Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/51541
Para una caracterización epistémica y metodológica de las Ciencias Sociales
Quintana, Francesc

Data: 1992
Resum: Constatar el vacío que deja lo que ha sido categorizado como caducidad de los "Grandes realatos", constituye el punto de partida o premisa de este texto; lo cual tiene su plasmación en el ámbito de las ciencias sociales, afectando a las dos grandes corrientes que han prevalecido a lo largo de más de sesenta años, esto es; marxismo y funcionalismo. La inexistencia de marcos teóricos consistente capaces de dar cuenta y aprehender (sinónimo de captura y depredación) los fenómenos que acontecen en las formaciones capitalistas de fin de siglo, mezcla compleja,caótica de "neofordismo" y "postfordismo" aparece como la consecuencia mas inmediata. Lo que pone de manifiesto la importancia básica de indagar y definir acerca del "lugar de la enunciación". Los elementos que se proponen aquí, a modo de conjetura, desde una óptica afín al "desconstrucccionismo", muestran el carácter en tanto que producción discursiva y autorreferencial de estos saberes, en los que destacan "umbrales " y "reglas" que operan en su despliegue retórico. Discursos y reglas vehiculados por específicos artefactos científco- técnicos para la inteligibilidad de lo social, informatizado. Tales saberes y artefactos tecnológicos (recurrentes, sociohistóricos y portadores de una insoslayable dimensión política y formalizadora ) topan en su funcionalidad codificadora y de regulación con un límite, a saber: la naturaleza básicamente impredectible,estocástica, del "magma social" En cualquier caso, esta situación ymás en concreto, sus repercusiones en los artefactos científico-técnicos, tiene efectos paradójicos. Por un lado es sintomática de la vulnerabilidad de los instrumentos de análisis e intervención "normalizadora". Pero, por otro, abre un abanico de posibilidades en un sentido profundamente critico y desconstructivo, que permite jugar con el carácter "intensional" del pensamiento. Ello supone que las descripciones o aseveraciones pueden "flotar" sin estar necesariamente adheridas a objeto conocido alguno.
Resum: Constatar el buit que deixa elque ha estat categoritzat com a caducitat dels "Grans relats", constitueix el punt departida o premissa d'aquest text. Aixó té la seva plasmació en l'ambit de les ciències socials i afecta els dos grans corrents que han prevalgut al llarg de més de seixanta anys, és a dir: marxisme i funcionalisme. La inexistència de marcs teórics consistents, capacos de donar compte i d' aprehendre (sindnim de captura i depredació) els fenómens que esdevenen en les formacions capitalistes de finals de segle, barreja complexa,caòtica de "neofordisme" i "postfordisme", apareix com la conseqüència més inmediata i posa de manifest, sobretot, la importància bàsica d' indagar i definir el"lloc de l'enunciació". Els elements que es proposen ací, a manera de conjetura, des d'una òptiva afí al "descontruccionisme",mostren el caràcter com a producció discursiva i autoreferencial d' aquests sabers, en els quals destaquen "llindars" i "regles" que operen el seu desplegament retòric. Discursos i regles vehiculats per específics artefactes científico- tècnics per a la intel•ligiblitat del fet social informatitzat. Aquests sabers i artefactes tecnològics (recurrents, socio-històrics i portadors d' una ineludible dimensió política i formalizadora) topen, en la seva funcionalitat codificadora i de regulació,amb un límit ,a saber: la natura bàsicament impredecible,estocàstica del "magma social" . De qualsevol manera,aquesta situaciói, més en concret les seves repercussions en els artefactes científico- tècnics, té efectes paradoxals. Per una banda és simptomàtic de la vulnerablilitat dels instruments d' anàlisi i d' intervenció "normalitzadora". Però per altra banda, obre un ventall de possibilitats en un sentit profundament crític i desconstructiu que perment jugar amb el caràcter "intensional" del pensament. Això suposa que les descripcions o asseveracions poden "flotar" sense estar necessaàriament adherides a algún objecte conegut.
Resum: To confirm the gap left by has been classified as a lapse of the "great reports" is the starting point of this text. Which takes shape within the boundaries of the social sciences,affecting the two main tendencies which have prevailed for more than fifty years,that is: marxism and functionalism. The non-existence of firm theorethical frames,able to account for and understand (a synonim of capturing and depredation ) the phenomena that occur in the capitalist formations of the end of the century, a complex, chaotic mixture of "neofordism" and "postfordism" emerges as the most immediate conseqüence, and reveals ,above all, defining and delving into "the place of the statement". The elements proposed here, in a way of guess, from a viewpoint similar to that of the "desconstruccionism" show their caracter as discoursive and self-referential production of this knowledge, from which "thresholds" and "rules"ta and operate in their rethorical display. Discourses and rules conveyed by specific scientific-technical devices for the intelligibility of the social computerized. Such knowledge and tecnological devices (recurrent socio-historical and conveyers of an unavoidable political dimension) come up against a boundary in their codifying functional characther, namely: the basically impredictable, stocastic nature of the "social magma ". Anyway , this situation and, more specifically, its repercussions on the aforementioned thecnological devices, has paradoxical effects. On the one hand, it is simptomatic of the vulnerability of the instruments of analysis and a "normalizer" intervention. But, on the other hand, it spreads out a whole range of possibilities in a deeply critical and desconstructive sense, which allows to play whith the "intensional" character of thougth. That supposes that the descriptions or claims can "float" without being necessarily stuck to any known object whatsoever.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Castellà.
Document: article ; recerca ; publishedVersion
Publicat a: Papers : revista de sociologia, N. 39 (1992) p. 101-116, ISSN 0210-2862



16 p, 559.5 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Papers
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2009-11-20, darrera modificació el 2016-06-11



   Favorit i Compartir