Retaules de fusta

El Santuari del Sant Dubte d'Ivorra és datat des del segle XI i actualment és força conegut perquè se'n conserva el vell retaule gòtic del segle XV, conservat al Museu Diocesà de Solsona. Precisament aquest retaule gòtic va ser substituït al segle XVIII pel retaule barroc de la fotografia, un retaule cremat al 1936.

El retaule de la Puríssima Sang de l'església del convent del Carme de Girona era obra d'Agustí Sala (col·laborador de Pau Costa), contractat per la mateixa confraria de la Puríssima Sang el 1730 pel preu de 637 lliures.

Fotografia: Centre de Recerca i Difusió de la Imatge. Fons Fargnoli.

L'església dels beneficiats de la Seu de Girona, Sant Lluc, va ser erigida entre 1725 i 1727, després que la comunitat de religiosos augmentés considerablements per aquells temps, abandonant la seva capella a la catedral i adquirint un solar en ruïnes molt on fer-hi la seva construcció. L'obra s'encarregà al mestre de cases Simeó Ferrer, que treballà en col·laboració amb Miquel Feixes i Pere Garau. L'església seria beneïda al 1729. El retaule es va encarregar a Jacint Morató el 1727, juntament amb altres quatre retaules que havien de decorar dues capelles laterals i dues capelles al creuer. Degut als elevats costos del retaule major i els quatre restants, els treballs de la policromia no s'encarregarien fins deu anys més tard, el 1739, uns treballs que serien encarregats a Antoni Soler Colobrant i Ambrós Colobrant. També hi col·laborà Francesc Escarpenter en la realització dels guardapols de dos dels altars laterals. El retaule major de Sant Lluc va desaparèixer durant la Guerra Civil però se n'ha conservat un conjunt de fragments dispersats en diferents llocs de culta de Girona.

Fotografia: Pla Cargol

L'església del Santuari de la Fontcalda està documentada des d'època medieval  i especialment a partir del segle XVI, d'on es conserven els registre de la recaptació de l'almoina. Al segle XVIII (entre 1753 i 1764) va rebre un fort impuls renovador de l'arquitectura del temple, que encara conservem avui i és llavors quan es construïria el nou retaule barroc, que acabaria destrït el 1936.

Fotografia: Fons Fotogràfic Salvany. Biblioteca de Catalunya.

El retaule major de Sant Miquel d'Esparreguera s'ha d'inscriure en l'època de profundes refomes que a viure la població al llarg del segle XVII. El retaule va ser obra de diferents mans: la fusteria s'encarregà a Pau Boxadell el 1616, per part de Confraria dels Paraires. L'escultura aniria a càrrec de Josep Perret (fill del conegut Cludi Perret). I per la seva banda, la pintura aniria a càrrec dels pintors Antoni Rovira i Pau Torrent, pintures realitzades entre 1629 i 1635. La fotografia es correspon amb l'Anunciació, atribuïda a Antoni Rovira. El retaule va ser cremat el 1936.

Fotografia: Arxiu Històric Comarcal d'Igualada.

El retaule major de Sant Miquel d'Esparreguera s'ha d'inscriure en l'època de profundes refomes que a viure la població al llarg del segle XVII. El retaule va ser obra de diferents mans: la fusteria s'encarregà a Pau Boxadell el 1616, per part de Confraria dels Paraires. L'escultura aniria a càrrec de Josep Perret (fill del conegut Cludi Perret). I per la seva banda, la pintura aniria a càrrec dels pintors Antoni Rovira i Pau Torrent, pintures realitzades entre 1629 i 1635. La imatge es correspon amb el Sant Miquel de la fornícula central del retaule, obra atribuïda a  Josep Perret. El retaule va ser cremat el 1936.

Fotografia: Arxiu Històric Comarcal d'Igualada.

El retaule major de Sant Miquel d'Esparreguera s'ha d'inscriure en l'època de profundes refomes que a viure la població al llarg del segle XVII. El retaule va ser obra de diferents mans: la fusteria s'encarregà a Pau Boxadell el 1616, per part de Confraria dels Paraires. L'escultura aniria a càrrec de Josep Perret (fill del conegut Cludi Perret). I per la seva banda, la pintura aniria a càrrec dels pintors Antoni Rovira i Pau Torrent, pintures realitzades entre 1629 i 1635. El retaule va ser cremat el 1936.

Fotografia: Arxiu Històric Comarcal d'Igualada.

El retaule major de Dosrius es va construir al 1531, gràcies a la contractació de l'escultor basc Martin Díez de Liatzasolo. La pintura seria obra de Joan Baptista, un pintor portuguès originari de Lisboa. El retaule va ser destruït al 1936.

Fotografia: Institut Amatller d'Art Hispànic. Arxiu Mas.

L'ermita de Sant Joan del Codolar té els seus orígens al segle XIII però es va anar reformant al llarg dels segles, especialment a finals dels segle XVI i sobretot al XVII i XVIII, fins que amb l'entrada de les tropes borbòniques es va destruir, havent-ne de fer una de nova, mantenint la línia renaixentista que tenia fins al moment. En el conjunt de les refomes del segle XVII i XVIII és quan s'hauria fet el retaule, cremat el 1936.

El retaule de Conill és obra de Joan Grau, amb una cronologia anterior a 1651, data en què es fa l'encàrrec del retaule de Santa Maria de l'Avellana (Solsonès), en què s'establia que el retaule s'havia de construir seguint el model de la traça del de Conill. De fet, si mirem el retale de l'Avellana, que encara es conserva, i el comparem amb la fotografia del de Conill podem veure que són quasi idèntics.

Fotografia: Centre Excursionista de Catalunya.