Retaules de fusta

BARCELONA - CONVENT DE SANTA CATERINA MÀRTIR

Estil artístic: 
Neoclàssic
Denominació: 
BARCELONA - CONVENT DE SANTA CATERINA MÀRTIR - ALTAR DESCONEGUT
Catalan
Població: 
BARCELONA
Comarques: 
Barcelonès
Bisbat fins el 1936: 
Barcelona
Ubicació: 

Barcelona

Cronologia: 
10. Segle XIX
Història / Descripció: 

Fotografia: Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

Data de destrucció (o desaparició): 
1936
Vicissituds de la destrucció: 

Cremat del 1936.

Bibliografia i fonts: 

Barraquer Roviralta, Gaietà, Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX, Barcelona, Imp. J. Altés y Alabart, 1906.

Tipologia: 

BARCELONA - CONVENT DE SANTA CATERINA MÀRTIR

Estil artístic: 
Barroc
Denominació: 
BARCELONA - CONVENT DE SANTA CATERINA MÀRTIR - RETAULE DEL ROSER
Catalan
Població: 
BARCELONA
Comarques: 
Barcelonès
Bisbat fins el 1936: 
Barcelona
Ubicació: 

Barcelona

Cronologia: 
9. Segle XVIII
Història / Descripció: 

El retaule del Roser per la capella sota la mateixa advocació va ser una obra de Josep Sunyer i Raurell, entre 1735 i 1740, anys en els que trobem l'escultor a Barcelona. No en conservem fotografia però si un gravat sobre com havia de ser l'obra.

Fotografia: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

Data de destrucció (o desaparició): 
1936
Vicissituds de la destrucció: 

Cremat el 1936.

Bibliografia i fonts: 

Pérez Santamaria, Aurora, Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de Barcelona i Vic (1680-1730). Projecció a Girona, Lleida, Pagès, 1988.

Bassegoda, Bonaventura - Garriga, Joaquim i París, Jordi (eds.), L'època del Barroc i els Bonifàs, Barcelona, Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, 2007.

Tipologia: 

BARCELONA - ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE SARRIÀ

Estil artístic: 
Barroc
Denominació: 
BARCELONA - ESGLÉSIA DE SANT VINCENÇ DE SARRIÀ - RETAULE DEL ROSER
Catalan
Població: 
BARCELONA
Comarques: 
Barcelonès
Bisbat fins el 1936: 
Barcelona
Ubicació: 

Barcelona

Cronologia: 
8. Segle XVII
Història / Descripció: 

El 1617 la capella del Roser de Sant Vicenç de Sarrià, acabada el 1612 pel mestre de cases Francesc Potau, necessitava un retaule. És així com varen encarregar a Agustí Pujol (i Sebastià Carbonell) l'obra del nou retaule. La dauradura i policromia varen anar a càrreg de Joan Basi, que les dugué a terme el 1621. Agustí Pujol a més, també realitzà tres relleus que conformaven una segona predel·la. Al 1936 el retaule quedà parcialment destruït.

Fotografia: Institut Amatller d'Art Hispànic. Arxiu Mas.

Data de destrucció (o desaparició): 
1936
Vicissituds de la destrucció: 

Parcialment destruït el 1936.

Bibliografia i fonts: 

Bosch Ballbona, Joan, Agustí Pujol. La culminació de l'escultura renaixentista a Catalunya, Memoria Artium, 7, Barcelona-Girona-Bellaterra-Tarragona-Lleida, 2008.

Tipologia: 

BARCELONA - ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA O DELS "JOSEPETS"

Estil artístic: 
Barroc
Denominació: 
BARCELONA - ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA O DELS "JOSEPETS" - RETAULE MAJOR
Catalan
Població: 
BARCELONA
Comarques: 
Barcelonès
Bisbat fins el 1936: 
Barcelona
Ubicació: 

Barcelona

Cronologia: 
9. Segle XVIII
Història / Descripció: 

L'església dels "Josepets" es troba presidint la Plaça de Lesseps de Barcelona. Va ser completament destruïda excepte la façana i part del transcepte.

