El mètode d'anàlisi instrumental de la comunicació
El Laboratori d'Anàlisi Instrumental de la Comunicació (LAICOM) del Dep. de Comunicació Audiovisual i de Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona desenvolupa des de fa més d'una dècada un programa d'investigació experimental que ha revelat la seva eficàcia per donar solució científica a nombrosos problemes de comunicació aplicada en àmbits molt diversos.
Des del punt de vista epistemològic, el Mètode d'Anàlisi Instrumental de la Comunicació s'adscriu, desenvolupa i defensa una concepció de la investigació científica de la comunicació (la Comunicologia) que la diferencia clarament d'altres disciplines amb objectes d'estudi aparentment afins com la Lingüística , la Psicologia o la Sociologia. Mentre l'objecte d'estudi de la lingüística és la llengua, el de la Psicologia el comportament i les característiques mentals del subjecte, i el de la Sociologia el comportament i les característiques dels grups socials, la Comunicologia estudia sempre, en última instància, els processos d'interacció entre missatges i subjectes.
El Mètode d'Anàlisi Instrumental de la Comunicació es desenvolupa en quatre etapes estrictament complementàries:
1) L'anàlisi qualitativa inicial d'un corpus representatiu del tipus de procés comunicatiu que pretenem estudiar, a fi de localitzar els paràmetres formals i els mecanismes perceptius que són rellevants per al nostre problema de coneixement.
2) L'anàlisi objectiva de les formes sonores i /o visuals dels missatges, utilitzant instruments de mesura física que faciliten la presa de dades objectives.
3) L'estudi individualitzat dels efectes que ha produït cada un d'aquests missatges concrets sobre un grup prou ampli i representatiu de receptors, utilitzant instruments de control objectiu de la recepció.
4) La recerca posterior de les relacions entre els blocs de treball 2 i 3, és a dir, entre les formes sonores o visuals localitzades i formalitzades numèricament i els efectes que aquestes s'han produït en la recepció, és el que ens donarà respostes concretes sobre el funcionament dels mecanismes expressius audiovisuals.
En resum, la metodologia d'anàlisi instrumental dóna resposta a les investigacions que persegueixen conèixer el funcionament dels processos comunicatius, o que intenten saber com es pot millorar el seu rendiment (augment de la persuasió, millora de la comprensió, optimització de la memorització, etc.).
El resultat d'aquesta perspectiva metodològica obre sense cap mena de dubtes un àmbit professional molt clar orientat a solucionar problemes comunicòlegs concrets en camps tan diversos com: el dret i la investigació policial (proves pericials vinculades amb la comunicació periodística, audiovisual, telefònica, etc. ), la medicina (comunicació facultatius - pacients), la política (rendiment comunicatiu i persuasiu dels discursos), la informàtica i les telecomunicacions (rendiment comunicatiu de les presentacions en les interfícies digitals), etc.
