Have a look at this interview of the French economist Thomas Piketty in Foreign Affairs. Here you have a number of questions to focus on and discuss in the forum.

– Does the relationship between the rate of return of wealth and the rate of economic growth enact a causal mechanism of inequality? In this vein, what is the likely consequence of slow demographic growth?

– What share of wealth did the top 10% have in the ninenteenth century? Has this shared varied in the twentieth century? How?

– Why does Piketty think that national income taxes and a global wealth tax can tackle inequality? Do you think this proposal can counteract the causal mechanisms of inequality?

– In Piketty’s view, does the concentration of wealth affect democracy? How?

L’interès per fer treballs de recerca de batxillerat sobre les desigualtats socials és molt considerable. De fet, cada any rebo almenys un parell de sol·licituds d’assessorament sobre aquest tema. Això indica que al jovent li importa molt l’actualitat.

Però a mès a més, vull remarcar la versatilitat del tema. Sobre les desigualtats es pot fer recerca analitzant les ideologies polítiques, les imatges transmeses pels mitjans de comunicació, la història de la vida quotidiana a una localitat, les dades estadístiques internacionals o la manera d’ocupar l’espai públic.

Aquí apunto una altra idea: la novel·la i el cinema també han enregistrat aquest problema des de fa temps, i n’han suggerit elements d’anàlisi. Per exemple, a “El Paral·lel 42” John dos Passos va reflectir de quina manera les diferents classes socials vivien l’auge dels Estats Units a començament del segle XX. D’altra banda, la pel·lícula “Azul Oscuro Casi Negro” de Daniel Sánchez Arévalo palesa l’experiència diària de les classes socials al Madrid dels anys 2000, i revela la subtilesa de les divisions socials. Per últim, a la novel·la “Passatger del final del dia” Rubens Figueiredo ha explicat com la violència s’afegeix sobre les desigualtats socials al Brasil.

Encara que normalment s’entén la globalització com un fenomen econòmic, identificat amb increments del comerç i de la inversió internacionals, el fet és que les seves dimensions social i política també són molt rellevants. La crisi financera corrent ha mostrat que els centres globals de poder tenen una influència molt determinant, que no es resumeix tan sols en els moviments de recursos.

El KOF Index of Globalisation dóna una de les dades empíriques més concretes sobre aquest caràcter multifacètic de la globalització. De fet, al costat dels fluxos econòmics, compta les relacions personals a través de diversos mitjans de comunicació, o els tractats internacionals i la participació dels estats en les  missions de l’ONU. El resultat és que totes tres dimensions (econòmica, social i política) han evolucionat paral·lelament durant les darreres dècades. Per tant, aquesta informació suggereix que seria molt interessant de fer petits treballs de recerca (de Batxillerat, per exemple) sobre aquestes múltiples cares de la globalització, tot estudiant qüestions com l’ús d’internet, la família transnacional, la percepció dels problemes de desenvolupament, els conflictes i guerres, o les relacions internacionals.

La globalització ha comportat una ampliació de la llista de prioritats polítiques (l’anomenada “agenda política”) arran del sorgiment d’una societat civil internacional. Després de les mobilitzacions per les conferències organitzades per refer el món posterior a la Guerra Freda (sobretot, Rio 1992), de les protestes per les cimeres econòmiques internacionals (sobretot, Seattle 1999) i de la contínua discussió entre el Fòrum Econòmic Mundial i el Fòrum Social Mundial, el ventall de qüestions s’ha ampliat molt significativament. La protesta contra l’enorme poder de les finances, la inquietud pel canvi climàtic, el continu recordatori del “peak oil” i la crisi energètica, la insuficiència de les mesures adoptades per assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni o de l’Educació per Tothom, el debat sobre la crisi agrària mundial i la sobirania alimentària, la lluita contra la violència de gènere, la reivindicació dels drets de les persones refugiades, la denúncia del tràfic d’armes i un llarg etcètera de temes formen  part de les demandes d’aquesta societat civil internacional. En aquest web es poden trobar les posicions de molts moviments socials sobre aquestes i altres qüestions polítiques actuals; és un punt de partida immillorable per aproximar-se a la política global a partir d’estudis sobre la ideologia dels diversos participants.

La distribució dels recursos és desigual quan les persones no disposen de les mateixes oportunitats per viure molts anys, tenir uns ingressos mínims, exercir una feina digna o finalitzar l’educació secundària. L’estudi de les desigualtats abasta molts temes per tal com ha de tenir en compte les capacitats humanes bàsiques (seguretat, salut, pensament, autonomia, etcètera) i les recursos necessaris perquè tothom desplegui aquestes capacitats (ingressos, ocupació, sistema sanitari, ensenyament, formació al llarg de tota la vida, urbanisme, etcètera). En conseqüència, encara que l’estudi de les desigualtats econòmiques d’ingrés permet veure les desigualtats socials, cal tenir en compte que tan sols pot captar una part d’aquest problema social.

