Jacques Dupin

(biografia revisada per l’autor)

 

1927

Jacques Dupin neix el 4 de mars a Privas (Ardèche). És fill de Pierre Dupin, metge en cap de l’hospital psiquiàtric Sainte-Marie, i de Léonie Descamps, refugiada de la guerra de 1914-18, vinguda de Montbrehain (Aisne). De part de pare prové d’un llinatge de notaris a La Voulte-sur-Rhône, de part de la mare d’una família d’agricultors de la Picardia. Serà educat per un malalt mental, Marius Chapurlat.

 

1931

Mort del pare. La mare torna a la Picardia i s’instal·la a St Quentin. Aleshores entra al col·legi St Jean. Coneix nombroses estades al camp, a les terres de blat de la Somme i als pasturatges de la Thiérache. Freqüenta el museu Quentin La Tour, que representarà la primera trobada amb la pintura. Escriu poemes i una tragèdia: Médée.

 

1939

La declaració de guerra obliga la mare a tornar a Privas. Cursa els estudis secundaris al Col·legi de la ciutat. Torna a veure Chapurlat que ha esdevingut company i pedagog seu. Escriu poemes i intents teatrals. Descobreix a la biblioteca del pare Baudelaire, Rimbaud, Verlaine, Balzac, Proust i els primers llibres de Freud traduïts en francès.

 

1944

Després de l’Alliberament (Libération) es dirigeix a París i s’instal·la a casa d’un oncle patern, al barri d’Auteuil. Estudia dret, història contemporània i ciències polítiques. Amistat amb Jean Suquet i Hubert Damisch que esdevindrà el seu cosí polític. Descobreix i llegeix els surrealistes, Artaud, Char, Blanchot, Ponge, Faulkner i Kafka. Visita museus i galeries d’art, i queda fortament impressionat per la gran exposició Picasso del Museu d’art modern.

 

1947

Escriu a René Char que el rep de manera molt calorosa i l’ajuda a publicar els seus poemes a la revista Botteghe Oscure i als Cahiers d’art. Seguirà una amistat de 30 anys entre els dos homes.

 

1948

Mitjançant Char coneix Christian Zervos, que és el director dels Cahiers d’art i n’esdevé l’assistent. Gràcies a aquest aprèn l’ofici d’editor d’art i coneix nombrosos artistes com Brancusi, Brauner, Wifredo Lam, Calder, Hélion, Braque, de Staël, Fernández, Giacometti.

Té un paper en el film de Char Sur les hauteurs, produït per Yvonne Zervos i realitzat per Bernard Deschamps, a prop d’Aulan (Drôme) i a L’Isle-sur-Sorgue.

Gràcies a Francis Ponge coneix el poeta André du Bouchet que esdevindrà l’amic més proper.

 

1950

Secretari de redacció de la revista Empédocle dirigida per Albert Béguin, Albert Camus i René Char.

Publica el seu primer llibre de poesia Cendrier du voyage a les edicions GLM amb un pròleg de René Char i un frontispici d’André Masson.

Passa els estius a l’Isle-sur-Sorgue i visita diverses vegades Georges Bataille quan aquest és director de la Bibliothèque Inguerbetine, a Carpentras.

Amistat amb André Frénaud i Georges Schéhadé.

 

1951

Es casa amb Christine Rousset amb la qual tindrà dues nenes: Elisabeth, el 1954, i Hélène, el 1955.

 

1952

Visita diverses vegades Picasso a Vallauris, Cannes i al carrer dels Grands Augustins a París per l’establiment del Catàleg raonat de Zervos.

De Zervos aprèn tots els components de l’ofici d’editor d’art. Publica articles sobre poetes i artistes als Cahiers d’art.

 

1954

Mitjançant Joan Prats, Dupin es troba per primer cop a Barcelona amb Joan Miró. Coneix Alberto Giacometti al seu taller abans d’escriure un text per als Cahiers d’art. Els dos homes es veuran constantment fins a la mort de l’escultor. Es fa amic dels poetes Yves Bonnefoy i Philippe Jaccotet.

