|
Fa 400 anys Galileu Galilei va assabentar-se de l'existència
d'un artilugi que permetia observar objectes llunyans
i que, fins aleshores, només havia estat utilitzat en
observacions terrestres. Galileu va decidir dirigir
l'artilugi, conegut en l'actualitat amb el nom de telescopi,
cap al cel i en aquell moment va revolucionar l'astronomia.
El telescopi no és més que un tub amb una lent a banda
i banda. La lent que fa d'objectiu és dirigida cap a
l'objecte en observació per tal de recollir la llum
que d'ell ens arriba i formar-ne una imatge. La tasca
de la lent a través de la qual observa el nostre ull,
l'ocular, consisteix en ampliar la imatge per tal que
l'ull la percebi com a propera. Aquest objecte, de fabricació
relativament senzilla, va canviar radicalment la concepció
que es tenia a l'època de l'Univers. Galileu observà
amb el seu telescopi la Lluna, el Sol i els planetes.
A la Lluna hi va veure orografia; muntanyes, valls i
canals, i li semblà que era una petita Terra orbitant
al voltant de la germana gran. Al Sol hi va veure taques,
zones més fosques i zones més clares que canviaven d'aparença
i posició. El Sol per tant, no era l'astre noble i perfecte
que s'havia suposat fins al moment. Observà, també,
fases en el planeta Venus, que com en el cas de les
fases llunars, només podien ser degudes a la òrbita
venusiana al voltant del Sol. I trobà moltes més llunes
orbitant lluny del planeta blau, Júpiter comptava amb
no menys de 4 llunes girant al seu voltant. La única
conclusió possible a totes aquestes evidències era que
la Terra no es trobava en absolut en una posició privilegiada,
i que de fet tots els planetes del sistema solar orbitaven
al voltant de l'estel proper, el Sol. Un segle abans
Copèrnic ja havia formulat la teoria heliocèntrica però
a la vista de les observacions galileanes la teoria
estava aleshores més que provada. De tota manera, les
idees de Galileu van costar-li la llibertat ja que l'Església
va jutjar-lo i condemnar-lo per heretgia en ser les
seves idees contràries a la teoria ptolomaica imperant
i que tan bé encaixaven amb la concepció catòlica de
l'Univers. Tot i la injustícia a la que fou sotmès Galileu,
la teoria heliocèntrica va anar afiançant-se poc a poc.
El telescopi havia apropat les estrelles a l'home i
havia suposat un salt espectacular per a l'astronomia.
L'instrument va desenvolupar-se, aconseguint una òptica
més fina que va donar lloc a grans descobriments i al
naixement de grans teories físiques i matemàtiques.
Van apareixer grans personatges com ara Keppler,  Newton
o Einstein que amb les seves teories van donar girs
de 180 graus a l'astronomia. Però encara mancava el
segon gran salt tecnològic que portaria aquesta ciència
al que és avui i a les espectaculars fotografies que
ens arriben d'arreu de l'Univers. Aquest segon gran
pas va tenir els seus origens en l'anomenada Guerra
Freda protagonitzada la segona meitat del segle XX pel
bloc capitalista liderat pels EEUU i el bloc comunista
liderat per la URSS. Tot i que mai va ser utilitzada
de forma bèlica, ambdós blocs duren a terme una escalada
tecnològica que culminà amb el llançament a l'espai
del primer satèl·lit artificial. L'Sputnik I soviètic
va començar a enviar el seu famós BIP-BIP a la Terra
el 1957, i amb ell la URSS es posava un pas per davant
dels EEUU. Fou també el bloc comunista el primer en
llençar un ésser viu a l'espai, la gossa Laika, i també
el primer en posar un home en òrbita, el rus Yuri Gagarin,
però foren els EEUU els qui aconseguiren arribar per
primer cop a un cos celest diferent del nostre, la Lluna.
Al 1969 Niel Armstrong posava el peu damunt la Lluna
i deixava una imatge per a la posteritat. D'aquesta
carrera espacial, l'astronomia en tragué els observatoris
moderns. Avui en dia, la ciència moderna es fa desde
l'espai, com en el cas del famós telescopi Hubble, un
gran nombre de telescopis s'han posat en òrbita i han
dut fins a nosaltres imatges de gran bellesa. El gran
avantatge que tenen és el fet de trobar-se a l'altra
banda de l'atmosfera terrestre i per tant poder observar
tot allò que aquesta bloqueja. L'atmosfera absorveix
una gran quantitat de radiació provinent del cosmos,
mostrant-nos-el a través del seu propi prisma i ocultant-nos
molta informació. La radiació d'alta energia i també
la de molt baixa energia no aconsegueix atravessar la
barrera atmosfèrica i per tant només pot ser captada
pels observatoris en òrbita. Avui en dia som capaços
de rebre tota aquesta informació addicional que ens
permet entendre millor els processos físics que tenen
lloc a l'Univers i també apreciar imatges espectaculars:
el planeta blau vist desde l'exterior, explosions de
supernova, el naixement de les estrelles, xocs de forats
negres i també xocs entre galàxies, núvols llunyans
de gas i pols i un llarg etcètera.
|
