 |
CHOPIN |
Fill de pare francès i mare polonesa, Fryderyk Chopin va néixer prop de Varsòvia, probablement el 1 de març de 1810. Només el seu origen ja l’allunya bastant de la resta de compositors romàntics, principalment alemanys o austríacs. Passà la seva joventut estudiant a l’escola secundària de Varsòvia, on el seu pare era professor, acompanyat pels fills de la noblesa polonesa. Aviat adquirí un gust per la bona vida i la companyia aristocràtica que l’acompanyarien tota la vida. Ja abans d’ingressar en el recentment inaugurat Conservatori de Varsòvia havia rebut les seves primeres lliçons de música amb el compositor alemany Józef Elsner, i a partir de 1826 continuà amb el seu mestre els estudis de composició i teoria musical fins el 1829. A Varsòvia va guanyar certa fama com a prodigi al piano, i el seu talent va ser molt apreciat per les famílies aristocràtiques de la ciutat. Com molts joves músics del moment, Chopin es va sentir profundament impressionat per Paganini quan aquest visità Varsòvia el 1829.
La tardor del 1831, després d’una gira per Berlín i Viena, s’establí a París, on ràpidament es relacionà amb un cercle d’artistes entre els que trobem el poeta Musset, el pintor Delacroix o el pianista i compositor Franz Liszt. Tot i la seva joventut, Chopin arribà a la capital francesa havent escrit més de cinquanta obres per a piano, entre elles els dos concerts per a piano i orquestra -els seus op. 11, en mi menor, i op. 21, en fa menor-. Tot i que mai retornà a la seva pàtria, la música de Chopin sempre va estar vinculada amb la seva terra, especialment pel que fa a les composicions de poloneses i masurques.
A París, Chopin renuncià progressivament a la carrera concertística -només tocà en públic unes set vegades a París- i centrant-se en la composició. Tot i això, la seva labor com a professor de música de l’aristocràcia i la burgesia parisenca, entre els que trobem per exemple la dona i la filla del banquer Rotschild, li permeteren portar una vida sense preocupacions econòmiques.
Chopin mai no es casà, però a partir de 1838 inicià una relació amb la novel·lista Aurore Dudevant, més coneguda pel sobrenom de George Sand. Malgrat que els deu anys següents trobem la vida de Chopin dominada per aquesta relació, sembla que només van ser amants en sentit estricte durant un breu període de temps. La seva relació finalitzà el 1847. La revolució de febrer de 1848 va afectar la societat aristocràtica que havia mantingut Chopin, que decidí emprendre una gira per Anglaterra i Escòcia. Ja amb la salut afectada, Chopin tornà a París aquell octubre, on morí de tuberculosi l’any següent, als 39 anys.
A diferència d’altres compositors, com Beethoven i Schubert, que treballaren tots els gèneres musicals, Chopin es dedicà principalment a escriure breus peces per a piano. Si bé és cert que també va conrear les formes tradicionals –dos concerts per a piano i quatre sonates– la seva producció d’estudis, preludis, valsos, nocturns, poloneses, impromptus i masurques en un sol moviment li valgueren el sobrenom de “poeta del piano”, i fins i tot Schumann l’elogià com “l’esperit més audaç i orgullós del nostre temps”.
