| Títol variant: |
Assassinat, amor i traïció : la revisitació teatral d'Inés de Castro en el segle XXI (Ignacio García and Ana Zamora) |
| Títol variant: |
Asesinato, amor y traición : la revisitación teatral de Inés de Castro en el siglo XXI (Ignacio García and Ana Zamora) |
| Data: |
2023 |
| Resum: |
This paper analyzes two performances of the myth of Galician Inés de Castro, a queen murdered and crowned post-portem by her husband, Pedro de Portugal. After a review of the literary coordinates of this revisitation, a comparison and contrast is made between two approaches made by Ana Zamora and Ignacio García (2019). The former (Nao d amores's Nise) works through Jerónimo Bermúdez's Nise lastimosa and Nise laureada, the latter stages Reinar después de morir/Reinar depois de morrer by Luis Vélez de Guevara. The figure of the queen serves to stage obsessions of medieval and contemporary societies. The problematic representation of an act of violence to a woman onstage is presented by two contrasting approaches: Baroque, bloody and sublime and Romanesque, neutral and yet transcendent. |
| Resum: |
El present treball analitza dues posades en escena del mite de la orensana Inés de Castro, reina assassinada i coronada post mortem pel seu marit Pere de Portugal. Després d'una revisió de les coordenades a partir de les quals se situa la revisitació a la figura de la reina morta, es fa una comparació i contrast entre dos acostaments realitzats per Ana Zamora i Ignacio García (2019): la Nise de Nao d'amores amb una dramatúrgia que parteix de Nise llastimosa i Nise laureada de Jerónimo Bermúdez i la producció hispanoportuguesa Reinar después de morir/Reinar depois de morrer de Luis Vélez de Guevara. En ambdues es veuen algunes de les obsessions de les societats medieval i contemporània a través de la figura de la reina. En concret, s'observa clarament la problemàtica de representació d'un acte de violència al cos d'una dona famosa en l'escena i dos acostaments contraposats: un barroc, sagnant i sublim, i un altre romànic, neutre i, no obstant això, transcendent. |
| Resum: |
El presente trabajo analiza dos puestas en escena del mito de la orensana Inés de Castro, reina asesinada y coronada post mortem por su marido Pedro de Portugal. Tras una revisión de las coordenadas a partir de las cuales se sitúa la revisitación a la figura de la reina muerta, se hace una comparación y contraste entre dos acercamientos realizados por Ana Zamora e Ignacio García (2019): la Nise de Nao d'amores con una dramaturgia que parte de Nise lastimosa y Nise laureada de Jerónimo Bermúdez y la producción hispanoportuguesa Reinar después de morir/Reinar depois de morrer de Luis Vélez de Guevara. En ambas se ven algunas de las obsesiones de las sociedades medieval y contemporánea a través de la figura de la reina. En concreto, se observa claramente la problemática de representación de un acto de violencia al cuerpo de una mujer famosa en la escena y dos acercamientos contrapuestos: uno barroco, sanguinolento y sublime, y otro románico, neutro y, sin embargo, trascendente. |
| Nota: |
The present piece is part of the research strategy of the Instituto del Teatro de Madrid (UCM), the Seminary for Theatrical Research (UCM, 930128), and the research projects CARTEMAD: Digital Cartography, Conservation and Dissemination of Contemporary Madrid's Theatrical Heritage (H2019/HUM-5722) and Cataloguing, Critical Editing and Stage Reconstruction of the Spanish Theatrical Heritage of the Mid-16th Century (TEAXVI) (PID2021-124900NB-I00) |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Posada en escena ;
Medievalisme ;
Inés de Castro ;
Llegenda ;
Jerónimo Bermúdez ;
Luis Vélez de Guevara ;
Performance ;
Medievalism ;
Legend ;
Puesta en escena ;
Medievalismo ;
Leyenda |
| Publicat a: |
Medievalia, Vol. 26 Núm. 1 (2023) , p. 97-121 (Artículos) , ISSN 2014-8410 |
visitant ::
identificació
(Universidad Complutense de Madrid)
