Scopus: 0 cites, Google Scholar: cites
"Quanto dirne si dee non si può dire" : Delacroix lecteur de Dante
Hannoosh, Michèle (University of Michigan)

Títol variant: "Quanto dirne si dee non si può dire" : Delacroix lector de Dante
Títol variant: "How much one must say" : Delacroix reader of Dante
Títol variant: "Quanto dirne si dee non si può dire" : Delacroix lettore di Dante
Data: 2023
Resum: La figure de Dante plane sur l'œuvre d'Eugène Delacroix. Depuis son tout premier envoi au Salon en 1822, Dante et Virgile aux Enfers, jusqu'a son Ugolinde 1860, le peintre français n'a cessé de s'inspirer du maître florentin. Plus qu'une une source de sujets, cependant, Dante était partout présent dans ll'esprit et l'imagination de Delacroix. Dans cet article, j'étudierai les divers moyens dont sa lecture de Dante a influencé la pensée esthétique de Delacroix. Le peintre lisait Dante, le traduisait en vers et en prose, réfléchissait sur son style et sur sa place dans l'histoire littéraire ; plus encore, son étude de Dante le conduisit à formuler son propre concept du beau, qu'il développe dans son Journal, qu'il expose dans des articles publiés et qu'il réalise dans la coupole de la bibliothèque du Sénat au Palais du Luxembourg, représentant une scène du Chant IV de L'Enfer .
Resum: La figura de Dante planeja sobre l'obra d'Eugène Delacroix. Des de la seva primera presentació al Saló de 1822, Dante et Virgile aux Enfers, fins a l'Ugolinde de 1860, el pintor francès es va inspirar constantment en el mestre florentí. Més que una font de temes, però, Dante estava a tot arreu en la ment i la imaginació de Delacroix. En aquest article analitzaré les diferents maneres en què la lectura de Dante va influir en el pensament estètic de Delacroix. El pintor va llegir Dante, el va traduir en vers i en prosa, va reflexionar sobre el seu estil i el seu lloc en la història literària; però sobretot, el seu estudi de Dante el va portar a formular el seu propi concepte de bellesa, que va desenvolupar en el seu Journal, que va exposar en articles publicats i que va crear a la cúpula de la Biblioteca del Senat al Palau de Luxemburg, representant un escena del cant IV de l'Infern.
Resum: The figure of Dante looms large over the work of Eugène Delacroix. From his very first submission to the Salon in 1822, Dante and Virgil in the Underworld, to his Ugolin of 1860, the French painter was constantly inspired by the Florentine master. More than a source of subjects, however, Dante was everywhere in Delacroix's mind and imagination. In this article, I will look at the various ways in which his reading of Dante influenced Delacroix's aesthetic thinking. The painter read Dante, translated him into verse and prose, reflected on his style and its place in literary history; more than that, his study of Dante led him to formulate his own concept of the beautiful, which he developed in his Journal, set out in published articles and realised in the cupola of the Senate Library in the Palais du Luxembourg, depicting a scene from Canto IV of L'Enfer.
Resum: La figura de Dante domina la obra de Eugène Delacroix. Desde su primera obra en el Salón de 1822, Dante y Virgilio en los infiernos, hasta su Ugolinde de 1860, el pintor francés se inspira constantemente en el maestro florentino. Sin embargo, más que una fuente de temas, Dante estaba en todas partes en la mente y la imaginación de Delacroix. En este artículo, examinaré las diversas formas en que su lectura de Dante influyó en el pensamiento estético de Delacroix. El pintor leyó a Dante, lo tradujo al verso y a la prosa, reflexionó sobre su estilo y su lugar en la historia de la literatura; más que eso, su estudio de Dante le llevó a formular su propio concepto de lo bello, que desarrolló en su Diario, expuso en artículos publicados y realizó en la cúpula de la Biblioteca del Senado en el Palacio de Luxemburgo, representando una escena del Canto IV de L'Enfer.
Resum: La figura di Dante incombe sull'opera di Eugène Delacroix. Dalla sua prima presentazione al Salon nel 1822, Dante et Virgile aux Enfers, fino all'Ugolinde del 1860, il pittore francese si ispira costantemente al maestro fiorentino. Più che una fonte di soggetti, tuttavia, Dante era ovunque nella mente e nell'immaginazione di Delacroix. In questo articolo analizzerò i vari modi in cui la lettura di Dante influenzò il pensiero estetico di Delacroix. Il pittore leggeva Dante, lo traduceva in versi e in prosa, rifletteva sul suo stile e sul suo posto nella storia letteraria; ma soprattutto, il suo studio di Dante lo portò a formulare il proprio concetto di bello, che sviluppò nel suo Journal, che espose in articoli pubblicati e che realizzò nella cupola della Biblioteca del Senato nel Palais du Luxembourg, raffigurando una scena del canto IV dell'Inferno.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Francès
Document: Article ; recerca ; Versió publicada
Matèria: Delacroix ; Dante ; Traduction ; Coupole du senat ; Palais du luxembourg ; Traduzione ; Cupola del senato ; Traducción ; Cupola del senado ; Palacio de luxemburgo ; Traducció ; Cupola del senat ; Palau de luxembourg ; Translation ; Dome of the senate ; Palais de luxembourg
Publicat a: Dante e l'Arte, Vol. 10 (2023) , p. 41-62 (Dossier monografico) , ISSN 2385-5355

Adreça original: https://revistes.uab.cat/dea/article/view/v10-hannoosh
DOI: 10.5565/rev/dea.200


22 p, 4.2 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Dante e L'Arte
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2023-12-19, darrera modificació el 2024-02-27



   Favorit i Compartir