Ramon Balasch
(Cornellà de Llobregat, 1950) Vaig fer estudis de Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona, on vaig conèixer els amics amb què vam fundar Llibres del Mall: Maria-Mercè Marçal, que va acabar en casament el 1972, Gemma d’Ermengol i Xavier Bru de Sala, i també Miquel de Palol, Miquel Desclot i Jaume Medina, entre d’altres. L'editorial sorgí amb la voluntat d’ampliar la base –lectors i escriptors– de la poesia d’arreu dels Països Catalans, donar resposta a la vida letàrgica de les col·leccions de poesia del país i cobrir els buits més assenyalats, com l’experimentació i la traducció de textos estrangers. Hi vaig editar l'obra completa bilingüe de Salvador Espriu (Premio Nacional de Traducción 1980) juntament amb A. Sánchez Robayna i Mireia Mur, i així em vaig convertir en el seu secretari personal. El 2013, sota el segell Balasch Editor, en vaig publicar un conjunt de pròlegs profundament corregits i textos inèdits que Espriu m'havia lliurat els darrers anys amb el títol d'Ocnos i el parat esglai.
Com a poeta, he publicat Remor de rems (1972, Premi Amadeu Oller), Aigües d'enlloc (1973, Premi Recull i Palma de Mallorca), Occit enyor (1975, Premi Carles Riba 1974) i Alicates (1978, Premi de la Crítica), sobre pintures de Joan-Pere Viladecans.
Pere Ballart
(Barcelona, 1964). És professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els seus llibres d’assaig, primordialment dedicats a estudiar la naturalesa de la poesia contemporània, destaquen Eironeia (1994), El contorn del poema (1998), El riure de la màscara (2007), Obra vista (2009) i La veu cantant (2011). En col·laboració amb Jordi Julià ha escrit Sobre islas y penínsulas. Ensayos de teoría de la literatura y literatura comparada i ha coordinat els volums col·lectius Lírica de fin de siglo (2005) i Arts de poeta (2007). Ha practicat la crítica literària des de mitjans com ara els diaris El País, Avui, o les revistes Serra d’Or, Els Marges i Lletres.
Maria Dasca
Doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (2008), on s’ha format com a professora i investigadora amb una beca predoctoral de la mateixa universitat (2001-2006). Ha impartit docència en llengua, literatura, cultura i traducció literària a la Universitat de París-Sorbona (2007-2010) i a la Universitat de Brown (2011-2012). Ha realitzat estades de recerca a les universitats de París-Sorbona, Queen Mary College-University of London, Brown i Stanford i ha estat investigadora postdoctoral Beatriu de Pinós a la Universitat de París-Sorbona (2009-2011) i a la Universitat Pompeu Fabra (2012-2014), on ha impartit docència de llengua i traducció. En l’actualitat és professora d’estudis catalans a la Universitat de Harvard i professora consultora de literatura catalana i teoria literària a la Universitat Oberta de Catalunya. La seva àrea d’estudi comprèn la narrativa contemporània, la recepció i la traducció literàries.
Miquel Desclot
Vaig néixer al barri del Clot de Barcelona l’any 1952. Vaig estudiar el batxillerat elemental al meu barri i el superior a Barcelona. A la tardor del 1969 vaig entrar a la Universitat de Barcelona per estudiar-hi Filologia Catalana. I a les aules i els claustres de la vella casa hi vaig conèixer de seguida altres enderiats per la poesia. Un dels primers, en Ramon Pinyol i Balasch, que em va venir a trobar en veure’m llegir el Blanquerna de Llull. Vaig participar de bon principi amb altres companys en el projecte editorial d’en Ramon, tot i que poc després me’n vaig deslligar. L’any 1971 jo havia guanyat el premi Amadeu Oller amb el recull Ira és trista passió. Al llarg dels quaranta-cinc anys que s’han escolat des de llavors he publicat un bon nombre de llibres, de gèneres diversos.
