Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/59694
Dickens segons Carner i Sellent. La traducció de l’emotivitat en dos models de llengua
Alsina i Keith, Victòria

Data: 2010
Resum: Aquest treball té per objectiu descriure el tractament que dues traduccions catalanes, la de Josep Carner i la de Joan Sellent, han donat al discurs del narrador de David Copperfield de Charles Dickens, i concretament a l’emotivitat que caracteritza aquest discurs, que l’autor assoleix mitjançant l’ús recurrent d’un seguit de recursos lingüístics: adjectius valoratius, adverbis i locucions adverbials intensificadors, superlatius i comparacions. Les dues versions pertanyen a dos moments ben diferents de la història de la prosa catalana, el 1930 i el 2003, respectivament, i el treball es proposa de relacionar les tries dels dos traductors amb el model de llengua de cadascun. La conclusió a què s’arriba és que, en el fragment analitzat, tots dos traductors han resolt d’una manera molt semblant la tensió que hi ha entre la sensibilitat de l’autor i la del traductor (adequació i acceptabilitat), situant-se en un punt equidistant entre els dos extrems, en un afany per reflectir tant com poden de l’original sense renunciar al seu model de llengua, el qual, això sí, és gairebé oposat.
Resum: The object of this paper is to describe how the narrator’s discourse in Dickens’ David Copperfield has been treated in the two existing Catalan translations of the novel, by Josep Carner and Joan Sellent. Our analysis has focused on the emotion transmitted by the narrator, which is achieved by means of a recurring use of certain linguistic devices: evaluative adjectives, intensifying adverbs, superlatives and comparisons. The two versions were made in 1930 and 2003, two very different moments in the history of Catalan prose, and one of the aims of this paper is to relate the translators’ choices to the language usage defended by each one of them. The conclusion arrived at is that both translators have solved the tension between the author’s and the translator’s sensibilities (adequacy and acceptability) in a similar way, choosing a middle point between the two poles in an effort to reflect as much as they could of the source text while adhering to their Catalan usage ideal, in which they happen to be entirely opposed to each other.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Català.
Document: article ; recerca ; publishedVersion
Matèria: Traducció de l’emotivitat ; Adjectius valoratius ; Estilística ; Model de llengua ; Adequació ; Acceptabilitat ; Translation of feelings ; Evaluative adjectives ; Stylistics ; Language usage ; Adequacy ; Acceptability
Publicat a: Quaderns : revista de traducció, Núm. 17 (2010) , p. 27-45, ISSN 1138-5790



19 p, 110.7 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Quaderns
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2010-06-28, darrera modificació el 2016-06-11



   Favorit i Compartir