Virgili, Eneida IV, 672-683 (text català)
Quan la infeliç Juturna reconegué de lluny els xiulets i les ales de la Fúria, s’arrencava els cabells esbullats, i es feia malbé el rostre amb les ungles i el pit amb els punys, la bona germana: “¿Com et pot ajudar ara la teva germana, Turn? ¿Què em resta ja per fer, cruel de mi? ¿Amb quines arts et podria allargar la vida? ¿És que puc plantar cara a un monstre com aquest? Sí, abandono ja el combat. No aterriu més els meus temors, ocells funestos. Reconec el batre de les vostres ales, el seu so mortífer, i no em passa per alt que aquestes són les ordres superbes del magnànim Júpiter. ¿És així com em recompensa per la virginitat? ¿Per què em concedí una vida eterna? ¿Per què em privà de la meva condició mortal? Ara almenys podria acabar aquests grans turments i acompanyar el meu dissortat germà en el camí cap a les ombres! ¿Immortal, jo? // Ho sentí, consternada, la germana, i amb passos tremolosos, aterrida, malmetent-se el rostre amb les ungles i el pit amb els punys, es llança enmig de tothom i crida la moribunda pel seu nom: ¿Era això tot allò, germana? ¿Era a mi que cercaves d’enganyar? ¿És això el que em preparaven aquesta pira, aquests focs, aquests altars? ¿De què em queixaré primer, en la meva solitud? ¿Has refusat que la teva germana t’acompanyés en la mort? Tant de bo m’haguessis convidat a compartir el mateix destí: un mateix dolor i una mateixa hora se’ns haurien endut amb l’espasa totes dues. ¿Vaig preparar aquesta pira amb les meves mans, vaig invocar amb la meva veu els déus de la pàtria, perquè a l’hora de morir, cruel, jo no hi fos? T’has destruït a tu, germana, i també a mi, el teu poble, el teu senat sidoni i la teva ciutat.
Text llatí
audiit exanimis trepidoque exterrita cursu
unguibus ora soror foedans et pectora pugnis
per medios ruit, ac morientem nomine clamat:
'hoc illud, germana, fuit? me fraude petebas? 675
hoc rogus iste mihi, hoc ignes araeque parabant?
quid primum deserta querar? comitemne sororem
spreuisti moriens? eadem me ad fata uocasses,
idem ambas ferro dolor atque eadem hora tulisset.
his etiam struxi manibus patriosque uocaui 680
uoce deos, sic te ut posita, crudelis, abessem?
exstinxti te meque, soror, populumque patresque
Sidonios urbemque tuam.
