2024-07-31 18:50 |
|
2024-07-31 18:39 |
36 p, 703.9 KB |
La doble tradición de la hechicería y la brujería en el Siglo de Oro español: la Circe, de Lope de Vega y La Lozana andaluza, de Francisco Delicado
/
Escolà Simó, Joana ;
Serés, Guillermo, dir. ;
Universitat Autònoma de Barcelona.
Facultat de Filosofia i Lletres
La fetillera, freqüentment dibuixada com un ésser entremig d'allò humà i diví, encarna una sèrie de rols de temàtica diversa a la literatura espanyola àuria que comprenen des de la sàvia consellera, com podria ser Celestina, fins la maga maquiavèl·lica essent el cas de Circe. [...] La hechicera, frecuentemente retratada como un ser ambiguo que se halla entre lo humano y lo divino, encarna una serie de roles de distinta índole en la literatura española áurea que abarcan desde la sabia consejera, como podría ser Celestina, hasta la maga maquiavélica siendo el caso de Circe. [...]
2024 Grau en Estudis d'Anglès i Espanyol [1499]
|
|
2024-07-29 18:52 |
132 p, 839.4 KB |
Tragedia contemporánea en Jon Fosse: un estudio comparativo entre la dramaturgia de Henrik Ibsen y de Jon Fosse
/
Corral Mañalich, Carla ;
Batlle Jordà, Carles, 1963-, dir. ;
Universitat Autònoma de Barcelona.
Facultat de Filosofia i Lletres
Aquest treball pretén comparar a Ibsen i a Fosse des d'una perspectiva tràgica. Per això, es proposa una definició de tragèdia contemporània, així com les seves característiques, i es comparen les obres d'Henrik Ibsen, Espectres i La dama del mar, i les obres de Jon Fosse, Algú vindrà i Dia d'estiu. [...] El presente trabajo pretende comparar Ibsen y Fosse desde una perspectiva trágica. Para ello se propone una definición de tragedia contemporánea, así como sus características, y se comparan las obras de Henrik Ibsen, Espectros y La dama del mar, y las obras de Jon Fosse, Alguien va a venir y Día de verano. [...]
2024 Grau en Llengua i Literatura Espanyoles [1481]
|
|
2024-07-29 16:15 |
|
2024-07-29 16:04 |
33 p, 469.0 KB |
Rasgos celestinescos (y picarescos) de Gerarda en "La Dorotea"
/
Carrasco Gallego, Daniel ;
Sanz Burgos, Omar, dir. ;
Universitat Autònoma de Barcelona.
Facultat de Filosofia i Lletres
Lope de Vega construeix en La Dorotea, també prèviament en El Caballero de Olmedo, una estructura i un conjunt de personatges que es veuen influenciats per la cèlebre obra de Fernando de Rojas, La Celestina. [...] Lope de Vega construye en La Dorotea, también con anterioridad en El Caballero de Olmedo, una estructura y un compendio de personajes que se ven imbuidos por la célebre obra de Fernando de Rojas, La Celestina. [...]
2024 Grau en Llengua i Literatura Espanyoles [1481]
|
|
2024-07-29 15:50 |
|
2024-07-29 15:33 |
38 p, 834.1 KB |
Elementos fantásticos en "Los trabajos de Persiles y Sigismunda" de Miguel de Cervantes
/
Caballero Martín, Raúl ;
Fernández García, Laura, dir. ;
Universitat Autònoma de Barcelona.
Facultat de Filosofia i Lletres
El següent Treball de Final de Grau planteja com a hipòtesi de partida que els elements fantàstics a la última novel·la de Miguel de Cervantes, Los trabajos de Persiles y Sigismunda, responen a una barreja de tradicions, s'adeqüen al gènere de l'obra -la novel·la grega o bizantina-, però, sobretot, suposen una eina retòrica que permet explorar els límits de la versemblança i, com és habitual en l'autor, reflexionar sobre la separació entre realitat i ficció. El presente Trabajo de Final de Grado plantea como hipótesis de partida que los elementos fantásticos en la última novela de Miguel de Cervantes, Los trabajos de Persiles y Sigismunda, responden a una mezcla de tradiciones, se adecuan al género de la obra -la novela griega o bizantina-, pero, sobre todo, suponen una herramienta retórica que permite explorar los límites de la verosimilitud y, como es habitual en este autor, reflexionar sobre la separación entre realidad y ficción.
2024 Grau en Estudis de Català i Espanyol [1495]
|
|
2024-07-29 14:41 |
|
2024-07-25 15:53 |
33 p, 784.0 KB |
Las mujeres de Garcilaso: prototipo o realidad
/
Antonio Rafart, Ruth de ;
Morros, Bienvenido, dir. ;
Universitat Autònoma de Barcelona.
Facultat de Filosofia i Lletres
La obra poética de Garcilaso de la Vega ha sido considerada por toda una tradición crítica como una suerte de cancionero dedicado a Isabel Freyre. No obstante, las lecturas basadas en la biografía del autor han señalado la posibilidad de que sus composiciones, en especial sus Églogas, de carácter alusivo, puedan hacer referencia a otras personalidades femeninas que conocieron al poeta, sembrando dudas acerca de la tan defendida influencia de la lusitana en los versos garcilasianos. [...] L'obra poètica de Garcilaso de la Vega ha estat considerada per tota una tradició crítica com una sort de cançoner dedicat a Isabel Freyre. No obstant això, les lectures basades en la biografia de l'autor han assenyalat la possibilitat que les seves composicions, especialment les seves Èglogues, de caràcter al·lusiu, puguin fer referència a altres personalitats femenines que van conèixer al poeta, sembrant dubtes sobre la tan defensada influència de la lusitana en els versos garcilasians. [...]
2024 Grau en Estudis d'Anglès i Espanyol [1499]
|
|
2024-07-23 16:08 |
|
|
|