 

1955

Entra a la galeria Maeght i esdevé director de les edicions. Anima fins al 1981 la publicació de la revista Derrière le miroir, cartells, monografies, gravats i estampes, com també nombrosos llibres d’artista. Assegura el lligam amb escriptors, sobretot Reverdy, Char, Ponge, Leiris, Frénaud, Pieyre de Mandiargues, Octavio Paz.

Publica el seu primer text sobre Miró a la revista Quadrum de Brussel·les, el 1956.

 

1956

Fa una estada a casa de Miró a Calamajor, a prop de Palma de Mallorca. Estableix el catàleg de les seves estampes (litografies i gravats) al nou taller dissenyat per Sert. L’editor de Nova York, Abrams, li encarrega una gran monografia de Miró que conté un catàleg il·lustrat de les pintures. Es publicarà el 1961 a Alemanya, Estats Units, Gran Bretanya, Itàlia i a França a les edicions Flammarion. Es publicarà una nova versió completada el 1993 i una última el 2004.

 

1957

La realització del llibre La liberté des mers, poema de Pierre Reverdy i litografies de Georges Braque és motiu de nombroses trobades amb Reverdy.

 

1958

pujar

Miró grava un aiguafort per al seu llibre de poemes Les brisants, GLM editor.

Trobada amb Antoni Tàpies i amistat: escriu el seu primer text sobre la pintura de Tàpies per al catàleg d’una exposició, galeria dell Ariete, a Milà.

Adquireix i restaura un antic viver de cucs de seda al poble de Sallèles a la vall de l’Ibie, a la Basse Ardèche.

 

1959

Dirigeix el taller de litografia i de gravat que Maeght acaba de crear a Levallois. Amistat amb els artistes Ubac, Tal Coat, Chillida, Palazuelo, Steinberg.

 

1960

Publicació de L’épervier a GLM, amb un aiguafort de Giacometti.

 

1962

Començament d’una amistat amb el gran crític d’art anglès David Sylvester, amic de Giacometti i de Francis Bacon.

Publica la primera monografia sobre Giacometti Textes pour une approche (Maeght editor) amb litografies originals de l’artista i una traducció en anglès de John Ashbery.

Miró grava 3 sèries d’aiguaforts per a 3 llibres de poemes sota una mateixa caixa d’Yves Bonnefoy, Anti-Platon, d’André du Bouchet, La lumière de la lame i de Jacques Dupin, Saccades.

Text “Nouvelles peintures de Miró” a Derrière le miroir.

 

1963

Publicació de Gravir, el primer dels llibres que li publicarà Gallimard. Dirigeix amb Bernard Pingaud un número de la revista L’arc, dedicat a René Char amb textos, entre d’altres, de Blanchot, Beaufret, Bounoure, Georges Blin.

Escriu el pròleg d’una exposició, galeria Berggruen a París, “Papiers et cartons de Tàpies”,

PAB publica “20 avril 1963” il·lustrat per Miró, textos de René Char, Jacques Dupin i P. A. Benoit.

 

1964

Giacometti accepta per primer i darrer cop d’ésser filmat treballant per Ernst Scheidegger, amb Jacques Dupin com a model i interlocutor. Dos retrats pintats donen testimoniatge d’aquest intercanvi.

S’inaugura a Saint-Paul de Vence la Fondation Maeght, obra de Josep Lluís Sert. Dupin hi organitzarà i prologarà el catàleg de diverses exposicions Miró.

 

1965

Amistat amb els pintors Riopelle, Adami, Rebeyrolle i l’escultor Pol Bury als que dedicarà uns textos.

Trobada i amistat amb Francis Bacon de qui organitzarà 4 exposicions a la galeria Maeght i a la galeria Lelong. Escriurà dos textos sobre Bacon i dirigirà l’edició del llibre Miroir de la tauromachie de Michel Leiris amb litografies de Bacon.

 

1966

Després que la revista Le Mercure de France hagi deixat de publicar-se, el seu director, Gaëtan Picon, es dirigeix a Jacques Dupin que obté d’Aimé Maeght els mitjans per crear una nova revista de poesia, una part de la qual estarà dedicada a dibuixos d’artistes. L’Éphémère serà dirigida per Picon, Du Bouchet, Bonnefoy, Des Forêts i Dupin. S’hi afegiran, més tard, Michel Leiris i Paul Celan. La revista publicarà 20 números, el darrer a final de 1972.