Podeu aproximar-vos a les desigualtats socials tot comparant països de la Unió Europea o municipis de la província de Barcelona. L’Institut d’Estadística de la UE (EUROSTAT) us proporciona l’Índex de Gini, que té un valor més elevat allà on les desigualtats d’ingrés són més agudes. A partir d’aquesta informació, per exemple, sovint es busquen les pistes a favor i en contra de les diferents hipòtesis sobre si la política social aconsegueix reduir la pobresa.

Però també podeu fer un cop d’ull a la taxa d’atur registrat i a la renda familiar disponible per càpita dels municipis de Barcelona, tal com recull la base de dades HERMES de la Diputació de Barcelona. Per exemple, per què la taxa d’atur registrat és del 13,40% a Barcelona però és molt superior en municipis com Berga, Igualada, Mataró o Terrassa? O bé, els homes i les dones pateixen la mateixa taxa d’atur registrat a tot arreu? Varia la seva taxa d’atur segons l’edat?

My students in the course on Social Change and Globalisation (Bachelor’s Degree in Sociology, UAB) have produced interesting essays on gender inequalities in Brazil, India and Turkey. Remarkably, the HDI value of these countries is close to the average of middle-income countries, but gender inequality seems to be significantly high.

Roughly speaking, two general explanations seem to hold. The first one argues that traditional values hinder gender inequality in these countries. Certainly, both Inglehart and Huntington classified them in civilizations that endorse social norms on women’s inferior status compared to men. Furthermore, some specialists also make a very similar point, particularly as far as India and Turkey are concerned. The second explanation emphasizes that democratic political projects are gaining momentum, and promoting gender equality, despite the important obstacles. Thus, it is noticeable that in Brazil women’s participation in the labour force has increased dramatically after the democratic transition, and that Turkey is the least unequal Muslim country. In India, conflicts concerning castes intermingle with gender inequality, with progress and contradictions arising in many senses. This country provides a very relevant example of the so-called ‘intersections’ between inequalities (e.g. read Sylvia Walby’s work).

Doubtless, both answers have been accepted, and assessed according to the value of the arguments. However, it is not easy to add them up and say that we find out a sort of underlying tension between tradition and democracy. Actually, the first explanation assumes that social norms determine social behaviour, that is, social norms constrain agency. On the contrary, the second one assumes that agency may transform social norms and shape a new social structure. This is one of the big issues in long-lasting discussions of social change, as I have already commented in other posts in this blog. The point is particularly poignant when looking at the variety of political and religious understandings of tradition in all these countries.

In addition, varied public policies should also be taken into account. The Gender Inequalities Index summarises information about maternal health, adolescent pregnancy, schooling, seats in parliament and participation in the labour force. Therefore, it is very relevant to ask what mechanisms eventually cause gender inequalities in these diverse policy areas. Thus, urban slums and medical attention affect women’s reproductive rights, fiscal resources and the Education for All Programme impinge on schooling, parliaments are the outcome of complex political processes, and labour markets are also influenced by social norms and economic globalisation too. In my view, agency-based accounts of change are better equipped to deal with public policies than modernisation, structure-based theories like Inglehart’s or Huntington’s, but this is precisely one the debates that challenges social researchers nowadays.

Existeix una intensa polèmica sobre la violència i la prostitució. Les ciències socials han estudiat sistemàticament les formes de la violència que van més enllà de l’agressió física, com ara l’insult, l’amenaça, l’aïllament de la pròpia xarxa social, la difamació o altres. Doncs bé, un seguit de recerques ha mostrat que les prostitutes pateixen sovint totes aquestes formes de violència (en podeu trobar una referència explícita en aquesta entrada de la Wikipedia en anglès –Feminist Views on Prostitution– si bé les entrades catalana i castellana sobre la prostitució en general també contenen informació interessant). Donades aquestes circumstàncies, la controvèrsia gira al voltant de la necessitat de regular o abolir la prostitució.

Un recent escàndol sexual ha palesat el risc d’assalt sexual que pateixen les dones que treballen com a netejadores als hotels, sovint als de més luxe. És important remarcar que en aquest cas el triangle entre el sexe, els diners i la coacció es pot establir al bell mig de les condicions laborals regulars. Aquesta altra dada és una prova més de les connexions entre la violència i la prostitució? Vet aquí una qüestió que es pot recercar a partir d’una lectura atenta de la premsa publicada a Internet.

A former post introduced the causes of financialisation by summarising the ideas discussed in the course on Social Structure and Change (2010-11) and retrieving the film Inside Job. Similarly, the documentary Let’s Make Money highlights the effects of this phenomenon.

Essentially speaking, three main consequences are identified:

1. Exacerbating income inequalities, as already observed by the HDR 2010 (pp. 72-3) and analysed by many students.

2. Environmental damage. Apparent cases are those of mining in Ghana, cotton crops plantations in Burkina Faso, and urban developments in Spain. Maybe this impact is not so obvious, and likely it is more difficult to estimate by statistics, but these examples really suggest some relevant connections.

