Richard Wagner

Wagner va néixer a Leipzig el 1813. El seu pare era Carl Friedrich Wagner, funcionari de policia, tot i que sembla que podria haver estat el pintor i actor Ludwig Geyer, l’amant de la seva mare i amb qui es casà l’agost de 1814 després de la mort del seu primer marit en una epidèmia de tifus l’any anterior. La família marxà cap a Dresden aquell mateix any i, durant els anys que passà allà, va conèixer la música de Carl Maria von Weber.

Amb 14 anys tornà a Leipzig, on començà a mostrar les seves aptituds cap a la música. La seva admiració per la figura de Beethoven el portaren a arranjar per a piano la seva novena simfonia.

El febrer de 1831 accedí a la Universitat de Leipzig, on estudià amb Christian Theodor Weinlig. Durant aquest període compongué algunes sonates per a piano i la Simfonia en do major, estrenada a Praga el 1832. A Praga començà a treballar en el seu primer projecte operístic, Die Hochzeit ("Les noces"), de la què només han sobreviscut alguns fragments.

L’any següent abordà una altra òpera, Die Feen ("Les fades"), a partir de l’obra La donna serpente de C. Gozzi, composta entre 1833 i 1834, però no estrenada fins després de la seva mort. La seva següent òpera, basada en Mesura per mesura de W. Shakespeare, va ser Das Liebesverbot ("La prohibició d’estimar"), representada a Magdeburg el març del 1836. El novembre d’aquell any es casà amb l’actriu Wilhermine [Minna] Planer, amb qui tingué una relació molt turmentosa que durà fins a la seva mort el 1866.

Wagner va ser contractat com a director musical del teatre de Riga el 1837. Allà començà a treballar en Rienzi, obra escrita en l’estil de grand opéra que triomfava als teatres de París. Dos anys més tard, sense feina i assetjat pels deutes, es va veure forçat a abandonar Riga i, passant per Londres, arribà a París. Allà va concloure Rienzi i compongué l’obertura Faust (1840) i l’òpera Der fliegende Holländer ("L’holandès errant", 1841). Si Rienzi mostrava les influències de G. Meyerbeer, aquesta última era hereva de la música de Weber. Aquesta va ser la seva primera òpera que Wagner construí per escenes en comptes de fer-ho per números com era habitual.

Novament en problemes econòmics, el 1842 abandonà París i anà cap a Dresden, on obtingué el seu primer èxit amb l’estrena de Rienzi i poc després, tot i que en menor mesura, de Der fliegende Holländer. A Dresden acceptà el càrrec de mestre de capella a la cort de Saxònia.

El 1845 completà la composició de Tannhäuser, que havia iniciat l’estiu de 1842, i començà a treballar en Lohengrin, que finalitzaria l’abril del 1848. Els esdeveniments revolucionaris d’aquell any, en els què Wagner participà activament, l’obligaren a exiliar-se a Suïssa un cop sufocades les revoltes. A Zuric escrigué alguns dels textos més representatius del seu pensament, destacant Das Kunstwerk der Zukunft ("L’obra d’art del futur", 1849) i Oper und Drama ("Òpera i drama", 1851), on elaborava la seva concepció de l’òpera com una "obra d’art total" (Gesamtkunstwerk) en la qual la poesia, la música i els recursos teatrals estan intrínsecament unificats. També per aquella època començà a esbossar els textos d’una òpera titulada Siegfrieds Tod ("La mort de Sigfrid") i posteriorment amb Der junge Siegfried ("El jove Sigfrid"). El 1850 F. Liszt dirigí l’estrena de Lohengrin a Weimar, però Wagner no hi pogué assistir a causa de la seva condició de perseguit polític.

Als textos de Siegfrieds Tod i Der junge Siegfried, hi afegí els de Die Walküre ("La valquíria") i Das Rheingold ("L’or del Rin"), completant el cicle de Der Ring des Nibelungen ("L’anell del nibelung") en ordre invers. El 1852 estaven enllestits i començà a treballar amb Das Rheingold, que acabà dos anys més tard, i Die Walküre, conclosa el 1856. Al mateix temps coneixia Otto i Mathilde Wesendonck, que l’ajudaren durant la seva estança a Zuric. L’amor que sentia per Mathilde el portaren a concebre la idea pel seu Tristan und Isolde, de la què començà la composició l’agost del 1857, deixant a mitges el seu Siegfried. Mentre treballava en el Tristan va compondre els Wesendonck-Lieder, acabats el 1859, dos dels quals eren estudis preliminars d’aquesta òpera. L’escàndol per la seva relació amb Mathilde Wesendonck l’havien obligat a abandonar Zuric en direcció primer a Venècia i després a París, on es reuní amb la seva dona Minna.

A París presentà una nova versió del Tannhäuser (1861), però manifestacions de caire polític contra la princesa Pauline Metternich, patrona de Wagner, feren fracassar l’obra. El mateix any començava a treballar en Die Meistersinger von Nürnberg ("El mestres cantaires de Nuremberg"). Instal·lat a Viena el 1862, hagué de fugir de la ciutat dos anys més tard novament a causa dels deutes, però la pujada al tron de Baviera del rei Lluís II, gran apassionat de la música wagneriana que en aquell moment tenia només 18 anys, resolgué els seus problemes econòmics. El monarca pagà els deutes contrets  pel músic i li oferí un sou anual que li permeteren centrar-se en el seu treball creatiu.

Munic veié l’estrena de Tristan und Isolde el 1865, dirigida per Hans von Bülow. La dona d’aquest gran pianista i director, Cosima, era filla de Franz Liszt, i Wagner se n’enamorà. Fruit d’aquesta relació nasqué aquell any la seva filla Isolde, i l’escàndol que hi seguí obligaren Lluís II a demanar-li que deixés Munic. Wagner s’establí a Tribschen, prop de Lucerna, on acabà Die Meistersinger la tardor de 1867. Bülow en dirigí l’estrena a Munic el juny de 1868, i quatre mesos més tard Cosima es traslladà a Tribschen per viure amb Wagner.

Des del 1869, Wagner es concentrà en la composició del Ring, i és aquest cicle que marca el punt d'inflexió en l'ús d'idees musicals convertides en el material temàtic bàsic de l'obra (els leitmotiv). Malgrat que el seu desig era estrenar les quatre parts juntes, Das Rheingold s’estrenà a Munic el setembre de 1869 i Die Walküre el juny de l’any següent. La recerca d’un emplaçament per un teatre ideat especialment per acollir les seves obres el portaren a la ciutat bavaresa de Bayreuth on, amb el suport de Lluís II, es col·loca la primera pedra del Teatre dels Festivals de Bayreuth el 22 de maig del 1872. A la mateixa ciutat es construí una casa, Wahnfried, on anà a viure el 1874, el mateix any que concloïa la composició de la quarta part del Ring, Götterdämmerung ("El capvespre dels déus"). El primer festival de Bayreuth tingué lloc l’agost del 1876 amb la representació completa del Ring, amb les estrenes absolutes de Siegfried i Götterdämmerung, sota la direcció de Hans Richter.

A continuació, Wagner començà a treballar en un projecte ideat anys enrere: Parsifal. Enllestí la composició a principis del 1882 i estrenà l’obra el 26 de juliol a Bayreuth, que es reservà els drets de l’obra durant els següents trenta anys. El setembre Wagner viatjà amb la seva família a Venècia, on morí el 13 de febrer del 1883 d’un atac de cor. El seu cos va ser traslladat a Bayreuth per ser enterrat als jardins de Wahnfried.