Fa el primer viatge al Japó en motiu d’una retrospectiva de l’obra de Miró als Museus de Tòquio i Kyoto de la qual n’és el comissari i per a la qual publica un text al catàleg. Amb Miró visita temples, museus, tallers de ceramistes i de cal·ligrafia, disposició de flors i tir a l’arc, espectacles de nô i de kabuki.

Trobada amb el poeta Shuzo Takiguchi, autor de la primera monografia sobre Miró. Tradueix alguns poemes dedicats a Miró.

 

1968

Escriu “L’irréversible” sobre els esdeveniments del maig del 68 a l’Éphémère. Munta un espectacle Arthur Rimbaud en diverses fàbriques en vaga dels suburbis de París. Organitza i fa un pròleg per a una retrospectiva Miró a la Fondation Maeght, St Paul de Vence, i Hospital de la Santa Creu, Barcelona, finalment el 1969 a Munic, Haus der Kunst.

 

1969

Acull a París l’escriptor Paul Auster que li tradueix els poemes, publica tres llibres de traduccions a Londres i Nova York i farà en aquestes dues ciutats lectures amb ell. Jacques Dupin escriurà un pròleg per al llibre de poemes de Paul Auster traduït en francès Disparitions a les edicions Unes-Actes sud.

 

1970

Publicació en Derrière le miroir del text “Miró sculpteur” i l’any següent del text “Miró, peintures sur papier, dessins”.

Organitza una gran exposició sobre Reverdy i els seus pintors a la Fondation Maeght, i al Musée d’art moderne de la ville de Paris. Escriu per al catàleg “La difficulté du soleil”.

Miró pinta amb guaix en gran format set poemes manuscrits per Jacques Dupin.

 

1971

Organitza a la Fondation Maeght una gran exposició René Char i els seus pintors i escriu per al catàleg “L’ordre insurgé du sang”.

Una exposició dedicada a Jacques Dupin té lloc a la galeria Wunsche a Bonn, amb la participació d’artistes, i sobretot de Miró, Tàpies, Adami, Rebeyrolle, Capdeville, Riopelle, i la traducció en alemany per Paul Celan del poema “La nuit grandissante”.

Publicació a la col·lecció Poésie-Gallimard de L’embrasure, precédé de Gravir, amb pròleg de Jean-Pierre Richard.

 

1972

Escriu poemes en homenatge a Paul Celan, mort el 1970, en el número que li dedica la Revue des Belles Lettres de Ginebra.

Publica el llibre Miró sculpteur a la Poligrafa, Barcelona, amb fotos de Català-Roca, i selecció i seqüències de Joan Prats.

 

1974

Georges Raillard li dedica, a la col·lecció “Poètes d’aujourd’hui” de les edicions Seghers, un monogràfic.

Organitza i fa el pròleg de l’exposició “Escultures de Miró, ceràmiques de Miró i Artigas”, a la Fondation Maeght.

En L’émerveillé merveilleux, llibre d’homenatges col·lectius a Miró, escriu “Sept et une étoiles ravies à Joan Miró”.

És el comissari, amb Jean Leymarie, d’una gran retrospectiva Miró, al Grand Palais de París, amb textos al catàleg.

Publica L’issue dérobée amb 16 puntes seques i aiguatinta i un monotip de Miró, Maeght editor. 

 

1975

Escriu el text de presentació del Journal d’un graveur de Miró: 3 aiguaforts i aiguatintes, 15 puntes seques, Maeght editor.

Gallimard publica els poemes de Dehors.

Adquireix un mas a la muntanya, a prop de Ceret (Rosselló).

La seva única obra de teatre, L’éboulement, es munta a París, a l’Ecole des Beaux-Arts del carrer de Flandre per Jacques Guimet, amb un decorat de Tàpies.

