Locus amoenus
Publica treballs d’història de l’art, anàlisi estilística i iconogràfica, estudis sobre fonts textuals i documentals i ressenyes crítiques de llibres i exposicions. Vol ser un mitjà a disposició dels professionals de la història de l’art i dels veritables afeccionats.

 

Estadístiques d'ús Els més consultats
Darreres entrades:
2018-12-20
13:10
12 p, 2.1 MB Entre Madrid, Londres et Berlin : fragments d’un triptyque du Groupe Isenbrant provenant d’Espagne / Martens, Didier (Université Libre de Bruxelles. Faculté de Philosophie et Lettres)
Le Musée Lázaro Galdiano de Madrid possède une Vierge à l’Enfant dans un paysage attribuée à un disciple du maître brugeois Adrien Isenbrant (ca 1490-1551) (MLG 3016). Comme l’indique l’absence de bords non peints, le tableau a été découpé sur les quatre côtés. [...]
A Flemish Virgin and Child in a Landscape attributed to a follower of the Bruges master Adriaen Isenbrant (ca 1490-1551) is preserved in the Museo Lázaro Galdiano in Madrid (MLG 3016). The unpainted edges have been removed on all four sides, indicating that it has been cut. [...]

2018 - 10.5565/rev/locus.336
Locus amoenus, Vol. 16 (2018) , p. 59-70 (Articles)  
2018-12-20
13:10
28 p, 2.0 MB Las fiestas de canonización de san Luis Bertran en Roma (1671) : precisiones documentales acerca de los artistas participantes / Carbonell i Buades, Marià (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
La fiesta barroca, en general, y la fiesta relativa a las canonizaciones del siglo XVII, en particular, han generado abundante bibliografía que solo eventualmente aprovecha fuentes documentales primarias. [...]
La festa barroca, en general, i la festa relativa a les canonitzacions del segle XVII, en particular, han generat abundant bibliografia que només eventualment aprofita fonts documentals primàries. Entre els fons d’arxiu menys consultats cal comptar els protocols notarials. [...]
The Baroque Festival and, in particular, the canonization ceremonies in the 17th century have generated a large amount of bibliography. However, this bibliography rarely uses primary documentary sources. [...]

2018 - 10.5565/rev/locus.335
Locus amoenus, Vol. 16 (2018) , p. 155-181 (Articles)  
2018-12-20
13:10
24 p, 1.6 MB Josep Morató i Codina : epíleg d’una nissaga de constructors vigatans. Les seves obres fora vila / Garganté Llanes, Maria (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
La nissaga dels Morató abasta cronològicament des del segle XVII fins al primer quart del segle XIX. Les seves obres i els seus projectes arquitectònics es troben majoritàriament a les comarques més vinculades geogràficament amb la "Catalunya central", com ara (segons els límits administratius actuals) el Bages, l’Anoia i el Solsonès, però també amb projecció més al nord —el Berguedà, el Ripollès, el Rosselló…— i a llevant —el Vallès Oriental i el Maresme—, amb la qual cosa exerceix una influència notable en la consolidació d’un barroc autòcton i d’una forta personalitat. [...]
La estirpe de los Morató abarca cronológicamente desde el siglo XVII hasta el primer cuarto del siglo XIX. Sus obras y sus proyectos arquitectónicos se encuentran mayoritariamente en las comarcas más vinculadas geográficamente con la "Cataluña central", como (según los actuales límites administrativos) el Bages, Anoia y el Solsonès, pero también con proyección más al norte —el Berguedà, el Ripollès, el Rosselló…— y a levante —el Vallès Oriental y el Maresme—, con lo que ejerce una notable influencia en la consolidación de un barroco autóctono y con una fuerte personalidad. [...]
Morató’s lineage extends chronologically from the 17th century to the first quarter of the 19th century. His works and architectural projects are mostly to be found in the regions geographically linked to what is known as “central Catalonia”, such as (according to the administrative divisions) the counties of Bages, Anoia and Solsonès, but also reached further north to Berguedà, Ripollès or Rosselló and to the east to Vallès Oriental and Maresme, thus exerting a notable influence on the consolidation of a native Baroque defined by a strong personality. [...]

