Xavier Rambla Sociologia

Les tecnologies de la informació no han estat inventades per una ment aïllada sinó per diversos nuclis d’enginyers, matemàtics, informàtics i altres especialistes que treballaven sobre criptografia, censos de població i gestió empresarial. Més endavant s’han desenvolupat fins a generar els ordinadors personals, internet, els llocs web, i finalment els web 2.0 A la vegada que es concebien aquestes eines, s’esdevenia un seguit de transformacions socials que n’han esperonat l’ús i n’han inspirat altres desenvolupaments. L’estructura econòmica ha passat de basar-se en la indústria a basar-se en els serveis. La geografia dels estats nacionals, amb les seves xarxes de ciutats i de transports centralitzades entorn de la capital, on es van formar les primeres grans empreses, ha estat substituïda per una geografia de nodes (p. ex., ciutats globals, centres tecnològics), fluxos (p. ex., trànsit aeri i terrestre), escales globals de decisió (p. ex., creixement del capital financer, multiplicació dels organismes internacionals, desplaçament de les sobiranies nacionals per diverses formes d’autoritat) i noves matrius territorials (p. ex., moviments socials, migracions i religions transnacionals). Les infotecnologies han contribuït a tots aquests processos, i n’han experimentat les conseqüències, fins al punt que el seu potencial és indestriable d’aquests canvis socials.

L’assignatura és una introducció a la sociologia i a les ciències socials que intenta donar eines conceptuals per comprendre la relació entre l’empresa i la tecnologia en aquest context. Per això es concentra en els conceptes de globalització, economia del coneixement, mercat laboral, organització i desigualtats socials (entre classes, entre gèneres, i entre majories i minories ètniques). S’hi fan servir aquestes eines intel·lectuals per (aprendre a) interpretar diversos discursos oficials, polítics i professionals sobre tot plegat, entre altres, el European Framework for Quality Management, els sistemes regionals de recerca i d’innovació, el pensament sobre les “smart cities”, la OCDE Skills Strategy, la 2020 Strategy de la Unió Europea, els Sustainable Development Goals o el Human Development Program de les Nacions Unides.

El curs 2016-17 el grup d’estudiants de l’assignatura Societat de la Informació (dels graus d’Empresa i Tecnologia, i Gestió Aeronàutica, a la UAB) investigarà les condicions i els efectes de la innovació. Per fer-ho, els donaran suport les persones que participen al programa Aprendre amb la Gent Gran del Districte de Sants de l’Ajuntament de Barcelona. (Nota: trobareu la majoria dels enllaços d’aquesta entrada en anglès, però l’activitat es durà a terme en català).

L’economia i la gestió entenen normalment que la innovació consisteix a adoptar idees que milloren els processos i també els productes d’una empresa. En contra de la intuïció més estesa, la recerca ha descobert que la cooperació és més determinant que la competència per a les innovacions reeixides. Per exemple, la Unió Europea ha creat l’Observatori dels Clúster Industrials per fer el mapa del potencial d’innovació a totes les regions del seu territori, ja que la cooperació local juga un paper clau.

Darrerament han sorgit veus que reclamen d’ampliar força el concepte. El fet és que no tan sols les empreses sinó també les administracions públiques i la societat civil poden contribuir a la innovació, fins i tot liderar-la moltes vegades. D’aquesta manera, l’estratègia de la Ciutat Intel·ligent d’Amsterdam i el recull sobre Innovacions Socials Digitals a Europa inclouen projectes digitals que actuen en els àmbits següents:

