Retaules de fusta

El retaule de Santa Maria de Montblanc va ser dissenyat per Lluís Bonifàs Massó (el contracte per la traça de Bonifàs data de març de 1773), i elaborat per l'escultor Antoni Costa (nét de Pau Costa). Quan Costa va morir les obres foren represes per Francesc de Vogué. El retaule quedà destrït el 1936.

Fotografia: Arxiu Ramon Requesens Queralt.

Retaule major del Roser de l'església de Santa Eulàlia.

A principis del segle XVIII es va decidir substituïr la imatge de Sant Andreu que el pintor Josep Juncosa va realitzar a mitjans del segle anterior. Es decideix que Llàtzer Tramulles (tot i que l'escultor alcoverenc Salvador Perarnau havia estat l'escollit en un primer moment), sigui l'encarregat de l'obra, el 1704, i s'acorda l'acabent de l'obra en set anys i de fet, s'allarga fins el 1711, just poc després que el mateix Tramulles morís. Antoni veciana seria l'encarregat de l'acabament. El retaule quedaria bastant malmès amb la Guerra Civil i l'actual retaule és una reconstrucció.

El retaule major de Sant Sadurní de la Roca del Vallès és obra d'Onofre Fuster (1566-1620), escultor tortosí que gaudí de cert renom ja que va treballar arreu del Principat així com a l'Aragó. Se li conserven alguns treballs a Sant Joan Baptista de Valls (una predel·la del retaule de Sant Joan, de 1617). Fuster va destacar especialment per l'ús que va fer del gravat i el retaule de La Roca del Vallés n'és un exemple clar ja que s'hi podien observar detalls d'alguns dibuixos de Federico Zuccari en les escenes de la Presentació de la Verge Mria o la Fugida d'Egipte.

Fotografia: Carrasco Formiguera.

El retaule major de Llívia és obra de Josep Sunyer i Raurell, en col·laboració amb el seu germà Pau. Data d'entre 1700 i 1704, època en la que els escultors es trobaven domiciliats a Puigcerdà, treballant en diferents retaules de la zona.

El retaule major de Santa Maria d'Olvan està bastant mal documentat. Es pot situar en una cronologia de ple segle XVIII. Es tracte d'un retaule molt carregat d'elements decoratius enquadrat entre columnes rematades per un frontó curvilini on s'hi posà la Trinitat. L'escultor en és completament desconegut. Va ser cremat durant la Guerra Civil.

El retaule major de Sant Sadurní és obra de l'escultor Antoni Comes, qui va ser contractat el 1619, poc temps després que també construís el retaule major, també de Sant Sadurní, de la població veïna de La Roca del Vallés. Comes va treballar juntament amb el fuster Jaume Vergés, col·laborador d'Agustí Pujol. El 1620 el retaule ja estava acabat.Seria cremat el juliol del 1936.

Fotografia: Sadurní Blanchar Riera. Arxiu Municipal de Montornès del Vallès.

El retaule major de La Cellera de Ter va ser contractat a l'escultor Antoni Barnoya el 1688, però fins ben entrat el segle XVIII no quedà enllestit. La dauradura, per la seva part, seria obra d'Ambròs Colobran, membre d'una nissaga de dauradors que treballarien en el daurat de diferents retaules (La Gleva, Aiguafreda, Torelló, entre d'altres) al llarg dels segles XVII i XVIII.

El retaule major de Sant Salvador de Juneda és obre de Salvador Ochando. L'escultor va ser contractat al voltant de 1759 per realitzar un enorme encàrrec de sis retaules per l'església parroquial. D'aquests sis retaules, un era el retaule major i els altres cinc es corresponien amb algunes de les capelles laterals. Tot ells varen sucumbir a la crema de 1936.

El retaule major de Santa Maria d'Igualada es va contractatr el 1704 als escultors Josep Sunyer i Jacint Morató. Degut al capítol de la Guerra de Successió es varen interrompre els treballs fins al 1718, quan es varen reactivar seguint un nou projecte que modificava alguns aspectes del projecte original. Els treballs s'allargarien fins a 1747 però en aquells moments l'únic responsable de l'obra era Josep Sunyer. El daurat aniria a càarec d'Antic Tiana, que també intervindria en la construcció de la balustrada i l'escalinata. Tot i múltiples entrebancs, els treballs s'aconseguirien acabar cap a 1793. El 1936 el retaule va ser parcialment destruït i avui encara es conserven alguns fragments importants. Després de la Guerra Civil es va procedir a restaurar-ne els fragments malmesos amb diverses restitucions fetes de guix. Una mostra de la restitució de les peces perdudes és aquesta adoració dels pastors de la imatge, que es trobava al lateral del retaule.

Fotografia: Procopi Llucià. Arxiu Històric d'Igualada.