Joc de colors i sons,           però és la trama perfecta.               Brisa humida en un riu,      La música va sonant,                 els reflexos dins l’aigua,          Tot el que està passant
els amics, tothom riu,        fa tornar màgic el vespre.                 Tot té el seu sentit,            no saps qui ho haurà escrit,              espurnes a la mirada.    l’ànima il·lusionada,
llums, gratacels i calma.         a l’altra punta del món                tot s’enllaça i connecta, pessigolles al ventre.

I de cop s’il·lumina una cosa dins teu
i de cop et dius “Que bé, ser aquí”.
I de cop s’il·lumina una cosa dins teu
i de cop et dius “Que bé, ser aquí”,
“Que bé, ser aquí”, “Que bé, ser aquí”.
“Que bé que això estigués escrit al meu destí”

per quan tot sigui fosc,                    en aquella capseta,
quan ho vegis tot negre…        I emmagatzemar aquest record

Sentir que igualment s’il·lumina una cosa dins teu,
sentir que igualment et dius “Que bé, ser aquí”.
Sentir que igualment s’il·lumina una cosa dins teu,
sentir que igualment et dius “Que bé, ser aquí”,
“Que bé, ser aquí”, “Que bé, ser aquí”.
“Que bé que això estigués escrit al meu destí”.