Fotografia: Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

Data de destrucció (o desaparició): 
1936
Vicissituds de la destrucció: 

Cremat el 1936.

Bibliografia i fonts: 

Martí i Bonet, Josep M., Els "Josepets". Parròquia de la Verge de Gràcia i Sant Josep. 300 anys d'història, Barcelona, Arxiu Diocesà de Barcelona - Akribos, 1987.

Tipologia: 

BARBERÀ DEL VALLÈS - ESGLÉSIA DE SANTA MARIA

Estil artístic: 
Renaixentista
Denominació: 
BARBERÀ DEL VALLÈS - ESGLÉSIA DE SANTA MARIA - RETAULE MAJOR
Catalan
Població: 
BARBERÀ DEL VALLÈS
Comarques: 
Vallès Occidental
Bisbat fins el 1936: 
Barcelona
Ubicació: 

Barberà del Vallès

Cronologia: 
8. Segle XVII
Història / Descripció: 

El temple parroquial de Santa Maria de Barberà va ser incendiat el juliol de 1936 i posteriorment abandonada fins a la seva restauració i reobertura. El retaule major, d'estil renaixentista es va perdre juntament emb els retaules barrocs de la Mare de Déu dels Dolors, del Santíssim Sagrament, i del Sant Crist, a més d'altres imatges i retaulets gòtics.

Data de destrucció (o desaparició): 
1936
Vicissituds de la destrucció: 

Durant la Guerra Civil.

Tipologia: 

BANYOLES - MONESTIR DE SANT ESTEVE

Estil artístic: 
Barroc
Denominació: 
BANYOLES - MONESTIR DE SANT ESTEVE DE BANYOLES - RETAULE DE SANT ESTEVE
Catalan
Població: 
BANYOLES
Comarques: 
Pla de l’Estany
Bisbat fins el 1936: 
Girona
Ubicació: 

Banyoles

Cronologia: 
9. Segle XVIII
Història / Descripció: 

Tot i que no hi ha una font que ho pugui corroborar, sembla que el retaule de Sant Esteve de banyoles va ser construït el 1754, substituïnt l'antic retaule gòtic.

Data de destrucció (o desaparició): 
1936
Vicissituds de la destrucció: 

Cremat durant la Guerra Civil.

Bibliografia i fonts: 

Oliva, Elisabeth (et alt.), El patrimoni del Pla de l'Estany. Inventari històric i arquitectònic de la comarca, Banyoles, Consell Comarcal del Pla de l'Estany, 2005.

Tipologia: 

ARGENTONA - ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ

Estil artístic: 
Gòtic
Denominació: 
ARGENTONA - ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ - RETAULE MAJOR
Catalan
Població: 
ARGENTONA
Comarques: 
Maresme
Bisbat fins el 1936: 
Barcelona
Ubicació: 

Argentona

Cronologia: 
7. Segle XVI
Història / Descripció: 

Retaule del segle XVI, obra dels pintors Nicolau de Credença, Antoni Ropit i Jaume Forner, mentre la part de fusteria és obra de Joan Romeu. Fou realitzat de manera immediata a la construcció de l'església de Sant Julià, construïda durant el segon terç del segle XVI, que s'inscriu en la onada constructiva d'arquitectura religiosa al Maresme en aquesta època.

Data de destrucció (o desaparició): 
1936
Vicissituds de la destrucció: 

L'església parroquial fou saquejada i incendiada i més tard també dinamitada. Es perderen també altres retaules barrocs i neogòtics. L'església fou restaurada a partir de 1939 dirigint les obres l'arquitecte Miquel Brullet.

Bibliografia i fonts: 

Martí Bonet, J: El martiri dels temples. Barcelona: 2008.

Coll Mirabent, Isabel, Els Credença. Pintors del segle XVI, Sitges, Grup d'Estudis Sitgetans, 1998.