 

1977

Organitza una gran exposició de pintures i dibuixos d’Henri Michaux, a la Fondation Maeght i al Musée d’art modern de la Ville de Paris. Escriu per al catàleg “Contemplatif dans l’action”.

Publicació de Ballast, poemes, a les edicions Collet du Buffle i L’éboulement, teatre, a les edicions Galilée.

 

1978

pujar

És el comissari d’una gran exposició Giacometti a la Fondation Maeght i escriu “La réalité impossible” per al catàleg.

 

1979

Escriu per al catàleg de l’exposició “Joan Miró, peintures, sculptures, dessins, céramiques”, a la Fondation Maeght.

 

1981

Creació a la Fenice de Venècia i al Teatre comunal de Florència del ballet L’Ucello luce amb decorats i vestits de Miró, sobre un llibret de Jacques Dupin a partir de carnets de dibuixos de l’artista. Música de Sylvano Bussoti, coreografia i ballet de Joseph Russilo.

Després de la mort d’Aimé Maeght, crea en els mateixos locals amb Daniel Lelong i Jean Frémon la galeria Lelong.

Publica en els seus catàlegs Repères textos de pròleg sobre Tàpies, Rainer, Bacon, Klapheck, Alechinsky, Saura, Rebeyrolle, Chillida, etc.

Amb De nul lieu et du Japon comença una sèrie de llibres de poemes pintats amb guaix per Jean Capdeville.

Escriu “La part du lion” sobre Pollock per al Cahier du Musée national d’art moderne.

Organitza Miró Milano: unes exposicions al Castelo Sforzesco, a la Rotonda, i a diverses galeries de la ciutat.

 

1982

L’espace autrement dit aplega tots els textos sobre artistes contemporanis publicats fins aleshores: és un llibre amb un pròleg de Jean-Michel Reynard, publicat a les edicions Galilée. Aquestes mateixes edicions publiquen, de Dominique Viart, L’écriture seconde, la pratique poétique de Jacques Dupin.

Publica Une apparence de soupirail a les edicions Gallimard.

 

1983

Publica De singes et de mouches, amb il·lustracions de Pierre Alechinsky, a les edicions Fata Morgana.

 

1984

Apareix el primer volum de Miró graveur, catàleg raonat i il·lustrat dels gravats, Lelong editor. En seguiran 3 volums més.

Sobre Francis Bacon es publica “Fragments dans les marges d’un texte de Michel Leiris”, a Repères.

 

1985

La Revue des Belles Lettres de Ginebra li dedica un número doble coordinat per Florian Rodari, amb textos de Paul Auster, Pierre Chappuis, Edmond Jabès, André du Bouchet, Philippe Jaccottet, Jean Tortel, Jean-Claude Mathieu, John E. Jackson.

Philippe Denis estableix una bibliografia dels escrits de Jacques Dupin per al Bulletin du Bibliophile.

En el marc d’Europalia, organitza i fa el pròleg per a una exposició Miró al Musée d’art moderne de Charleroi.

 

1986

Les edicions POL publiquen Contumace i esdevenen el seu principal editor.

Exposició i catàleg a Quimper, a la capella de La Tour d’Auvergne, de llibres d’artista d’André du Bouchet i Jacques Dupin com també d’obres d’artistes amics.

El seu llibre Les Mères es publica a les edicions Fata Morgana amb il·lustracions d’Eduardo Chillida.

Organitza i fa el pròleg per a una retrospectiva Miró a Zuric, Kunsthaus, Düsseldorf, Kunsthalle i Nova York, The Solomon R. Guggenheim Museum.

 

1987

Publica “Notes sur les dernières peintures” de Francis Bacon a Repères.

 

1988

Es mereixedor del Grand Prix national de poesia.

 

1989

Publica Chansons troglodytes, a les edicions Fata Morgana.

 

1990

Publica “Neufs lichens pour Pierre Reverdy”, en el col·lectiu Pour Reverdy, a les edicions “Le temps qu’il fait”.

Yan Voss il·lustra Rien encore, tout déjà a Fata Morgana.