3. Constrained democracies. The illustrations showed in the film focus on international financial organisations, certainly, but also find out other examples in policy decisions on public transport in Vienna, urban strategies in Spain (again), and the making of a financial paradise in Jersey. The point is to what extent  democratic states reinforce their executive branches, at the cost of marginalising parliamentary and public debate, in order to link their economies to the global trends in favour of financialisation. Like implications for the environment, this impact is not very visible at first sight.

Les Nacions Unides fa vint anys que comparen sistemàticament el producte econòmic, la salut pública i els avenços educatius de tots els països del món. Aquestes estadístiques han fet palès que el creixement econòmic no és l’únic factor d’aquest desenvolupament humà, sinó que molt sovint en determinats països els progressos de la salut i de l’educació han estat més ràpids i consistents que els increments del producte econòmic d’un país. A hores d’ara és possible estudiar aquest fenomen fent servir les dades del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament alhora que una gran quantitat d’informació que les bases de dades bibliogràfiques i els articles més complets de la Wikipedia posen a l’abast.

Al llarg de les meves tutories amb estudiants de batxillerat que fan el seu treball de recerca he observat que la seva manera de fer entrevistes, sovint, consisteix a donar cops de puny a l’interlocutor. Amb això vull dir que repetiu la manera de preguntar pròpia dels periodistes, que sovint busquen les contradiccions o les declaracions escandaloses dels seus entrevistats. El fet és que això realment no serveix de gaire per obtenir informacions o per esbrinar quina és la perspectiva d’algú sobre un tema. Amb sort, si es deixa, li arrenqueu una frase cèlebre a algú, però mai no obteniu gaire pistes informatives ni molt menys us feu una idea del seu pensament.

L’entrevista sociològica no es fa pas així. Quan tens una conversa amb una altra persona perquè vols recercar una qüestió, el que necessites és que t’informi o que t’expliqui el seu punt de vista. Tècnicament, l’entrevista estructurada és la millor eina per obtenir informació, ja que parteix d’un guió de preguntes molt pensades i molt ben ordenades d’acord amb una pauta clara. Per exemple, si vols saber què fa una empresa, has de pensar en totes les seves activitats de producció, marketing, qualitat, recursos humans i finançament, entre altres, i fer les preguntes endreçades perquè et donint tots aquests detalls. D’altra banda, l’entrevista semi-enfocada serveix per esbrinar els punts de vista aliens, en la mesura que demana a una persona de parlar una estona sobre un tema que li has introduït breument. Per fer-ne una d’aquesta mena, cal pensar com presenteu aquesta introducció, primer, i quines preguntes us guardeu a la màniga per rellançar-les en cas que l’entrevistat no entri en matèria, després. Per exemple, si voleu estudiar un conflicte urbà sobre les molèsties provocades per les obres públiques (com ara, el túnel de l’AVE sota l’Eixample), heu de decidir com feu una breu presentació del problema a la persona amb qui parlareu, i alhora, quines són aquelles preguntes que li voldríeu fer de totes totes. El més pràctic, en aquest cas, és que deixeu aquesta persona que vagi parlant i només li feu aquestes preguntes cap al final, si ell o ella no n’ha dit res.

Un altre consell. És necessari gravar les entrevistes i després transcriure-les senceres per adonar-se’n de totes les implicacions del discurs de l’altra persona. Penseu a fer poques entrevistes, per tant, trieu amb molta cura les persones a qui us adreçareu, i més endavant programeu unes quatre hores de transcripció per cada hora de gravació.

Però això no és tot, perquè abans de pensar en l’entrevista cal pensar en l’objectiu de la vostra recerca. Aquest serà el tema d’una altra entrada.

Un llibre sobre com fer entrevistes sociològiques:

S. J. Taylor | R. Bogdan (1987) Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Barcelona: Paidós.

Obro aquest bloc per tal de comentar alguns temes relacionats amb la meva docència en el camp de la sociologia, per exemple, sobre les desigualtats, el canvi social, el desenvolupament, la globalització, la política social o bé la política educativa. Espero que serveixi per posar en comú les aportacions de molts estudiants de la UAB (autòctons i d’intercanvi), i alhora, d’ estudiants de batxillerat participants en el Programa Argó de la UAB.  Podeu afegir les vostres idees en català, castellà, anglès, francès, italià i portuguès.

I start this blog to discuss the topics related to my teaching area, sociology, for instance: inequalities, social change, development, globalisation, social policy and education policy. I expect it will be useful to share the contributions of many (authocthonous and exchange) UAB students, as well as baccalaureat students participating in UAB Programa Argó. You can write in Catalan, Spanish, English, French, Italian and Portuguese.

Abro este blog para comentar varios temas relacionados con mi área de docencia en el campo de la sociología, por ejemplo las desigualdades, el cambio social, el desarrollo, la globaliación, la política social o la política educativa. Espero que sirva para poner en común las aportaciones de estudiantes de la UAB (autóctonos y de intercambio), así como de estudiantes de bachillerato que participan en el Programa Argó de la UAB. Podéis escribir en catalán, castellano, inglés, francés, italiano y portugués.