El Laboratori d'Anàlisi Instrumental de la Comunicació (LAICOM) del Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona treballa des de l'any 1995 en el desenvolupament d'una línia d'investigació experimental centrada en la resolució de problemes de comunicació aplicada. Al llarg quasi 20 anys, ha desenvolupat 13 tesis doctorals, diversos projectes de recerca competitius amb finançament públic i diversos convenis d'investigació aplicada amb empreses i institucions . El Laboratori d'Anàlisi Instrumental de la Comunicació ha implementat tota la infraestructura d'un laboratori experimental sobre l’eficàcia comunicativa i ha desenvolupat un corpus de coneixement i un model metodològic propi que s'ha revelat eficient i capaç de donar solucions a problemes concrets de comunicació aplicada en àmbits molt diversos de la comunicació.
Des del punt de vista epistemològic, el Mètode d'Anàlisi Instrumental de la Comunicació estableix una concepció de la comunicologia que la diferència molt clarament d'altres disciplines amb objectes d'estudi aparentment afins com la psicologia o la sociologia. Mentre l'objecte d'estudi de la psicologia és el comportament i les característiques mentals del subjecte, i el de la sociologia el comportament i les característiques dels grups socials, la comunicologia estudia sempre, en última instància, processos d'interacció entre missatges i subjectes.
En resum, la metodologia d'anàlisi instrumental dóna respostes a les investigacions que persegueixen conèixer el funcionament dels processos comunicatius, o que intenten saber com es pot millorar el seu rendiment (augment de la persuasió, millora de la comprensió, optimització de la memorització, etc.).
El Mètode d'Anàlisi Instrumental de la comunicació va ser dissenyat i utilitzat per primera vegada l'any 1989 a la tesi doctoral d'A. Rodríguez Bravo, i ha estat aplicat experimentat i successivament corregit en les investigacions finançades: "Gramàtica de l'expressió fonoestèsica i la representació imaginativa -visual en els sistemes integrals de percepció de la veu.", "Modelització acústica de l'expressió emocional en l'espanyol.", "Identificació perceptiva de locutors per l'acústica forense.", “Clasificadaor Automàtica de Paraules-Clau de les Notícies” y “Protocolo para la medición y evaluación de valores en contenidos audiovisuales”. Ha estat aplicat i experimentat, també tesis doctorals sobre composició gràfica, ús de la veu a la publicitat, audiovisual, ritme audiovisual, montatge audiovisual, estereotips sonors, models entonatius dels informatius, etc. El mètode ha estat, també, discutit i exposat totalment o parcialment en els articles: "Mètodes d'anàlisi instrumental aplicats a la comunicació de masses: la necessitat de paradigmes recolzats en l'anàlisi quantitativa." (RODRÍGUEZ BRAVO, 1993); "Una nova proposta metodològica entorn del ritme visual: aplicació del mètode d'anàlisi instrumental al ritme visual d'una telenovel·la i un telefilm nord-americà". (RODRÍGUEZ BRAVO, 1995), "La parla emocionada en la comunicació audiovisual: una nova metodologia d'anàlisi". (RODRÍGUEZ BRAVO, 1998); "Modelització acústica de l'expressió emocional en l'espanyol". (RODRÍGUEZ BRAVO, 1999); "La investigació aplicada. Una nova perspectiva per als estudis de recepció" (RODRÍGUEZ BRAVO, 2004).
El resultat d'aquesta perspectiva metodològica ha obert un àmbit de recerca aplicada en diverses línies de treball, orientades a solucionar problemes comunicòlegs concrets en camps tan diversos com: el dret i la investigació policial (proves pericials vinculades amb la comunicació periodística, audiovisual, telefònica, etc.), la medicina (comunicació facultatius - pacients), la política (rendiment comunicatiu i persuasiu dels discursos), la informàtica i les telecomunicacions (rendiment comunicatiu de les presentacions en les interfícies digitals), els valors socials als productes audiovisuals, etc.
A l’any 2008, tres membres de l’equip van iniciar un Projecte d’Intercanvi Docent entre Brasil i España finançat per Ministerio de Ciencia e Innovación. L’Àngel Rodríguez, la Norminanda Montoya i el Lluís Mas es van incorporar al Departament de Periodisme de la Universitat Federal de Mato Grosso do Sul (UFMS, Campo Grande, MS, Brasil), on van fer una doble tasca. Per una banda, van realitzar un projecte sobre comunicació per al desenvolupament, en què aplicaven un estudi comparatiu del cas dels pescadors de Corumba i els pescadors de Vilanova i la Geltrú. Mitjançant entrevistes en profunditat als principals actors involucrats en els fluxos comunicatius dels pescadors, es va poder proposar un Pla de Comunicació basat en promoció de la imatge destinat al turisme. Per altre banda, es va reconduir un projecte sobre avaluació de valors en els productes audiovisuals cap a la creació d’una eina intercultural de medició de 25 valors universals. En l’actualitat, aquest projecte continua amb finançament públic com a projecte I +D del Ministerio, i ha expandit les seves dimensions en incorporar acadèmics d’Argentina i d’altres zones de Brasil. Així mateix, es preveu la creació i comercialització d’una eina online vinculada al projecte.