 

1991

Alberto Giacometti havia confiat a Jacques Dupin i a l’editor Pierre Bérès la publicació dels seus escrits. La seva vídua, Annette Giacometti, recupera el projecte amb l’ajut de Maria Lisa Palmer i de François Chaussende. Es publica a les edicions Hermann, amb dos textos de presentació de Michel Leiris i de Jacques Dupin que han treballat per a establir-ne els textos.

Échancré es publica a POL.

 

1992

Exposició al Centre international de poésie de Marseille (CIPM): manuscrits, llibres d’artistes, documents amb publicació d’un Cahier du refuge.

Es publica a les edicions Spectres familiers, el llibre Éclisse que recupera la resposta a una enquesta de la revista Le débat sobre l’absència de la poesia.

 

1994

Nicolas Pesquès publica Balises pour Jacques Dupin a les edicions Fourbis.

Dominique Viart organitza un col·loqui, “Rencontres autour de Jacques Dupin”, a la Universitat Charles de Gaulle de Lille, on hi intervenen: Michel Collot, Francis Cohen, Nicolas Pesquès, Valery Hugotte, Yves Charnet, Evelyne Lloze, Jean-Michel Maulpoix, Yves Peyré, Michaël Bishop, Pierre Vilar, Jean Frémon, etc.

Representacions de Les Mères per la companyia Jacques Guimet.

Les actes del col·loqui es publicaran l’any següent a La Table Ronde amb el títol L’injonction silencieuse.

 

1995

Es publica en castellà “Un appel”, text sobre Paul Celan, a la revista Rosa cúbica, a Barcelona.

 

1996

Al Musée de l’estampe et du dessin de Gravelines (nord) té lloc, organitzada per Dominique Tonneau-Ryckelynck, una gran exposició dels seus llibres d’artistes amb el títol L’image prise aux mots. Georges Raillard fa el pròleg del catàleg.

Dossier de la revista Prétexte, per Valery Hugotte i Emmanuel Laugier.

Publica Le grésil a les edicions POL.

 

1998

Prepara amb Martine Broda un llibre pòstum del poeta suís Charles Racine: Le ciel étonné, publicat a les edicions Fourbis, i n’escriu el text de presentació: “Nuit sans batellerie”.

Poemes i textos de Francis Cohen i Claude Esteban als Cahiers de la Bibliothèque littéraire Jacques Doucet.

 

1999

Reedició a poésie-Gallimard, amb el títol Le corps clairvoyant, del conjunt dels seus llibres publicats pel mateix editor. Pròleg de Jean-Christophe Bailly, textos complementaris de Jean-Pierre Richard i Valery Hugotte.

Text sobre Claude Royer-Journoud, “Le carré de l’hypoténuse”, per al llibre col·lectiu Je te continue ma lecture, dirigit per Michèle Cohen-Halimi i Francis Cohen a les edicions POL.

Apareix el primer volum de Paintings, amb Ariane Lelong-Mainaud, que és el catàleg raonat de les pintures de Miró, a les edicions Lelong i Successió Miró. Seguiran 5 volums i també Sculptures per Emilio Fernández Miró i Ceramics per  Joan Punyet Miró i Joan Gardy Artigas, amb textos dels autors i de Jacques Dupin.

 

2000

Es publica Strates. Cahier Jacques Dupin, sota la direcció d’Emmanuel Laugier a les edicions Farrago, amb textos de J.-P. Courtois, D. Fourcade, J.-C. Bailly, P. Wateau, C. Demangeot, J.-C. Schneider, J.-L. Giovannoni, J. Suquet, Marie Alloy, J.B. de Seynes, S. Murakawa, A. Freixe, M. Bénézet.

Es publica a la revista Po&sie “Contrepoison”, text en homenatge al poeta rus Vadim Kozovoï. Jacques Dupin ha traduït amb Michel Deguy un conjunt dels seus textos amb el títol “Hors de la colline”, publicat per les edicions Hermann, amb un postfaci de Maurice Blanchot i 15 litografies d’Henri Michaux.

En homenatge a André du Bouchet, mort recentment, llegeix un text “Vers André du Bouchet” al Théâtre Molière. Text reeditat a la revista Po&sie i en el col·lectiu Saluer André du Bouchet a les edicions William Blake & Co, el 2004.

