Virgili, Eneida IV, 365-387 (Empúries Trad. Joan Bellès)
<<Ni tens per mare una deessa
ni Dàrdan és l'autor del teu llinatge, pèrfid, sinó que t'engendrà el
Caucas eriçat de dures roques i t'alletaren les tigresses d'Hicàrnia.
Perquè ¿quin motiu tinc per dissimular, o per a quins altres moments
més crucials he de reservar-me? ¿Que potser s'ha commogut amb els meus
plors? ¿Que potser ha girat cap a mi la mirada? ¿Que potser, penedit,
ha vessat cap llàgrima o ha tingut compassió de la seva amant? ¿Què he
de considerar pitjor que això? Ara ni la suprema Juno ni el saturni
pare dels déus no es miren tot això amb ulls justiciers. Enlloc no hi
ha una paraula de fiar. El vaig acollir com un nàufrag, mancat de tot,
i, boja de mi, li vaig fer compartit el meu regne. Li vaig fer
recuperar la flota perduda, li vaig salvar de la mort els companys. Ai,
la fúria m'abranda i m'arrossega! Que si ara els auguris d'Apol·lo, que
si ara els designis de Lícia, que si ara el missatger dels déus, enviat
pel mateix Júpiter, li porta unes ordres terribles a través dels aires.
Deu ser aquesta, naturalment, la feina dels d'allà dalt, deu ser aquest
el neguit que els trenca el repòs! Ni vull reternir-te ni refutaré les
teves paraules. Vés, persegueix Itàlia amb els vents, cerca el teu
reialme a través de les onades. Espero, això sí, si és que els déus
justiciers tenen algun poder, que esgotaràs tots els suplicis enmig
dels esculls i invocaràs repetidament el nom de Dido. Jo et perseguiré
de lluny amb les negres torxes de la venjança i, quan la freda mort
m'haurà separat el cos de l'ànima, em faré present per tot arreu
com una ombra. Pagaràs, malvat, les teves culpes. Jo ho sabré, i
aquesta notícia m'arribarà fins a les profunditats dels Manes.>>
Text llatí
'nec tibi diua parens generis nec Dardanus
auctor, 365
perfide, sed duris genuit te cautibus horrens
Caucasus Hyrcanaeque admorunt ubera tigres.
nam quid dissimulo aut quae me ad maiora reseruo?
num fletu ingemuit nostro? num lumina flexit?
num
lacrimas uictus dedit aut miseratus amantem
est? 370
quae quibus anteferam? iam iam nec maxima Iuno
nec Saturnius haec oculis pater aspicit aequis.
nusquam tuta fides. eiectum litore, egentem
excepi et regni demens in parte locaui.
amissam classem, socios a morte reduxi 375
(heu furiis incensa feror!): nunc augur Apollo,
nunc Lyciae sortes, nunc et Ioue missus ab ipso
interpres diuum fert horrida iussa per auras.
scilicet is superis labor est, ea cura quietos
sollicitat.
neque te teneo neque dicta
refello: 380
i, sequere Italiam uentis, pete regna per undas.
spero equidem mediis, si quid pia numina possunt,
supplicia hausurum scopulis et nomine Dido
saepe uocaturum. sequar atris ignibus absens
et,
cum frigida mors anima seduxerit
artus, 385
omnibus umbra locis adero. dabis, improbe, poenas.
audiam et haec Manis ueniet mihi fama sub imos.'
