Virgili, Eneida IV, 598-629 (ed.Empúries Trad. J. Bellès)
Ja veieu el jurament i la fidelitat
d’aquest home que, segons diuen, porta amb ell els Penats de la pàtria,
que es carregà a les espatlles el seu pare abatut pels anys!. ¿No he
tingut ocasió d’agafar-lo, de fer el seu cos a trossos i escampar-los
pel mar? ¿No he pogut travessar els seus companys amb el ferro, o bé el
seu mateix fill Ascani i servir-lo a taula al seu pare com a menja?...
Si és inevitable que aquest cabdill infame arribi a port i navegui fins
a tocar terra, si així ho reclamen els destins de Júpiter i aquest
desenllaç és inalterable, que almenys, colpejat per la guerra i les
armes d’algun poble coratjós, exiliat lluny de la seva terra, arrencat
de l’abraçada de Iulus, hagi d’implorar auxili i veure la mort
immerescuda dels seus; i que, després de rendir-se sota les condicions
d’una pau deshonrosa, no frueixi del regne ni de la llum anhelada, sinó
que caigui abans del dia destinat i resti sense sepultura enmig de
l’arena. Això és el que us demano, aquestes són les darreres paraules
que deixo anar juntament amb la meva sang. Després vosaltres,
cartaginesos, bolqueu el vostre odi contra el seu llinatge i contra
tota la descendència que en naixerà, i oferiu aquest tribut a les meves
cendres. Que mai no hi hagi concòrdia ni pactes entre els dos
pobles.Aixeca't, siguis qui siguis, venjador nascut dels meus ossos, i
persegueix els colons dardanis amb el foc i amb l'espasa, ara, més
endevant, cada vegada que s'hi presti la força. Ribes contra ribes,
mars contra mars, armes contra armes, és el que demano; que lluitin els
dos pobles, ells mateixos i els seus descendents.
Text llatí
quem secum patrios aiunt portare penatis,
quem subiisse umeris confectum aetate parentem!
non potui abreptum diuellere corpus et undis 600
spargere? non socios, non ipsum absumere ferro
Ascanium patriisque epulandum ponere mensis?
uerum anceps pugnae fuerat fortuna. fuisset:
quem metui moritura? faces in castra tulissem
implessemque foros flammis natumque patremque 605
cum genere exstinxem, memet super ipsa dedissem.
Sol, qui terrarum flammis opera omnia lustras,
tuque harum interpres curarum et conscia Iuno,
nocturnisque Hecate triuiis ululata per urbes
et Dirae ultrices et di morientis Elissae, 610
accipite haec, meritumque malis aduertite numen
et nostras audite preces. si tangere portus
infandum caput ac terris adnare necesse est,
et sic fata Iouis poscunt, hic terminus haeret,
at bello audacis populi uexatus et armis, 615
finibus extorris, complexu auulsus Iuli
auxilium imploret uideatque indigna suorum
funera; nec, cum se sub leges pacis iniquae
tradiderit, regno aut optata luce fruatur,
sed cadat ante diem mediaque inhumatus harena. 620
haec precor, hanc uocem extremam cum sanguine fundo.
tum uos, o Tyrii, stirpem et genus omne futurum
exercete odiis, cinerique haec mittite nostro
munera. nullus amor populis nec foedera sunto.
exoriare aliquis nostris ex ossibus ultor 625
qui face Dardanios ferroque sequare colonos,
nunc, olim, quocumque dabunt se tempore uires.
litora litoribus contraria, fluctibus undas
imprecor, arma armis: pugnent ipsique nepotesque.'
