Virgili, Eneida I, 561-574 (Empúries Trad. Joan Bellès)
<<Allunyeu del vostre cor el temor, oh
teucres, deixeu de banda els vostres neguits. Circumstàncies difícils i
la novetat del meu regne m’obliguen a disposar tals mesures i a vigilar
d’un cap a l’altre les fronteres amb guàrdies. ¿Qui no coneix el
llinatge dels enèades, la ciutat de Troia, així com les proeses, els
herois o els incendis d’aquella guerra tan gran? Els cartaginesos no
tenim pas un cor tan insensible ni el Sol junyeix els seus cavalls tan
lluny d’aquesta ciutat tíria. Tant si escolliu l’Hespèria immensa i la
terra de Saturn com les contrades de l’Èrix i el seu rei Acestes, us
deixaré anar segurs amb el meu auxili i us ajudaré amb els meus
recursos. ¿Voleu assentar-vos també en aquest reialme juntament amb mi?
La ciutat que basteixo és vostra; podeu treure les naus. Troians i
tiris seran tractats per mi sense cap diferència. [...]>>
Text llatí
'Soluite corde metum, Teucri, secludite curas.
Res dura et regni nouitas me talia cogunt
moliri, et late finis custode tueri.
Quis
genus Aeneadum, quis Troiae nesciat
urbem, 565
uirtutesque uirosque, aut tanti incendia belli?
Non obtusa adeo gestamus pectora Poeni,
nec tam auersus equos Tyria Sol iungit ab urbe.
Seu uos Hesperiam magnam Saturniaque arua,
siue
Erycis finis regemque optatis
Acesten, 570
auxilio tutos dimittam, opibusque iuuabo.
Voltis et his mecum pariter considere regnis;
urbem quam statuo uestra est, subducite nauis;
Tros Tyriusque mihi nullo discrimine agetur.
