Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/52496
L’industrie lithique du Moustérien final de la Grotte du Noisetier (Fréchet-Aure, Hautes-Pyrénées) dans le contexte des Pyrénées centrales françaises
Mourre, Vincent
Thiébaut, Céline

Títol variant: La indústria lítica del mosterià final de la Cova del Noisetier (Fréchet-Aure, Alts Pirineus) en el context dels Pirineus centrals francesos.
Títol variant: La industría lítica del Musteriense final de la Cueva del Noisetier (Fréchet-Aure, Hautes-Pirineos) en el contexto de los Pirineos centrales franceses.
Títol variant: The late Mousterian lithic industry from Grotte du Noisetier (Frechet-Aure, Hautes-Pyrenees) in the context of the French Central Pyrenees.
Data: 2008
Resum: Le site moustérien de la Grotte du Noisetier a livré une industrie lithique réalisée majoritairement aux dépens de matériaux locaux réputés médiocres (quartzites, lydiennes, etc. ), prélevés sous forme de galets dans les formations alluviales ou le cours de la Neste qui coule à environ 145 m en contrebas du site à l’heure actuelle. Plus rarement, des silex exogènes ont également été utilisés; les sources précises restent à déterminer mais les plus proches se trouvent à une trentaine de kilomètres à vol d’oiseau (soit une distance effective d’une cinquantaine de kilomètres en empruntant la vallée). La production est essentiellement orientée vers le débitage d’éclats, selon deux méthodes principales: le débitage Discoïde et le débitage Levallois. La mise en oeuvre de ce dernier sur les quartzites, malgré les propriétés mécaniques limitantes du matériau, mérite d’être soulignée. L’outillage sur éclat est peu abondant et peu caractérisé; il consiste essentiellement en racloirs, pointes moustériennes et denticulés. Il convient de mentionner également la présence d’un biface et d’un hachereau, permettant d’envisager une relation entre l’industrie de la Grotte du Noisetier et le faciès vasconien, défini par F. Bordes dans les années 1950 à partir d’industries de l’extrémité occidentale des Pyrénées et des Monts cantabriques.
Resum: El jaciment musterià de la «Grotte du Noisetier» presenta una indústria lítica realitzada majoritàriament amb materials locals considerats mediocres (quarsites, lidites, etc. ), extrets dels còdols de les formacions al·luvials o de les immediacions del riu Neste situat, avui en dia, a uns 145 m per sota de l’assentament. De forma menys freqüent trobem sílex exogen; el seu origen exacte està encara per determinar però les fonts més pròximes es troben a uns 30 km en línia recta (una distància real de 50 km, seguint el camí de la vall). La producció està orientada, essencialment, a l’extracció d’ascles seguint principalment 2 mètodes de talla: el discoide i el Levallois. L’aplicació d’aquest últim sobre les quarsites, tenint en compte les limitacions mecàniques del material, mereix ser considerada. L’utillatge sobre ascla és poc abundant i està escassament caracteritzat; es limita essencialment a raspadors, puntes musterianes i denticulats. Així mateix, convé mencionar la presència d’un bifaç i d’un hachereau que permeten entreveure una relació entre la indústria de la «Grotte de Noisetier» i la «facies vasconiense», terme definit per F. Bordes en els anys cinquanta, a partir de les indústries de l’extrem occidental dels Pirineus i de les muntanyes cantàbriques.
Resum: El yacimiento musteriense de la «Grotte du Noisetier» presenta una industria lítica realizada mayoritariamente con materiales locales considerados mediocres (cuarcitas, liditas, etc. ), extraídos de los cantos de las formaciones aluviales o en los alrededores del río Neste situado, hoy en día, a unos 145 m por debajo del asentamiento. De forma menos frecuente, encontramos sílex exógeno; su origen exacto está aún por determinar pero las fuentes más próximas se encuentran a unos 30 km en línea recta (una distancia real de 50 km siguiendo el camino del valle). La producción está orientada, esencialmente, a la extracción de lascas siguiendo principalmente 2 métodos de talla: el discoide y el Levallois. La aplicación de este último sobre las cuarcitas, teniendo en cuenta las limitaciones mecánicas del material, merece ser considerada. El utillaje sobre lasca es poco abundante y está escasamente caracterizado; se limita esencialmente a raederas, puntas musterienses y denticulados. Asimismo, conviene mencionar la presencia de un bifaz y de un hendedor que permiten entrever una relación entre la industria de la «Grotte de Noisetier» y el «facies vasconiense», término definido por F. Bordes en los años 50, a partir de las industrias del extremo occidental de los Pirineos y de los Montes cantábricos.
Resum: The Mousterian site of Grotte du Noisetier contains a lithic industry made of so-called poorquality raw materials (quartzite, lydite, etc) from river cobble deposits or from the areas near the Neste River, located 145 m down from the site. The assemblage contains a low percentage of exotic chert; particular procurement sources of this chert have not been identified as yet, but the nearest are located 30 km straight line (50 km on foot through the valley). Production is focused essentially on the obtaining of flakes with discoid and Levallois methods. Given the poor mechanic qualities of quartzite, the use of the Levallois method is remarkable. Flake tools are rare and non-standardised, with sidescrapers, Mousterian points and denticulates. A biface and a cleaver have been recorded, which suggest some links between the Grotte de Noisetier industry and the Vasconian facies, as coined by F. Bordes in the 1950s after the assemblages from the Westernmost Pyrenees and the Cantabrian Pyrenees.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Francès.
Document: article ; recerca ; publishedVersion
Matèria: Technologie lithique ; Quartzite ; Discoïde ; Moustérien final ; Vasconien ; Tecnologia lítica ; Quarsita ; Discoidià ; Musterià final ; Vasconià ; Tecnología lítica ; Cuarcita ; Discoide ; Musteriense final ; Vasconiense ; Middle Palaeolithic ; Discoid ; Levallois ; Final Mousterian ; Vasconian
Publicat a: Treballs d'Arqueologia, N. 14 (2008) p. 87-104, ISSN 1134-9263



18 p, 839.1 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Treballs d'arqueologia
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2010-01-14, darrera modificació el 2016-11-23



   Favorit i Compartir