Bibliografia citada:
MONTOYA, Norminanda: L'ús de la veu en la publicitat audiovisual dirigida als nens i la seva eficàcia persuasiva. Tesi doctoral. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona. 1999.
MONTOYA, N.; LÁZARO, P.; RODRÍGUEZ, A.: "Estereotips vocals de caràcter en la publicitat infantil". Comunicació i pedagogia. n º 171, desembre 2.000 (pp. 69-76), Barcelona.
RODRÍGUEZ BRAVO, Àngel: La construcció d'una veu radiofònica. Tesi doctoral. Departament de Comunicació Audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1989.
RODRÍGUEZ BRAVO, Àngel: "Mètodes d'anàlisi instrumental aplicats a la comunicació de masses: la necessitat de paradigmes recolzats en l'anàlisi quantitativa." a La investigació en la comunicació. III Simposi de la A.I.C.E. (Pp.107-111), Madrid, 1993.
RODRÍGUEZ BRAVO, Àngel: "La comunicació de masses en el laboratori. Nous mètodes de contrastació experimental "en CERVANTES, Cecilia i SANCHEZ, Enrique: Investigar la comunicació. Propostes Iberoamericanes. Universitat de Guadalajara, Mèxic, 1994.
RODRÍGUEZ BRAVO, Àngel: "Una nova proposta metodològica entorn del ritme visual: aplicació del mètode d'anàlisi instrumental al ritme visual d'una telenovel · la i un telefilm nord-americà". Anàlisi. n º 18. (Pp. 87-107). Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació de la Univers. Autònoma de Barcelona, 1995.
RODRÍGUEZ BRAVO, Angel LAZARO, P.; MONTOYA, N.; BLANC, JM; Bernadas, D.; OLIVER, JM; Longhi, L: "La parla emocionada en la comunicació audiovisual: una nova metodologia" en Comunicació i Cultura 5-6/1998, Universitat de Salamanca. Facultat de Ciències Socials. 59-72.
RODRÍGUEZ BRAVO, Àngel; Lazaro, P.; Montoya, N.; Blanco, JM; Bernadas, D.; Oliver, JM; Longhi, L.; Gonzalez, M.: "El control objectiu de la implicació dels informants al estudi de la parla emocionada ". En Processament del Llenguatge Natural, revista n º 23, Alacant, setembre de 1998, issn: 1135 -
5948, (pp.24-31).
RODRÍGUEZ BRAVO, Àngel; LAZARO, P.; MONTOYA, N.; BLANC, JM; Bernadas, D.; OLIVER, JM; Longhi, L.: "Modelització acústica de l'expressió emocional en l'espanyol". Processament del Llenguatge Natural, número 25, Lleida, setembre del 1999, issn: 1135-5948, (pàg. 159-166).
RODRÍGUEZ BRAVO, Angel: "La investigació aplicada. Una nova perspectiva per als estudis de recepció ", a Telos. Quaderns de comunicació tecnologia i societat. N º 58 segona època, pp 34-41. Fundació Telefónica. Madrid, gener-març de 2004. issn: 0213-84X.
TENA, Daniel: La influència de la composició gràfica en l'elecció d'un text escrit. Tesi doctoral. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Historial científic:
La línia de investigació de l'equip té el seu origen a la tesi doctoral del principal investigador, Angel Rodríguez, "La construcció d'una veu radiofònica" (1989), guardonada amb el Premi Extraordinari de Doctorat de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB i amb el IV Premi a la Investigació sobre Comunicació de Masses atorgat pel "Centre d'Investigació de la Comunicació de la Generalitat de Catalunya", al 1992. Aquest treball obre un nou paradigma a la investigació sobre la comunicació de masses, el Mètode d'Anàlisi Instrumental. Es tracta d'un nou mètode de contrastació que utilitza simultàniament l'anàlisi físic objectiu dels missatges mitjançant instruments de mesura i l'estudi sistemàtic del tipus de recepció que desencadena cada missatge, utilitzant els mètodes experimentals de la psicologia de la percepció. Posteriorment, una subvenció de 4.000.000 atorgada al 1995 per la "Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya" (núm. 171.040) va permetre posar en marxa el projecte LAICOM (Laboratori d'Anàlisi Instrumental de la Comunicación), orientat a desenvolupar una infraestructura que permet aplicar instruments i mètodes de mesura, des de perspectives físiques (acústica i òptica), de percepció (indicadors fisiològics) i socials a la comunicació de masses.
