|
MAKOKI (1993) núm.34. Barcelona: Ediciones Makoki Portada: il·lustració de Kim
Aprofitant el gran èxit de la revista El Víbora i la importància del personatge Makoki, creat inicialment per Miguel Gallardo, es va decidir crear una revista més enfocada al gènere humorístic que portés com a títol el nom del mateix personatge. Dirigida pel propi Gallardo, i en un context favorable per al còmic alternatiu, en la seva primera etapa 1982-1984, es va convertir en un èxit editorial. En una segona etapa de la revista, en la qual varen participar diversos dibuixants del panorama nacional i internacional, es produí la mort del personatge en una última historieta que el creador titulà La Muerte de Makoki |
 |
|
MADRIZ (1984) núm. 1. Madrid: Ayuntamiento de Madrid Portada:il·lustració de Ceesepe
Amb l’arribada dels nous canvis polítics i la normalització de la contracultura, moltes institucions públiques van començar a subvencionar algunes revistes per apuntar-se a la nova manera d’entendre la modernitat, transmetre els seus missatges o validar la seva gestió política. Aquest va ser el cas de la revista Madriz, que va estar dirigida per Felipe Hernández Cava, i editada i subvencionada per l’Ajuntament de Madrid. La revista va ser una aposta institucional per oferir una plataforma on una nova generació de joves dibuixants i altres autors ja reconeguts van poder publicar i difondre les seves obres. Amb una línia inicial més propera a la "línia clara", els continguts de Madriz apostaven per la introspecció i els relats de to intimista, que mostraven de forma poètica els diferents estats d’ànim que els herois havien amagat durant tant de temps. |
 |
MAKOKI
Creat per Miguel Ángel Gallardo i amb guions de Juanito Mediavilla, Makoki va desenvolupar les seves aventures a les pàgines de Disco-Exprés, Star, BésameMucho i El Víbora, i va acabar protagonitzant la seva pròpia revista homònima. Va ser el personatge més popular del comix underground espanyol, convertint-se en símbol d’una època i icona de l’anomenada “líneaChunga”. Makoki és un psicòpata fugit del manicomi després d’una descàrrega elèctrica mal donada que pretenia mantenir-lo integrat a la societat. Fruit de l’error, el personatge es converteix en un símbol radical de rebel·lió dels primers anys de la transició espanyola. Conserva la camisa de força i el casc amb quatre cables espurnejants que li permeten recarregar-se a base de “chutes” de fluid elèctric i injectar-se “anfetas” i “picos” de droga directament al cervell. Amb els seus amics, entre festes i baralles, retratarà ambients, situacions i personatges típics dels baixos fons de la ciutat de Barcelona, en histories on predominarà la violència, la crítica social i la vida nocturna protagonitzada per camells, “manguis", prostitutes...
SLOBER
Ceesepe va ser un dibuixant, guionista, il·lustrador i pintor autodidacta que va participar sempre en moviments alternatius i que, a través de la “CascorroFactory”, es va acabar convertint en una mena de delegat a Madrid del grup català “El Rrollo”. Les seves primeres historietes van ser Slober, publicades a les revistes Star i Bésamemucho, a través de les quals reflectia el seu propi món interior i vessava un cert to pessimista, borratxeres èpiques i personatges procedents dels baixos fons de les grans ciutats. El seu protagonista homònim, un boig mig calb i de llarga cabellera, és un personatge de vida lliure i desenfrenada: Slober és “un assassí, un perillós pertorbat, un degenerat, un sortit violador de nenes i senyores embarassades, un pària, un lacra...” que, rodejat de personatges tan mítics com Marilyn Monroe, Hitler, Superman, Lennon o LouReed, viu aventures improbables plenes de violència que, passant per la sodomia, van del sadisme fins al canibalisme.
LOS GARRIRIS
Creats per Javier Mariscal i inspirats en Herriman i Disney, "Los Garriris" van aparèixer per primera vegada al fanzineDe Qvuommicel 1974 i més endavant a les pàgines de Purita, Nasti de plasti, Star, El Víbora i Cairo.
Els protagonistes, Fermín i Piker, animals humans, descontrolats i poètics són uns vividors una mica disbauxats i viatgers. Viuen diferents aventures, junt amb altres personatges com el gos Julián, mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, a les platges, bars, clubs i festes de la ciutat.
Les seves historietes plasmen vivències personals del mateix Mariscal amb un llenguatge planer, narrant la misèria quotidiana amb els seus problemes de trànsit i espai i la soledat individual de les masses però una visió optimista de la realitat carregada d’utopia.
GUSTAVO
Creat per Francesc Capdevila, popularment conegut com Max, Gustavo va aparèixer per primera vegada al fanzineMuérdago, editat pel propi Max i Pere Joan el 1978. A partir de 1979, Max l’utilitza per El Víbora, on publica les historietes de "Gustavo contra la actividad del radio" i "El Comecocometrón"
Gustavo és un personatge caricaturesc i antropomorf, representat a la manera d’un cabellut amb un nas enorme i vestit d’una manera informal a l’estil de la progressia espanyola del moment. Encarnà l’arquetip de progre espanyol, desil·lusionat amb el passat i reconvertit en un activista lluitador, ecologista i antinuclear que amb el seu enfrontament contra el sistema s’envolta d’altres personatges del comix espanyol com Makoki, tot un símbol de la rebel·lió juvenil.
ANARCOMA
Creat per Nazario, Anarcoma va ser protagonista de la sèrie d’historietes publicades l’any 80 per la revista Rampa, posteriorment publicades a El Víbora, convertint-se en la figura emblemàtica de la revista. El personatge, el nom del qual neix de la fusió entre les paraules anarco i carcoma, encarna a un intrèpid detectiu transvestit que es mou pels ambients gay de la ciutat i es prostitueix a Les Rambles, context amb el qual s’introdueix al lector al món de la Barcelona “canalla”. Versionant el roll de la mítica heroïna dels còmics, Anarcoma viu les seves aventures plenes d’escenes eròtiques de les quals el seu autor se serviria tant per retratar les seves inquietuds, com eren les relacions entre homosexuals, com per retre homenatge al fascinant món del transformisme.