Virgili, Eneida IV, vv. 651-662 (Empúries Trad. Joan Bellès )
"Despulles que em fóreu tan dolces
mentre el destí i la divinitat no m'ho permeteren, acolliu aquesta
ànima i allibereu-me d'aquestes angoixes. La meva vida ha acabat, he
consumat el curs que em concedí la Fortuna, i ara la meva ombra, amb
tota la seva grandesa, baixarà sota terra. He fundat una ciutat
gloriosa, he vist les meves muralles, vaig venjar el marit castigant el
meu germà, que li era enemic. Hauria estat feliç, ai!, massa feliç,
només que les naus dardànies no haguessin arribat mai a les nostres
costes". Digué, i amb els llavis contra el llit, "Moriré sense ser
venjada", exclamà, "però morim ja! Així, fins i tot així, em plau
davallar al reialme de les ombres. Que els ulls del cruel troià
s'embriaguin amb aquestes flames des del mar, i que l'acompanyi el mal
averany de la meva mort".
Text llatí
'dulces exuuiae, dum fata deusque sinebat,
accipite hanc animam meque his exsoluite curis.
uixi et quem dederat cursum Fortuna peregi,
et nunc magna mei sub terras ibit imago.
urbem praeclaram statui, mea moenia
uidi, 655
ulta uirum poenas inimico a fratre recepi,
felix, heu nimium felix, si litora tantum
numquam Dardaniae tetigissent nostra carinae.'
dixit, et os impressa toro 'moriemur inultae,
sed moriamur' ait. 'sic, sic iuuat ire sub
umbras. 660
hauriat hunc oculis ignem crudelis ab alto
Dardanus, et nostrae secum ferat omina mortis.'