2018 - 10.5565/rev/locus.334
Locus amoenus, Vol. 16 (2018) , p. 183-206 (Articles)  
2018-12-20
13:10
22 p, 2.1 MB El Arxiu Mas de Barcelona : el ojo, la cámara y el arte español / Perrotta, Carmen (Universitat de Barcelona. Grup de recerca Ars Picta)
Desde la aparición del daguerrotipo, los fotógrafos de bienes artísticos se fueron situando, progresivamente, entre los agentes necesarios en el proceso de construcción de los nuevos inventarios gráficos destinados al sector de los estudios patrimoniales. [...]
Des de l’aparició del daguerreotip, els fotògrafs de béns artístics es van anar situant, progressivament, entre els agents necessaris en el procés de construcció dels nous inventaris gràfics destinats al sector dels estudis patrimonials. [...]
Since the appearance of the daguerreotype, the photographers of artistic heritage have progressively been considered among the necessary agents in the process to construct the new graphic inventories for use in the heritage studies field. [...]

2018 - 10.5565/rev/locus.333
Locus amoenus, Vol. 16 (2018) , p. 251-272 (Articles)  
2018-12-20
13:10
22 p, 2.6 MB La tapicería de la expulsión de los moriscos : un proyecto frustrado de Rodrigo Calderón / Gil Saura, Yolanda (Universitat de València. Departament d'Història de l'Art)
El artículo pone en relación la serie ya conocida de pinturas titulada «La expulsión de los moriscos del Reino de Valencia» con una documentación inédita de un encargo realizado por Rodrigo Calderón al virrey de Valencia, marqués de Caracena, que incluía, además de la narración de la expulsión, una vista de la ciudad de Valencia y retratos de los protagonistas, y que debía convertirse en una colección de tapices nunca realizada.
L’article posa en relació la sèrie ja coneguda de pintures titulada «L’expulsió dels moriscos del Regne de València» amb una documentació inèdita d’un encàrrec fet per Rodrigo Calderón al virrei de València, marquès de Caracena, que incloïa, a més de la narració de l’expulsió, una vista de la ciutat de València i retrats dels protagonistes, i que s’havia de convertir en una col·lecció de tapissos mai realitzada.
This paper deals with an already known series of paintings titled The Expulsion of the Moriscos from the Kingdom of Valencia and provides unpublished documentation of a commission made by Rodrigo Calderón to the viceroy of Valencia, Marquis of Caracena. [...]

2018 - 10.5565/rev/locus.332
Locus amoenus, Vol. 16 (2018) , p. 133-153 (Articles)  
2018-12-20
13:10
22 p, 1.7 MB Fidel Aguilar i l’art europeu del seu temps : Elie Nadelman, Celso Lagar, Amedeo Modigliani / Faxedas Brujats, Maria Lluïsa (Universitat de Girona)
L’obra de l’escultor gironí Fidel Aguilar (1894-1917), tot i la seva escassetat i fragilitat, sorprèn per, entre d’altres, la maduresa assolida i les extraordinàries afinitats que el seu treball presenta amb el d’alguns dels millors artistes europeus del seu temps. [...]
Despite its scarcity and fragility, the work of the Catalan sculptor Fidel Aguilar (1894-1917) is surprising for, among others, the maturity he achieved and the extraordinary affinities that his work shares with that of some of the best European artists of his time. [...]
La obra del escultor gerundense Fidel Aguilar (1894-1917), a pesar de su escasez y fragilidad, sorprende por, entre otros, la madurez alcanzada y las extraordinarias afinidades que su trabajo presenta con el de algunos de los mejores artistas europeos de su tiempo. [...]

2018 - 10.5565/rev/locus.329
Locus amoenus, Vol. 16 (2018) , p. 229-250 (Articles)  
2018-12-20
13:10
24 p, 1005.1 KB Europa y el barroco por los viejos caminos de la unidad / García-Montón González, Patricia (Universidad Complutense de Madrid)
En 1957, Europa vivió un momento clave en el proceso de su unificación, y qué mejor forma de celebrarlo, se pensó, que con una exposición a la moda, Il Seicento europeo, que, bajo las alas del Consejo de Europa, marcó una nueva dimensión geográfica en la historiografía, a pesar de la controversia en torno a lo barroco y sus redefiniciones por las sensibilidades identitarias. [...]
El 1957, Europa va viure un moment clau en el procés de la seva unificació, i quina millor manera de celebrar-ho, es va pensar, que amb una exposició a la moda, Il Seicento europeo, que, sota les ales del Consell d’Europa, va marcar una nova dimensió geogràfica en la historiografia, malgrat la controvèrsia entorn del barroc i les seves redefinicions per les sensibilitats identitàries. [...]
In 1957, Europe was to experience an important moment in its process towards unification. Therefore, what better way to celebrate it than with an exhibition in vogue: Il Seicento europeo, which consolidated the new multilateral action of the Council of Europe’s cultural policy and marked a new geographic dimension in European historiography despite the controversy about the Baroque and its redefinitions caused by identity sensitivities. [...]