Tipologia: 

ARENYS DE MUNT - ESGLÉSIA PARROQUIAL DESANT MARTÍ

Estil artístic: 
Renaixentista
Denominació: 
ARENYS DE MUNT - ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ - RETAULE MAJOR
Catalan
Població: 
ARENYS DE MUNT
Comarques: 
Maresme
Bisbat fins el 1936: 
Girona
Ubicació: 

Arenys de Munt

Cronologia: 
7. Segle XVI
Història / Descripció: 

Amb la construcció de l'església parroquial d'Arenys de Munt acabada, va seguir-hi immediatament la fabricació d'un retaule. El 1542 Joan de Tours va acabar-ne tota l'arquitectura i el 1546 Pere Serafí ja havia finalitzat les pintures. Els daurats, per la seva banda, havien estat encarregats a Jaume Fontanet, col·laborador de Serafí.

Fotografia: Institut Amatller d'Art Hispànic. Arxiu Mas.

Data de destrucció (o desaparició): 
1936
Vicissituds de la destrucció: 

Cremat el 1936.

Bibliografia i fonts: 

Bosch Ballbona, Joan, "Pere Serafi: retaule de Sant Marti d'Arenys de Munt", a DeFlandes a Italia. El canvi de model en la pintura catalana del segle XVI: el bisbat de Girona, Girona, Museu d'Art de Girona, 1998.

Tipologia: 

ARENYS DE MUNT - ESGLÉSIA PARROQUIAL DESANT MARTÍ

Estil artístic: 
Renaixentista
Denominació: 
ARENYS DE MUNT - ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ - RETAULE MAJOR - RECONSTRUCCIÓ
Catalan
Població: 
ARENYS DE MUNT
Comarques: 
Maresme
Bisbat fins el 1936: 
Girona
Ubicació: 

Arenys de Munt

Cronologia: 
7. Segle XVI
Història / Descripció: 

Amb la construcció de l'església parroquial d'Arenys de Munt acabada, va seguir-hi immediatament la fabricació d'un retaule. El 1542 Joan de Tours va acabar-ne tota l'arquitectura i el 1546 Pere Serafí ja havia finalitzat les pintures. Els daurats, per la seva banda, havien estat encarregats a Jaume Fontanet, col·laborador de Serafí.

Fotografia: Institut Amatller d'Art Hispànic. Arxiu Mas.

Data de destrucció (o desaparició): 
1936
Vicissituds de la destrucció: 

Cremat el 1936.

Bibliografia i fonts: 

Bosch Ballbona, Joan, "Pere Serafi: retaule de Sant Marti d'Arenys de Munt", a DeFlandes a Italia. El canvi de model en la pintura catalana del segle XVI: el bisbat de Girona, Girona, Museu d'Art de Girona, 1998.

Tipologia: 

ARENYS DE MAR - ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA

Estil artístic: 
Barroc
Denominació: 
ARENYS DE MAR - ESGLÉSIA DE SANTA MARIA - RETAULE DE SANT JOAN
Catalan
Població: 
ARENYS DE MAR
Comarques: 
Maresme
Bisbat fins el 1936: 
Girona
Ubicació: 

Arenys de Mar

Cronologia: 
8. Segle XVII
Història / Descripció: 

El retaule de Sant Joan va ser encarregat per la confraria de Sant Antoni de Pàdua per la seva capella. Es trobava a la segona capella de la banda de l'evangeli, començant des del presbiteri. L'obra la va fer Jaume Vendrell el 1631. L'única imatge que en conservem ens en dóna una visió molt difuminada.

Data de destrucció (o desaparició): 
1936
Vicissituds de la destrucció: 

Cremat el 1936.

Bibliografia i fonts: 

Bosch Ballbona, Joan, L'esplendor de Santa Maria d'Arenys de Mar, Sabadell, Pòrtic, 2004.

Tipologia: 

Pages

Subscribe to RSS - Retaules de fusta
Campus d'excel·lència internacional U A B