Col·loqui Jacques Dupin a la Cité du Livre, Aix-en-Provence, organitzat per Annie Terrier amb nombrosos participants entre els quals Jean Frémon, Mathieu Bénézet, Georges Raillard, François Zénone, Pierre Vilar, Yves Peyré, Paul Otchakovsky-Laurens, Francis Cohen, Nicolas Pesquès, Marcel Cohen, J.-P. Courtois, etc. Amb una exposició de pintures d’Antonio Saura.

 

2002

Reedició a Seghers de Rien encore, tout déjà amb pròlegs d’estudiants i postfaci de François Bon.

Comunicació “Maurice Blanchot et la poésie”, al col·loqui “Blanchot essentiel”, Centre Georges Pompidou.

Presenta amb Jean Suquet: Demande d’emploi de Marcel Duchamp i Joan Miró. Projecte de llibre, manuscrit, aiguaforts i ready-made d’una corbata, per a les edicions L’Échoppe.

 

2005

Prologa, amb el títol “L’épure”, el llibre de Philippe Rahamy Mouvement par la fin a Cheyne editor.

“Démantèlement du barrage” és el títol del seu pròleg del llibre L’eau des fleurs, romance de Jean-Michel Reynard, mort el 2003, edicions Lignes-Leo Scheer.

 

2006

Col·loqui a la Université de Pau, dirigit per Jacques Le Gall, amb Bernard Mazo, Maud Fourton, Christine Chemali, Catherine Soulier, Michèle Monte. Dominique Vaugeois, Michel Deguy, Evelyne Lloze.

Reedició de Cendrier du voyage a les edicions Fissile.

Publica Coudrier, edicions POL.

Presenta el Cahier de poèmes inédits de Miró, amb estoig de ceràmica de Joan Gardy Artigas, edicions Fundació Taller Llorens Artigas i Successió Miró.

 

2007

Per al seu 80è aniversari, s’organitzen trobades i exposicions i es publica a Privas, la seva ciutat natal, un número de la revista Faire-part: “manière d’origine”, amb entre d’altres Gérard Arseguel, Valérie-Catherine Richez, Gérard Titus-Carmel, Jean Maison, Franck André Jamme. Philippe Denis, François Zénone, Georges Raillard, Benoît Conort.

Es publica,a les edicions POL, 04 03 mélanges pour Jacques Dupin sota la direcció de Francis Cohen i Nicolas Pesquès amb els artistes Rainer, Tàpies, Monory, Garache, Voss, Buraglio, Gilles du Bouchet, Plensa, i els escriptors A.M. Albiach, M. Sutya, E. Laugier, J. Roubaud, J. Ashbery, M. Moreau, C. Royet-Journoud, N. Cendo, Y. Bonnefoy, J.L. Sarré.

Publica els seus escrits sobre els poetes a M’introduire dans ton histoire, reunits i prologats per Valery Hugotte.

André Dimanche aplega les fotos retrobades del film de Scheidegger sobre Alberto Giacometti, amb Jacques Dupin i un text seu, i es publiquen amb el títol Éclats d’un portrait.

La Fundació Alberto i Annette Giacometti, recentment creada a París, publica una nova edició dels Escrits de Giacometti excloent-ne els textos de Michel Leiris i de Jacques Dupin, substituïts pels de Véronique Wiesinger, ambdós a les edicions Hermann.

Fa e pròleg del llibre de poemes Une phrase de François Zénone, per a les edicions Fissile.

 

2008

Intervé durant el sopar de tancament del col·loqui Claude Esteban a la Maison des écrivains, a París, dirigit per Jean-Michel Maulpoix. Escriu “L’ordre donné à la nuit” per a les actes del col·loqui.

Publica un poema, “Accolade”, en l’homenatge col·lectiu à John Jackson Mémoire et oubli dans le lyrisme européen, edicions Honoré Champion.

Escriu “Le peintre et l’ouvert”, per al catàleg de l’exposició Jean Capdeville, 60 ans de peinture al Couvent des Minimes, Perpinyà.