et al. , 2021: 110). El ámbito de los cuidados es una parte clave de dicha espiral y ha sido el centro de los debates y de algunas de las respuestas políticas al COVID-19. Sin embargo, en su mayor parte, las intervenciones políticas en el ámbito de los cuidados se han centrado principalmente en el equilibrio entre la vida laboral y familiar y se han olvidado del impacto de las políticas relacionadas con la salud en las trabajadoras domésticas, un sector muy feminizado y racializado. No obstante, estas trabajadoras se han visto dramáticamente afectadas por la pandemia y por las respuestas políticas no solo en términos de exposición al contagio, sino también en términos de exacerbación de desigualdades preexistentes y entrecruzadas. Además, aquellas políticas que abordaron el sector doméstico a menudo reprodujeron estereotipos de género sobre la naturaleza del trabajo de cuidados y reforzaron supuestos racistas sobre la migración. En este artículo se comparan las políticas sobre trabajadoras domésticas promulgadas durante la pandemia en Italia y España, ilustrativas de la forma en que las políticas públicas contribuyen a la discriminación de género y racial de este grupo de trabajadoras. Basándose en la metodología de Bacchi, el artículo trata de desplegar y problematizar las representaciones y suposiciones implícitas relacionadas con el trabajo de cuidados, y las jerarquías de género y raciales que las sustentan. |
| Ajuts: |
European Commission 101015990
|
| Nota: |
Funding. The article builds on the research findings of the R+I project RESISTIRÉ (Responding to outbreaks through co-creative inclusive equality strategies), 22 Papers 2023, forthcoming Laia Tarragona; Elena Ghidoni funded by the European Union's Horizon 2020 research and innovation programme, under Grant Agreement No. 101015990. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Care ;
Domestic work ;
Gender inequalities ;
COVID-19 ;
Intersectionality ;
Cuidado ;
Trabajo doméstico ;
Desigualdad de género ;
Interseccionalidad ;
Cura ;
Treball domèstic ;
Desigualtat de gènere ;
Interseccionalitat |
| Publicat a: |
Papers : revista de sociologia, Vol. 108 Núm. 3 (2023) , p. e3169 (Artículos de monográfico) , ISSN 2013-9004 |
visitant ::
identificació
(Universidad de Deusto)
