Als anys 80, coincidint amb el pas cap a la democr脿cia, es produ铆 un per铆ode d鈥檈xpansi贸 del c貌mic underground, que supos脿 l鈥檃band贸 de la clandestinitat. Aquest per铆ode es caracteritz脿 per una professionalitzaci贸, tant dels autors com de l鈥檈st猫tica i els continguts, i un sentiment d鈥檈xperimentaci贸 i curiositat envers la modernitat. Es produeix la creaci贸 d鈥檜na nova historieta per adults, que denota la capacitat d鈥檃daptaci贸 als nous temps del comix, que es manifest脿, tamb茅, amb el gran augment de lectors que supos脿 aquesta nova etapa art铆stica.
En aquestes noves historietes, el grafisme modern i amable s鈥檕bre pas 鈥揹eixant enrere la desgana del passat i alguns dels icones i t貌pics que quedaren desfasats鈥 junt amb una experimentaci贸 envers l鈥檈st猫tica punk. Aquestes noves histories s鈥檕posen de nou al sistema i segueixen en sintonia amb aquest rebuig a l鈥檕ficialitat, malgrat l鈥檃daptaci贸 que algunes revistes imposaren en la seva 煤ltima etapa, com en el cas de El V铆bora. Cap altre mitj脿 de comunicaci贸 o art铆stic fou capa莽 de captar d鈥檜na manera tant viva i directa la quotidianitat i, per tant, considerem aquestes obres com uns testimonis inigualables de la cultura i la societat espanyola del moment.
En la seva darrera etapa, el c貌mic underground es veu fortament marcat per la qualitat gr脿fica de les seves historietes, fruit d鈥檃questa professionalitzaci贸, la consolidaci贸 comercial i la seva progressiva acceptaci贸, a m茅s de l鈥檃ssimilaci贸, per part de la societat, de la cultura del moviment underground. Aquesta participaci贸 en els circuits oficials de producci贸 i difusi贸, suposaren la mort del concepte underground tal i com havia estat ent猫s fins llavors.
Documents exposats
|
EL V脥BORA (1979) n煤ms. 1,2,3,4. Barcelona: Ediciones la C煤pula
El V铆bora, fundada l鈥檃ny 1979 per Josep Maria Berenguer conjuntament amb Josep Toutain. En les seves p脿gines es descobreix una nova manera d鈥檈ntendre els comix, ja que experiment脿 gr脿fica i narrativament en les seves vinyetes amb all貌 marginal. Hi van publicar autors com Gallardo, Mediavilla, Nazario o Max, entre d鈥檃ltres; una generaci贸 d鈥檃utors experimentats en l鈥櫭爉bit underground. Aix貌 reafirmava l鈥檈sperit de la revista, que apost脿 tamb茅 per noves generacions de dibuixants i corrents est猫tiques alternatives. Tot i aix铆, amb la seva consolidaci贸 comercial i la professionalitzaci贸 dels seus autors, all貌 underground va deixar de difondre鈥檚 nom茅s per mitjans subterranis. La revista arrib脿 superar les 40.000 ventes mensuals entre 1982-83 i public脿 el seu 煤ltim n煤mero l鈥檃ny 2004. |
|||
 |
 |
 |
 |
|
EL V脥BORA (1989). Barcelona: Ediciones la C煤pula Portada: il路lustraci贸: Felcher Ocampo
Suplement del n煤mero especial de Nadal amb motiu del des猫 aniversari de la revista i del segell editorial La C煤pula, 1989 |
 |
|
B脡SAME MUCHO (1980) n煤m.4. Barcelona: Producciones Editoriales Portada: Pere Fortuny.
B茅same Mucho va ser el projecte editorial de Juan Jos茅 Fern谩ndez, publicat entre els anys 1980 i 1983. En total van ser 30 n煤meros de gran qualitat, que van buscar una nova l铆nia editorial a trav茅s de continguts, tem脿tiques i una est猫tica diferent, adaptades als nous temps i a la nova societat espanyola, que despr茅s dels primers anys de democr脿cia havia canviat la il路lusi贸 per l鈥檈scepticisme. Immersa en la curiositat i l鈥檈xperimentaci贸 formal dels anys vuitanta, la revista es va convertir en un pilar per aquells autors en vies de professionalitzaci贸 que, despr茅s del seu tancament, publicarien a les p脿gines de Cairo. El final de B茅same Mucho va posar fi a un cicle vital dedicat a la difusi贸 de la contracultura al nostre pa铆s. |
 |
|
CAIRO (1981) n煤m. 1. Barcelona: Norma Editorial |
 |