Retaules de fusta

Retaule renaixentista dedicat a Sant Miquel i Sant Martí (les dues imatges, exemptes, presideixen el retaule, on s'identifica l'escena de Sant Martí partint la capa). També hi ha una imatge de la Verge i el Nen a la part superior del retaule, mentre a la part baixa, a l'indret del sagrari, apareix una petita imatge de la Verge del Roser. El basament del retaule és de pedra (l'únic element que es va salvar de la destrucció).

Retaule renaixentista dedicat a Santa Anna, la imatge de la qual (probablement posterior) presideix el retaule, guarnida amb una garlanda de flors. S'endevinen a la imatge escenes de la vida de Crist i les figures de Sant Pere i Sant Pau, de grans dimensions, als laterals de la part baixa del retaule.

Retaule gòtic del que n'endevinem la imatge de Santa Anna, mare de la Verge i protector de la família, a la part central.

Retaule gòtic del segle XV amb una imatge posterior del Sant Crist a la part central, ocupant el que devia ser el lloc de la imatge primitiva. El retaulte, ubicat a la sagristia, devia ser arraconat quan es va construir la nova església entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX (llavors encara era sufragània de Premià de Dalt, i no s'instituí com a parròquia independent fins a l'any 1841).

Retaule del segle XVI dedicat al titular de la capella, Sant Sebastià, protector i taumaturg contra la pesta. El retaule és fonamentalment pictòric, però la imatge de Sant Sebastià i dos altres sants que l'acompanyen a banda i banda són d'escultura en fusta i "de bulto sencer". La capella de Sant Sebastià fou construïda al segle XVI i el retaule fou realitzat de forma immediata a la seva construcció.

Retaule del segle XVIII dedicat al sant titular del temple, Sant Feliu. L'església és obra del segle XVI.

Retaule del segle XVI, obra dels pintors Nicolau de Credença, Antoni Ropit i Jaume Forner, mentre la part de fusteria és obra de Joan Romeu. Fou realitzat de manera immediata a la construcció de l'església de Sant Julià, construïda durant el segon terç del segle XVI, que s'inscriu en la onada constructiva d'arquitectura religiosa al Maresme en aquesta època.  

El retaule fou realitzat entre 1520 i 1534 pel portuguès Pere Nunyes (pintura) i per Pere Torrenys (fusteria). En el mateix incendi es perderen els altres retaules i algunes peces d'orfebreria. L'església era gòtica de començaments del segle XVI, com tantes altres esglésies de la comarca del Maresme, que tingueren la seva particular eclosió durant aquesta centúria.

El retaule, de finals del segle XV, està dedicat a Sant Pere, titular de la parròquia. Fou contractat per l'escultor alemany Michael Lochner, artífex dels pinacles del cor de la Catedral de Barcelona. 

Retaule barroc del segle XVIII dedicat a Sant Pau, titular d'aquesta ermita marinera de Sant Pol de Mar (població homònima a l'advocació de Sant Pau). L'edifici és romànic, probablement del segle XI, per bé que rebé algunes modificacions al segle XVIII. Fou un priorat benedictí depenent de Lerins (Provença) i també va pertànyer a la cartoixa d'Scala Dei. Presenta un aspecte fortificat, probablement per defensar-se de l'amenaça de la pirateria. A la part superior de la conca absidal, rere el retaule, la fotografia ens mostra l'existència d'unes pintures, sense poder determinar-ne la cronologia ni l'estil. L'ermita fou declarada Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).