1. Atraure professionals amb capacitat de generar noves idees.
2. Millorar les condicions de vida de la gent, per exemple, fomentant els costums saludables, detectant les necessitats de les persones grans, o posant els petits productors agraris en contacte amb treballadors estacionals.
3. Afavorir l’estalvi d’energia i aigua amb aplicacions domòtiques o fórmules per gestionar l’energia produïda als habitatges, i també amb la distribució a través de xarxes intel·ligents.
4. Estimular les immenses possibilitats de reciclatge que permeten configurar una veritable ciutat circular.
5. Reforçar la base tecnològica de la innovació amb sistemes de dades obertes, e-ports, disseny innovador i alertes digitalitzades.
6. Facilitar la mobilitat amb sistemes de transport compartit, de gestió del trànsit, d’aparcament intel·ligent i diverses iniciatives d’e-mobilitat.
7. Obrir la caixa del coneixement expert necessari per a governar un país o una ciutat, tal com han fet els nous mètodes de formulació de peticions públiques a Finlàndia, la xarxa que comparteix fotos de cèl·lules cancerígenes per ajudar a la recerca, o el lloc web ArregleuElMeuCarrer.
8. Contribuir a l’educació i l’aprenentatge d’habilitats necessàries per a treballar, com ara fa el disseny peer-to-peer.
9. Inspirar noves solucions econòmiques i financeres de treball cooperatiu, moneda social i similars.

Les ciències socials ens han proporcionat una caixa d’eines ben equipada per analitzar aquests temes. Sobretot, al curs farem servir els models de la Fundació Europea per a la Gestió de Qualitat i del Centre per a la Teoria del Canvi. Ara bé, totes aquestes iniciatives han fet ben palès que cal compaginar aquestes anàlisi amb l’experiència de la gent, molt especialment de qui té una perspectiva temporal més àmplia. Les persones grans aportaran aquest input de sentit comú tot mantenint un seguit de reunions amb els estudiants al Campus de Sabadell de la UAB.

En un procés d’innovació social digital els innovadors col·laboren a través d’eines digitals per donar resposta a un ventall de necessitats socials en un grau que no era imaginable abans d’internet. Un projecte de recerca ha detectat una gran quantitat d’iniciatives d’aquesta mena a tota Europa (aquí) .

L’interès per la innovació social sovint s’associa amb l’expectativa que la implicació d’activistes, fundacions, empreses i noves organitzacions descobreixi noves maneres de generar valor social (per exemple, alguns editors de la Stanford Social Innovation Review comparteixen aquesta visió). Tanmateix, altres observadors fan afermament en la importància crucial del debat públic i de la decisió política (per exemple, Francesca Bria).

Els resultats de la innovació social es poden avaluar d’acord amb la seva contribució a crear sistemes nacionals d’innovació. D’acord amb Bernt-Ake Lundvall, els components d’aquests sistemes són els processos de les organitzacions, la interacció entre les organitzacions i el seu context institucional (aquest darrer, configurat per una mena de mercats laborals, sistemes educatius, mercats financers, estats del benestar i règims de propietat intel·lectual).

L’impacte de la innovació social es pot avaluar d’acord amb la seva contribució al desenvolupament de les capacitats humanes bàsiques. La recerca inspirada en la teoria d’Amartya Sen mesura aquestes capacitats a partir de diverses dimensions: l’ingrés mitjà d’un territori; l’esperança de vida; l’escolarització, l’alfabetització i el rendiment acadèmic de la població escolar; i finalment, les condicions socials i urbanístiques de l’habitatge.

Master’s degrees often require students to take an internship. In social sciences, development and education studies this activity normally consists of collaborating with a research center, an NGO, an international organisation or a government agency.

Both the mentors who receive a student in an external organisation and the coordinators of internships in universities participate in the assessments of internships. As a rule, mentors fill a grade sheet focusing on students’ interpersonal skills. Students submit varied types of academic reports to their coordinator, normally including pieces of their work, reflection on their activity and more formal analyses. GLOBED internship will start in the Summer of 2016. Students’ reports will include an analysis of the organisation and a collection of evidence showing their activity there.

