Catul, Carmina XI (FBM Trad. J. Vergés i A. Seva)
Furi i
Aureli[1],
que acompanyaríeu Catul si s’endinsés
en l’Índia, confí de la terra, on la costa és
batuda arreu
per les ones ressonants de la mar d’Orient[2],
o en el
país dels hircans[3] o
dels àrabs lascius o dels
sagues[4]
o dels parts, armats de sagetes[5], o en les planes
que tenyeix el Nil de set boques,
o si
travessés les altes muntanyes dels Alps per anar a
veure els trofeus del gran Cèsar, el gàl·lic Rin i
els horribles
britans, a l’extrem del món[6],
vosaltres que esteu disposats a afrontar amb
mi tots
aquests perills, siguin quins siguin, en què la
voluntat
dels déus celestials em posi, dueu a la meva amiga
aquestes
breus i no pas bones paraules:
que
visqui i sigui feliç amb els seus amants, els tres-cents
que té abraçats alhora sense estimar-ne cap de
debò, però rompent-los sense parar, a tots, les
illades;
i que no
es giri, com altres vegades, en cerca del meu
amor, que per culpa d’ella ha mort com la flor de
la vora
d’un prat quan l’arada, en passar; l’ha tocada.
[1] Aureli i Furi són dos desconeguts que es
movien en els mateixos cercles de Catul; alguns identifiquen el segon amb el
cremonès M. Fibul Bibàcul, un dels poetae
noui. Catul els tracta sempre amb duresa (cf. XVI, XXIII, XXVI); són a més,
els seus rivals en l’amor d’un noi, Juvenci (cf. XV, XXI, XXIV i LXXXI). Aquí el poeta sembla
respondre, amb una apul·lositat irònica, a un oferiment poc desinteressat dels
dos companys, potser el d’intervenir com a mitjancers entre ell i Lèsbia. Però
el to burlesc es trenca en l’amarg lirisme de la darrera estrofa.
[2] L’Índia considerada el darrer país
d’Orient, així com Britània (vv. 11-12) el darrer d’Occident.
[3] Poble escita del sud-est del Mar Caspi.
[4] Poble escita de l’est del Caspi.
[5] Els parts, poble situat al sud
d’Hircània, tenien fama de bons arquers.
[6]
Elogi, probablement sincer, de Cèsar
(durament atacat per Catul en altres poemes: cf. XCIII) i al·lusió a
les seves
gestes: l’any 55, Cèsar havia travessat el Rin, frontera de les
Gàl·lies, i
havia fet expedició a Britània. Sobre la feresa dels britans, que es
tenien de glast abans d’entrar en combat i que oferien sacrificis
humans, cf. CÈSAR, Gall. V 14, 2, PROPERCI, II 18, 23,
OVIDI, Am. II 16, 39 i TÀCIT, Ann. XIV 30.
Text llatí
XI. Ad Furium et Aurelium
Furi et Aureli comites Catulli,
siue in extremos penetrabit Indos,
litus ut longe resonante Eoa
tunditur unda,
siue in Hyrcanos Arabesue molles,
seu Sagas sagittiferosue Parthos,
siue quae septemgeminus colorat
aequora Nilus,
siue trans altas gradietur Alpes,
Caesaris uisens monimenta magni,
Gallicum Rhenum horribile aequor ulti-
mosque Britannos,
omnia haec, quaecumque feret uoluntas
caelitum, temptare simul parati,
pauca nuntiate meae puellae
non bona dicta.
cum suis uiuat ualeatque moechis,
quos simul complexa tenet trecentos,
nullum amans uere, sed identidem omnium
ilia rumpens;
nec meum respectet, ut ante, amorem,
qui illius culpa cecidit uelut prati
ultimi flos, praetereunte postquam
tactus aratro est.
