Retaules de fusta

El retaule de Sant Pere del Riu es trobava a l'ermita de Sant Pere, actualment terme municipal de Tordera, tot i que sempre s'ha conegut com l'ermita de Sant Pere de Pineda, ja que eclesiàsticament sempre s'ha considerat adscrita a Pineda de Mar. El retaule, de proporcions considerables, és anònim i tampoc se'n tenen informacions històriques.

Del retaule de Santa Susanna del Riner en coneixem la seva ubicació, a la parroquia vella de Santa Susana. És una obra molt en consonàcia amb els retaules que s'estaven fent en aquells moments a la zona. Va ser contractat a Josep Ribera el 1646, juntament amb el sagrari

Fotografia: Institut Amatller d'Art Hispànic. Arxiu Mas.

El retaule de la Capella de Palau va ser contractat a dos artistes. Per la part arquitectònica i escultòrica, el 1556 es contracta a M;artín Díez de Liatzasolo, mentre que per la manufactura de les taules pintades es va contractar a Isaac Hermes Vermey el 1576. De l'obra de Litzasolo es conserva la imatge de la Mare de Déu d'alabastre mentre que les pintures d'Hermes varen desaparèixer entre 1932 i 1936 i actualment es troben desaparegudes, excepte la imatge de l'entaulament, un "Déu Pare". La Capella de Palau i el seu retaule es trobaven al Palau Reial Menor o Palau Requesens.

Fotografia: Institut Amatller d'Art Hispànic. Arxiu Mas.

El retaule major de l'església de Betlem de Barcelona va ser dut a terme entre 1754 i 1759, tot i que a mitjans del segle XIX encara s'hi feia alguns treballs de finalització. La traça del retaule ja estava esollida el 1754 per part dels jesuïtes. El mateix 1754 els escultors Benet Sunyer  i Giovanni Antonio Bellini signaven el contracte que els comprometia a fer les imatges i els relleus. Per la seva banda, el fuster Ignasi Mas, es comprometia a fer l'estructura.

Fotografia: Instiut Amatller d'Art Hispànic-Arxiu Mas.

La construcció del retaule de les Ànimes del Purgatori es va iniciar a finals del segle XVII i s'allargaria fins entrat el segle XVIII. Hi varen intervenir diferents autors, entre ells, Jaume Pons Monravà (1698), Magí Guimerà per l'escultura i Pau Morales (juntament amb el seu fill Francesc) pels daurats i un pal·li (1717-1729). També es coneix la intervenció de Lluís Bonifàs i Massó. Es trobava a l'interior de l'església de Sant Joan Baptista.

Fotografia: Pere Català Pic. Arxiu Fotogràfic del Museu d'Art Modern de Tarragona

Es tracta d'un retaule construït per l'escultor Lluís Bonifàs i Massó el 1762, escultor que també va realitzar altres retaules en altres temples de la vila de Valls, d'algun dels quals encara en conservem fragments. Es conservava a l'interior del convent de Sant Francesc de Paula.

Fotografia: Pere Català Pic. Arxiu Fotogràfic del Museu d'Art Modern de Tarragona

El retaule de Sant Francesc Xavier va ser encarregat per la confraria dels preveres a Lluís Bonifàs, el besavi, cap al 1693. El daurat, per la seva part, seria encarregat a Pau Vinyals el 1697. Actualment només se'n conserva el plafó central de la predel·la amb la imatge del sant agonitzant. El retaule es trobava a l'interior de la capella del mateix sant Francesc Xavier, actualment la capella del Sagrat Cor.

Fotografia: Pere Català Pic. Arxiu Fotogràfic del Museu d'Art Modern de Tarragona

La imatge del Crist Crucificat va ser encarregada a Jaume Pons Monravà (1671-1730). Estaria situada just al centre del retaule, inserida dins una fornícula, emmarcada, al seu voltant, del conjunt de les pintures de La Flagel·lació, la Lamentació sobre el crist mort, el Sacre Enterrament o la Processó cap al Calvari. La capella del Sant Crist es va construïr en una ala de la parròquia de Santa Maria de Salomó, entre 1708 i 1715 (les dates es poden veure gravades en una pilastra i al llindar de la porta d'accès).

Fotografia: Pere Català Pic. Arxiu Fotogràfic del Museu d'Art Modern de Tarragona.

La imatge mostra dos retaules desapareguts de l'església de Sant Privat de'n Bas, dels quals n'hi ha un que identifiquem com un retaule del Roser, d'estructura unitària i amb la representació dels misteris del Roser en forma de medallons -forma de rosari, en definitiva- que envolten la fornícula que alberga la imatge titular. L'altre retaule, del que no es podem identificar la dedicació, presenta una estructura arquitectònica classicista, en forma de serliana.

Es tracta d'un retaule en part pictòric i amb una estructura arquitectònica classicista. La imatge titular és de fusta i representa Sant Isidre Llaurador, sant madrileny canonitzat l'any 1622 i que passà a ostentar el patrocini de la pagesia hispànica des d'aquest moment -substituint, a Catalunya, a diverses devocions precedents -no n'hi havia una de sola i indiscutible- com podien ser Sant Galderic, Sant Abdó i Sant Senén o Sant Medir.