Students can analyse either a programme or an organisation by applying a very simple criterion, namely looking at how the strategy, the processes and the results match. An array of tools are quite helpful to conduct these analyses:

• The UNDP evaluation handbook, the European Framework for Quality Management method, the Ivàlua Guies d’Avaluació (in Catalan), the EU Project Cycle Management guidelines and many other general outlines follow the whole journey from design through implementation up to results.
• Strenghts, Weaknesses, Opportunities and Threats analysis as well as Systems Grant-Making provide valuable support to make sense of strategies.
• Finally, contribution analysis and randomised controlled trials account for results.

El treball de recerca de batxillerat requereix que formuleu preguntes sobre un tema (aquí). En aquest post us en proposo algunes sobre les desigualtats socials.

• Per què una cinquena part de la població europea corre risc de pobresa o exclusió social? Mireu l’indicador AROPE d’EUROSTAT i penseu en diversos països, localitats, grups socials o altres aspectes.
• Per què la taxa d’ocupació laboral dels homes és més alta que la de les dones gairebé a tot arreu? Fixeu-vos en aquesta dada de Gapminder, i una altra vegada projecteu-la sobre diverses realitats.
• Per quina raó la desigualtat entre rics i pobres ha augmentat recentment als països on l’ingrés per càpita és més elevat? L’OCDE ha detectat aquesta tendència.
• Per quina raó els grups ètnics no tenen les mateixes oportunitats educatives? La igualtat d’oportunitats forma part dels drets humans. Als Estats Units els resultats escolars dels estudiants dels qui parlen anglès a casa són  molt millors que els resultats dels qui no parlen aquesta llengua a casa. A Canadà, però, no s’observa aquesta desigualtat. En països d’ingrés mitjà s’observen també desigualtats entre grups ètnics a Brasil i a Sud-Àfrica. L’Observatori de l’Educació per Tothom ho documenta en aquests gràfics.

A  més dels webs esmentats, podeu fer servir també aquests altres recursos:

• Gestors bibliogràfics, per exemple, la xarxa social Mendeley.
• Aladí, Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona.
• Opinió especialitzada online: Project Syndicate (multilingüe), Open Democracy (anglès), Le Monde Diplomatique (francès i multilingüe)
• Buscadors acadèmics: Google Acadèmic.

Les organitzacions són instruments per assolir objectius, generen estructures de govern, fan servir recursos i operen a través de relacions socials. Això vol dir que hi participen persones que han d’interactuar amb altres, que han de prendre decisions en contextos d’incertesa, que de vegades aconsegueixen el que volen, però sovint es troben amb resultats inesperats de les seves accions. Normalment aquests participants fan servir el seu coneixement expert, i n’adquireixen de nou. A les organitzacions la tecnologia forma part d’un entramat complex de circumstàncies i accions humanes.

La gestió de les connexions entre l’organització i la tecnologia, doncs, no n’hi ha prou a recordar conceptes o aplicar procediments senzills. Aquesta activitat professional requereix un aprenenetatge complex, és a dir, una capacitat de relacionar conceptes, determinar les causes d’un fenomen, analitzar els diferents factors d’una circumstància o aplicar teories generals a un cas concret. És el que es diu ‘nivell relacional’ dels resultats observats de l’aprenetatge a l’educació superior (vegeu aquí).

Heu assolit aquest nivell d’aprenenttge si heu sabut analitzar de quina manera els diferents components del model EFQM contribueixen a una gestió de qualitat. N’apunto alguns exemples extrets dels vostres exercicis:

• Estratègia: una beguda energètica ha aconseguit associar la seva imatge amb els esdeveniments esportius.
• Innovar revisant l’estratègia segons els resultats: Una marca de moda ha organitzat els seus recursos humans i el seu sistema logístic per col·locar col·leccions diferents cada quinze dies a les principals ciutats globals.
• Gestió del coneixement oberta: una nova iniciativa ha sacsejat la indústria de l’automòbil tot llençant al mercat un cotxe elèctric de luxe que es basa en dissenys disponibles a la xarxa.

