Virgili, Eneida IX, 481- 497 (Empúries Trad. Joan Bellès)
<<Com t'he de veure, Euríal!
Tu, aquell que havia de ser el darrer suport de la meva vellesa, ¿com
m'has pogut deixar sola, cruel? ¿Ni tan sols ha estat permès a la
dissortada mare dir-te el darrer adéu en ser enviat a uns perills tan
grans? Ai, ara jeus en una terra desconeguda, lliurat com a presa als
gossos llatins i a les aus! Jo, que sóc la teva mare, no t'he
acompanyat en un funeral, no t'he tancat els ulls, no t'he rentat les
ferides, no t'he cobert amb la túnica que jo m'afanyava a teixir-te nit
i dia, i amb la tela consolava les penes de la meva vellesa. ¿On et
cercaré? ¿Quina terra posseeix ara el teu cos, els teus membres
mutilats, el teu cadàver esquinçat? ¿Això és el que he seguit per terra
i per mar? Transpasseu-me, llanceu contra mi tots els trets, oh rútuls,
si hi ha en vosaltres gens de pietat, elimineu-me a mi la primera amb
el ferro; o bé tu, poderós pare dels déus, tingues compassió i amb un
dels teus trets enfonsa en el Tàrtar el meu cap avorrible, ja que no
puc truncar d'altra manera aquesta vida cruel.>>
Text llatí
'hunc ego te, Euryale, aspicio? tune ille senectae
sera meae requies, potuisti linquere solam,
crudelis? nec te sub tanta pericula missum
adfari extremum miserae data copia matri?
heu, terra ignota canibus data praeda Latinis 485
alitibusque iaces! nec te tua funere mater
produxi pressiue oculos aut uulnera laui,
ueste tegens tibi quam noctes festina diesque
urgebam, et tela curas solabar anilis.
quo sequar? aut quae nunc artus auulsaque membra 490
et funus lacerum tellus habet? hoc mihi de te,
nate, refers? hoc sum terraque marique secuta?
figite me, si qua est pietas, in me omnia tela
conicite, o Rutuli, me primam absumite ferro;
aut tu, magne pater diuum, miserere, tuoque 495
inuisum hoc detrude caput sub Tartara telo,
quando aliter nequeo crudelem abrumpere uitam.'