Ivan Garcia Sala
Llicenciat en Filologia Eslava (1999) i doctor per la Universitat de Barcelona (2004). Professor agregat de la Secció de Filologia Eslava de la Universitat de Barcelona des del curs 2011-2012. Ha impartit classes de llengua i de literatura russes i, actualment, també de teatre polonès. Els seus interessos de recerca se centren en la recepció de la literatura i la cultura russes a Catalunya i Espanya i l’estudi i recepció del teatre rus i polonès. Actualment participa en els projectes "La traducción en el ámbito literario catalán desde el final del franquismo (1976-2000): estudios de recepción y de lengua literaria" i "Teoría de las emociones y el género en la cultura popular del s. XXI".
Jordi Llavina
Foto de Toni Galitó
Jordi Llavina (Gelida, 1968) és llicenciat en Filologia Catalana per la UB. S’ha dedicat professionalment al món de l’edició, al del periodisme i al de l’ensenyament, compaginant-los sempre. Com a periodista radiofònic, va presentar i conduir, durant cinc anys i mig, el programa de llibres diari Fum d’estampa, a la desapareguda Catalunya Cultura. Col·labora habitualment a El Punt Avui, La Vanguardia, El Mundo i El 3 de Vuit. L’any 2014 va ser el comissari de l’Any Vinyoli, un autor al qual ha dedicat el llibre Neu, fang, rosada, constel·lació.
Ha publicat novel·la, contes i poesia. En aquest darrer gènere, destaca la trilogia formada per Vetlla (premi Octubre de poesia i premi de la Crítica), Contrada i Matí de la mort. A final d’any, traurà el llibre 100 llibres imprescindibles de la literatura catalana.
Es va formar llegint, entre altres, els títols de la col·lecció de poesia del Mall.
Jordi Mas López
Jordi Mas López (Santa Coloma de Queralt, 1972) és doctor en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment imparteix classes de llengua i literatura japoneses. Ha publicat el volum Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit: dues aproximacions a l'haiku i articles com ara «On l'or acaba tan lentament: l'haiku i la tanka en l'etapa de maduresa de Salvador Espriu», «Les traduccions al castellà de les Elegies de Bierville de Carles Riba: opcions traductores i models de llengua literària», «Les traduccions literàries indirectes del japonès al català: visió retrospectiva i estat de la qüestió» (amb Alba Serra-Vilella), «La primera recepció de l’haiku en la literatura catalana» (amb Marcel Ortín) o «Josep Maria Junoy’s Four and Five-Line Poems in El Dia: a Meditation on the Haiku». També ha editat l'Epistolari Jordi Arbonès & Francesc Parcerisas i els volums col·lectius La tanka catalana i L'haiku en llengua catalana.
Joaquim Sala-Sanahuja
Nascut a Sabadell l'any 1953. Estudis a Terrassa i Barcelona, d'Enginyeria Industrial, inacabats, i a París, Literatura Francesa i Filosofia (Université de Vincennes-Paris VIII). El 1973, va guanyar el premi Amadeu Oller de poesia. Des de París, on va viure onze anys, va fer de corresponsal de diverses publicacions periòdiques i va col·laborar en un munt de revistes de l'època. La seva relació amb els Llibres del Mall és tardana: comença l'any 1981, amb el projecte de novel·la de Joan Borrell que es va publicar el 1983 amb el títol de L'indret blau. Tot seguit hi publica una traducció de Nadja, d'André Breton, i codirigeix, juntament amb Ramon Pinyol i Mireia Mur, i amb Joan Tarrida com a director tècnic, dos projectes de traduccions: Poesia del segle XX, que va publicar una vintena de títols, i Narrativa del segle XX, que finalment no va reeixir. Mort el Mall, la col·lecció de traduccions de poesia va conèixer una segona etapa a Edicions 62, amb el títol de Poesia Universal del Segle XX, codirigida per Joan Tarrida, Àlex Broch i Joaquim Sala-Sanahuja.
