Programas de optimización del uso de antimicrobianos en los servicios de urgencias españoles : Estudio PROA-URG
Ruiz Ramos, Jesús 
(Institut de Recerca Sant Pau)
Suárez-Lledó Grande, A. (Hospital Universitari de Bellvitge)
Perrín, M.R.S. (Hospital Universitario Príncipe de Asturias (Alcalá de Henares, Madrid))
Requejo, C.C. (Hospital General Universitario Reina Sofía (Múrcia, Múrcia))
Vega, M.H. (Hospital Universitario de Getafe (Madrid))
López-Vinardell, Laia 
(Hospital de Mataró)
García Martín, Ángeles (Hospital Universitario La Paz)
Baeta, Y.C. (Fundació Sant Joan de Déu)
González, A.J.M. (Centro Médico Teknon)
Díez, M.A. (Hospital Universitario de Basurto (Bilbao, Biscaia))
Giner, S.C. (Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona)
Carranza, S.H. (Hospital Univ. Fundación Alcorcón)
Diáz, A.S. (Hospital Universitario Infanta Leonor)
Riera, M.P. (Hospital Can Misses (Eivissa, Balears))
Liendo, L.M. (Hospital de Galdakao (Usansolo, Biscaia))
Blanch, C.T. (Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta)
Amallo, A.R. (Hospital San Eloy)
Blanco, C.C. (Hospital Universitario Central de Asturias)
Del Proa-Urgencias, E.R.G.
Universitat Autònoma de Barcelona
| Títol variant: |
Antibiotic stewardship programs in the Spanish emergency services : PROA-URG Study |
| Data: |
2024 |
| Resum: |
Introducción: Los programas de optimización de antimicrobianos (PROA) son herramientas clave en la adecuación de estos fármacos. La información disponible sobre la aplicación e indicadores para monitorizar estos programas en urgencias es limitada. El objetivo del estudio es conocer el grado de implantación de programas PROA en los servicios de urgencias, así como el uso de antimicrobianos en estas unidades. Material y métodos: Estudio multicéntrico retrospectivo. Se envió una invitación a todos los participantes del grupo de trabajo de farmacéuticos de urgencias REDFASTER-SEFH. Se utilizó un cuestionario de 21 ítems, contestado por un equipo formado por especialistas en los servicios de farmacia hospitalaria, urgencias, enfermedades infecciosas y microbiología. Resultados: 18 hospitales completaron la encuesta. Catorce (77,8%) disponían de un responsable PROA en la unidad. El valor de DDD por 1000 ingresos osciló entre 36,5 y 400,5 (mediana 100,4 [RIQ:57,2-157,3]). El grupo de carbapenémicos y macrólidos presentó una amplia variabilidad. Únicamente seis (33,3%) hospitales disponían de informe anual de resistencias específico para urocultivos y hemocultivos en urgencias. El porcentaje de multirresistentes en urocultivos fue del 12,5% y en hemocultivos del 12,2%. El porcentaje de adecuación en bacteremia de acuerdo con el resultado del hemocultivo fue del 81,0% (RIQ:74,6-85,0%), y en infección urinaria del 78,0% (RIQ:71,5-88,0%). Conclusiones: Pese a la existencia de responsables PROA, actividades formativas y guías de tratamiento en urgencias, la información sobre el uso de antimicrobianos y el perfil de resistencias en estas unidades es limitado. Futuras actividades han de ir encaminadas a mejorar la información sobre los resultados PROA propios para estas unidades. |
| Resum: |
Introduction. Antimicrobial stewardship programs (ASP) have become a key tool in the adaptation of these drugs to the health system. The information available on the applica-tion and indicators used in these programs in emergency departments is scarce. The objective of this study is to know the extent of ASP implementation in the emergency departments, as well as the use of antimicrobials in these units. Material and methods. Multicenter retrospective study. An invitation was sent to all participants of the REDFASTER-SEFH emergency pharmacist working group. A questionnaire was used consisting of 21 items, answered by a team made up of a pharmacist, emergency room specialist, infectious disease specialist and microbiologist. Results. Eighteen hospitals completed the survey. Four-teen (77. 8%) had an ASP manager. The DDD value per 1000 admissions ranged between 36. 5 and 400. 5 (median: 100. 4 [IQR:57. 2-157. 3]). Both carbapenem and macrolide group presented wide variability in use. Six (33. 3%) hospitals had an annual report on the specific resistance profile for urine and blood cultures. The percentage of multi-drug resistant strains in urine cultures was 12. 5% and in blood cultures 12. 2%. The percentage of adequacy in the bacteremia treatment was 81. 0% (IQR:74. 6-85. 0%), while in urinary tract infections was 78. 0% (IQR:71. 5-88. 0). Conclusions: Despite the existence of ASP members in emergency services, as well as the training activity and local guidelines is common. knowledge of the use of antimicrobials and resistances is limited. Future activities must be aimed at improving information about the ASP results in these units. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Resistencia bacteriana ;
Antimicrobianos ;
Urgencias ;
Programas de optimización de antimicrobianos ;
Anti-Infective Agents ;
Antibiotic resistance ;
Antimicrobial stewardship ;
Emergency care |
| Publicat a: |
Revista Española de Quimioterapia, Vol. 37 Núm. 2 (febrero 2024) , p. 163-169, ISSN 1988-9518 |
DOI: 10.37201/req/138.2023
PMID: 38372121
El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca >
Documents dels grups de recerca de la UAB >
Centres i grups de recerca (producció científica) >
Ciències de la salut i biociències >
Institut de Recerca Sant PauArticles >
Articles de recercaArticles >
Articles publicats
Registre creat el 2025-01-12, darrera modificació el 2026-06-26