Alhora, heu aconseguit un nivell relacional d’aprenentatge si heu copsat els cercles causals que s’estableixen entre l’ocupació, la flexibilitat, la seguretat i la desigualtat laborals en un mercat de treball. Exemples extrets dels vostres exercicis:

• Dinamarca es caracteritza per un mercat flexible on els treballadors tenen força seguretat de rebre suport per busca una altra feina si són acomiadats. Tot plegat es tradueix en una ocupació elevada i una desigualtat suau.
• Espanya i Mèxic han experimentat amb reformes laborals que intentaven flexibilitzar els contractes. A Espanya no s’ha reduït l’atur a nivells mitjans de l’OCDE, i ha disminuït la taxa d’ocupació. A Mèxic la reforma ha coincidit amb un increment del treball informal.

In higher education learning cannot be reduced to remember facts and follow simple procedures. The Structure of Observed Learning Outcomes taxonomy (here) clearly states deeper levels of learning. Some of the most outstanding assignments of the students who took Social Change and Globalisation at Universitat Autònoma de Barcelona this year (autumn 2015), indicate what a ‘relational’ level of learning is in the area of social sciences.

At least, in these contributions you have been able to carry out the following intellectual activities.

Argue: “Certainly agency can trigger development, but if this should happen on a larger scale, agents will have to come together, negotiate shared objectives through compromising differing interests.”

Criticize: “In E. K.´s view, prostitution exists because women do not have another way to earn money, so prostitution is the only job they can  get because they are a vulnerable group. However, in my opinion prostitution is a cultural issue, that cannot be solved only with job opportunities or public policies. We also have to consider that prostitution is related to crime, sex trafficking, and the culturally diverse concepts of fertility.”

Explain causes: “On the other hand, arguing for the spread of Western culture of gender equality has its weak points. Firstly, tradition and culture are deeply incorporated into a society and change very slowly. Globalization advances extremely quickly and there is no way that local cultures will adopt Western cultures at the same velocity. Second, globalization and the “wave” of Western culture spreading throughout the world often rather creates resentment. People being overwhelmed by all these new opportunities and products often tend to emphasize their own identities.”

Justify: “For me the answer for the question is simple – there will never be something like a global governance. If such a thing was achievable, humans would have built it straight after the II World War to truly guarantee peace, development and prosperity (…) The second argument I would like to mention is the conflict of cultures. According to H., there are nine civilizations who have different point of view on many topics. For ages they had different value systems (…) The last argument I think of, is the example of quasi-governance that is the EU. Almost 30 countries partly resigned from their sovereignty in favour of the European. Parliament, the Commission, the Court of Justice and so on. However, everything began with economic integration, but political integration is failing- the Constitution collapsed, Brexit is a real possibility, and nobody is able to make clear decisions concerning the refugees crisis.”

Apply: Some students’ contributions to the forums have applied the core concepts in quite insightful ways. The interaction between the global and the local implications of the financial crisis retrieves the concept of globalisation as a change of the territorial matrix. Similarly, the potential and the hurdles of women’s empowerment as well as the the influence of religion in the making of a global, cosmopolitan consciousness illustrate the role of agency. Last but not least, the Gaza conflict shows to what extent the agency of agents equipped with uneven resources actualises the deep contradiction between ‘idealist’ human rights and ‘realist’ defence strategies in the current system of international relations.

Les anàlisi dels estudiants laborals que heu fet els estudiants d’Empresa i Tecnologia & Gestió Aeronàutica el curs 2015-16 desvetllen algunes paradoxes interessants.

– A Espanya es va esfondrar un sector econòmic sencer arran de la crisi de 2008 (la construcció). A Finlàndia se’n van esfondrar dos (l’economia del coneixement i el sector forestal). Però els resultats laborals han estat completament diferents.

– La flexibilització dels contractes i dels convenis col·lectius ha tingut un mínim impacte a Espanya segons l’OCDE, però ha perjudicat la qualitat de l’ocupació segons altres analistes. A Mèxic una flexibilització del mateix estil no ha afavorit l’ocupació.

