2022-12-20
07:03 |
|
2022-12-20
07:03 |
|
2022-12-20
07:03 |
|
18 p, 334.0 KB |
An Unexpected Pronominalization of Some Temporal Measure Phrases
/
Rigau, Gemma (Universitat Autònoma de Barcelona)
Catalan partitive case, as well as the clitic en that represents it, is usually described as the case of the indefinite (or bare) direct object of transitive verbs and the indefinite (or bare) postverbal subject of unaccusative predicates. [...]
El cas partitiu en català, així com el clític en que el representa, sol ser descrit com el cas del complement directe indefinit (o escarit) dels verbs transitius i del subjecte indefinit (o escarit) postverbal dels predicats inacusatius. [...]
2022 -  10.5565/rev/catjl.377
Catalan journal of linguistics, Vol. 21 (2022) , p. 9-26 (Articles)
|
|
2022-12-20
07:03 |
|
28 p, 566.6 KB |
A Surprise in the Past : The Historical Origins of the Catalan go-past
/
Cruschina, Silvio (University of Helsinki) ;
Kocher, Anna (Katholische Universität Eichstätt-Ingolstadt)
Crosslinguistically, the development of the verb go into a future tense is a common path of grammaticalization. In contrast, the past meaning of the go-periphrasis in Catalan is unexpected. Detges (2004) claims that the process of grammaticalization of the Catalan periphrastic perfect went from inchoative to foregrounding to past. [...]
El desenvolupament del verb de moviment go en un temps verbal de futur es un procés de gramaticalització comú des d'un punt de vista comparatiu. En canvi, es inesperat que en català la perifrasis amb el verb go+infinitiu adquireixi un sentit de temps passat. [...]
2022 - 10.5565/rev/catjl.379
Catalan journal of linguistics, Vol. 21 (2022) , p. 159-186 (Articles)
|
|
2022-12-20
07:03 |
|
31 p, 547.7 KB |
The Syntax of Old Catalan Clitics : "Llibre dels Fets"
/
Sentí, Andreu (Universitat de València) ;
Bouzouita, Miriam (Humboldt-Universität zu Berlin)
Although the distribution of pronominal clitics in Old Catalan has been described in general terms (Fischer 2002; Batllori et al. 2005), there are no quantitative studies detailing the frequency of preverbal or postverbal clitics nor their diachronic evolution. [...]
Tot i que la distribució dels clítics pronominals en català antic ha estat descrita en línies generals (Fischer 2002; Batllori et al. 2005), encara no hi ha estudis empírics que analitzen la freqüència de la posició dels clítics en anteposició o posposició ni com ha evolucionat. [...]
2022 - 10.5565/rev/catjl.387
Catalan journal of linguistics, Vol. 21 (2022) , p. 47-77 (Articles)
|
|
2022-12-20
07:03 |
|
2022-12-20
07:03 |
|
2022-12-20
07:03 |
|
29 p, 548.9 KB |
Variable First Person Singular Subject Expression in Spoken Valencian Catalan
/
Herbeck, Peter (Bergische Universität Wuppertal)
In this paper, I analyze first person singular subject pronoun expression in spoken Valencian Catalan varieties. I present a quantitative and qualitative analysis of 7 interviews from the corpus Parlars, examining 1sg subject rates regarding tense markings (syncretic vs. [...]
Aquest article estudia la realització del pronom de subjecte de primera persona singular en varietats orals del valencià. Es presenta una anàlisi quantitativa i qualitativa de 7 entrevistes del corpus oral Parlars i s'examinen les freqüències dels pronoms explícits i implícits tenint en compte les variables de temps verbal (formes amb sincretisme i sense), tipus de verb i tipus de discurs (monòleg o conversa). [...]
2022 - 10.5565/rev/catjl.380
Catalan journal of linguistics, Vol. 21 (2022) , p. 129-157 (Articles)
|
|
2022-12-20
07:03 |
|
2021-12-23
04:38 |
|
28 p, 603.9 KB |
No Stress System Requires Recursive Feet
/
Golston, Chris (California State University Fresno)
A recursive foot is one in which a foot is embedded inside another foot of the same type: e. g. , iambic (iaσ(iaσσ́)) or trochaic (tr(trσ́σ)σ). Recent work has used such feet to model stress systems with full or partial ternary rhythm, in which stress falls on every third syllable or mora. [...]
Un peu mètric recursiu és aquell que està incrustat dins d'un altre peu del mateix tipus: p. ex. , un peu recursiu iàmbic (iaσ(iaσσ́)) o un peu recursiu trocaic (tr(trσ́σ)σ). Alguns treballs recents han fet servir aquest tipus de peu per modelar sistemes accentuals amb ritme ternari total o parcial, en què l'accent recau sobre cada tercera síl·laba o mora. [...]
2021 - 10.5565/rev/catjl.333
Catalan journal of linguistics, Vol. 20 (2021) , p. 9-35 (Articles)
|
|
|
|
visitant ::
identificació
Estadístiques d'ús
Els més consultats