2018 - 10.5565/rev/locus.328
Locus amoenus, Vol. 16 (2018) , p. 273-295 (Articles)  
2018-12-20
13:10
12 p, 386.9 KB L'arquitectura dins la cultura nobiliària a Xàtiva / Camarasa Balaguer, Pablo (Universitat de València. Departament d'Història de l'Art)
El present treball busca analitzar i destacar aquelles arquitectures que l’estament nobiliari de Xàtiva va manar construir amb la finalitat de mostrar el seu poder al poble. Així mateix, és un intent de fer valer els edificis i els elements que se n’han conservat fins als nostres dies. [...]
This paper analyses and identifies the architecture that the nobility commissioned to be built in the town of Xàtiva, Valencia, in order to display their power. The study also attempts to demonstrate the value of the buildings and elements that have been preserved to this day. [...]
El presente trabajo busca analizar y destacar aquellas arquitecturas que el estamento nobiliario de Játiva mandó construir con la finalidad de mostrar su poder al pueblo. Así mismo, es un intento de hacer valer los edificios y los elementos que se han conservado hasta nuestros días. [...]

2018 - 10.5565/rev/locus.326
Locus amoenus, Vol. 16 (2018) , p. 121-132 (Articles)  
2018-12-20
13:10
14 p, 978.5 KB Reflexiones sobre el pintor Lluís Dalmau a propósito de un retablo para Molins de Rei (1451) / Gómez-Ferrer, Mercedes (Universitat de València. Departamento de Historia del Arte)
El presente texto plantea una serie de reflexiones sobre la figura del pintor Lluís Dalmau, uno de los introductores de la pintura gótica flamenca en la Corona de Aragón. El análisis surge a partir de la presentación de un nuevo documento inédito sobre un retablo contratado en 1451 por Isabel de Requesens, esposa del gobernador de Cataluña, Galceran de Requesens, para la baronía de Molins de Rei (Barcelona). [...]
Aquest text planteja una sèrie de reflexions sobre la figura del pintor Lluís Dalmau, un dels introductors de la pintura gòtica flamenca a la Corona d’Aragó. L’anàlisi sorgeix a partir de la presentació d’un nou document inèdit sobre un retaule contractat el 1451 per Isabel de Requesens, muller del governador de Catalunya, Galceran de Requesens, per a la baronia de Molins de Rei (Barcelona). [...]
This article provides a series of new considerations about the painter Lluis Dalmau, one of the most representative figures of the Flemish-Gothic style in the Aragon Crown. We present new documentary evidence about a retable commissioned in 1451 by Isabel of Requesens, spouse of the Catalonian Governor, Galceran of Requesens, for their town of Molins de Rei (Barcelona) while the painter was in Valencia. [...]

2018 - 10.5565/rev/locus.325
Locus amoenus, Vol. 16 (2018) , p. 5-18 (Articles)  
2018-12-20
13:10
28 p, 2.4 MB Unas tablas renacentistas de Diego Aguilar en la iglesia de Santa Cristina de Valdesaz (Segovia) / Lorenzo Arribas, Josemi
Con motivo de la restauración del retablo barroco de la iglesia de Valdesaz (2016), se realizó un estudio para su documentación, así como la de las tablas reaprovechadas y de la talla de santa Cristina que contiene. [...]
Amb motiu de la restauració del retaule barroc de l’església de Valdesaz (2016), es va fer un estudi per a la seva documentació, així com per a la de les taules reaprofitades i de la talla de santa Cristina que conté. [...]
On the occasion of the restoration of the Baroque altarpiece of the church of Valdesaz (2016), a study was conducted to document this piece, as well as the reused panel paintings and the wooden carving of Saint Christine also in the church. [...]

2018 - 10.5565/rev/locus.324
Locus amoenus, Vol. 16 (2018) , p. 93-119 (Articles)