– L’ajustament estructural ha aconseguit reduir l’atur però no pas la pobresa a Letònia.

– A Canadà i Nova Zelanda la població immigrada té un nivell d’estudis superior a la població autòctona.

– A Xina (i a Brasil) el govern ha aconseguit reduir el sector informal i reduir la desigualtat d’ingrés.

L’acció social consisteix a actuar amb referència a una altra persona. El nostre comportament, en essència, es basa en accions socials.

D’ ençà que Daniel Defoe va escriure la novel.la Robinson Crusoe al segle XVIII,i s’ha estès la idea que les accions socials responen a un càlcul racional. De fet, molts economistes prenen aquesta història per il.lustrar models d’acció individual.

Tanmateix, la realitat desborda aquesta simplificació. Per exemple, la invenció tecnològica sovint és el producte d’accions deliberades que hom ha dut a terme per assolir un objectiu. És un càlcul per trobar la millor manera d’aconseguir un fi. Ara bé, ningú no inventa aïlladament sinó dins d’una xarxa social on participen persones que comparteixen interessos, coneixements, valoracions de la seva feina, i sovint, emocions molt intenses. Penseu en el procés que va dur a inventar l‘ordinador personal.

El cas és que les accions racionals moltes vegades es despleguen per fer realitat un valor; no només per uns fins tan instrumentals com els de Crusoe. La feina de la Free Software Foundation n’és un exemple.

Les emocions també ens impulsen a actuar. Per l’alegria, la vergonya, la por, la compassió o l’enveja fem moltes coses. De fet, quan creixem, configurem el nostre caràcter, és a dir, una determinada predisposició a experimentar aquestes emocions amb una certa identitat. Les “novel.les de creixement” es van començar a escriure poc després de Robinson Crusoe. Expliquen com un personatge es va transformant a mesura que viu unes experiències, i destaquen quines emocions sent el personatge en aquestes tessitures. Segurament heu sentit a parlar, posem per cas, de Les Aventures de Tom Sawyer.

A més de protagonitzar accions racionals i afectives (o emotives), el sociòleg Max Weber va argumentar que també actuem per costum segons les normes socials. Aquestes normes són prescripcions sobre el bon i el mal comportament. Algunes han estat codificades, com ara les lleis o les normes ISO de producció, però d’altres són informals. La majoria de vegades donem les normes socials per descomptades, cosa que ens estalvia de pensar per què les hem de complir. És així que, en llevar-nos, seguim la rutina de dutxar-nos, vestir-nos, esmorzar, etc. En um lloc de treball també ens adonem que cal complir unes normes implícites que no estan escrites enlloc. La norma de respectar l’espai personal a un parc públic és un altre exemple. Saltar-se una norma és una transgressió que comporta una sanció. Les sancions poden ser contundents (anar a presó), però moltes vegades tan sols es tradueixen en mirades, gestos o comentaris de reprovació.

L’any 2012 es va aprovar una reforma laboral a Espanya. Es tracta de l’enèsima modificació de l’Estatut dels Treballadors de 1980, i com les precedents, ha modificat els tipus de contractes laborals. En aquesta ocasió, a més, el govern ha redefinit les regles de la negociació col·lectiva. Aquí en teniu la visió del govern, de la patronal CEOE (aquí) i d’un sindicat, les Joventuts de CCOO (aquí), així com aquesta avaluació de l’OCDE.

Us haureu de dividir en dos grups i participar en un debat a classe, l’un defensant la visió de la CEOE i l’alte la de CCOO. Alhora, haureu de participar en un fòrum exposant, a parer vostre, els punts forts i febles d’aquesta reforma.

Apunto un glossari de conceptes que hauríeu de conèixer. Busqueu-los als apunts, a l’informe de l’OCDE o pregunteu-los a classe:

– Flexibilització del treball.

– Drets socials.

– Polítiques actives d’ocupació: formació, intermediació, desenvolupament local.

– Negociació col·lectiva.

– Productivitat.

– Protecció de l’ocupació.