Catul, Carmina 61 (FBM. Trad. J. Vergés i A. Seva)
Oh
tu que habites a la muntanya de l’Helicó, fill d’Urània, tu que
t’emmenes la tendra donzella al seu marit, oh Himeneu Himen, oh Himen
Himeneu, cenyeix-te les temples amb les flors de l’olorós marduix, pren
joiós el vel de color de foc i vine, vine ací portant els grocs
borseguins en els teus peus de neu;
Excitat
per l’alegria de la festa, cantant l’himne nupcial amb veu argentina,
colpeix la terra amb els peus i branda a la mà la teia de pi.
Car
Júnia va a Manli semblant a la deessa que habita a Idali, Venus, quan
va anar devers el jutge frigi; ella, noia excel·lent, es casarà amb
excel·lents auspicis
Com
la murta àsia, resplendent amb els seus branquillons florits, que les
deesses Hamadríades, per esplai, nodreixen amb gotes de rosada.
Apa,
doncs! Adreça cap ací els teus passos i cuita a deixar les coves aònies
del cingle de Tèspies, banyades per les aigües refrescants de la nimfa
Aganipe,
I
invita a entrar a la casa la mestressa, que es deleix pel novell marit,
mentre li lligues l’ànima amb les cadenes de l’amor, com l’heura
arrapadissa, enfilant-se per ça i per lla, envolta l’arbre.
I
vosaltres també, totes alhora, donzelles castes, per a les quals
s’acosta un dia semblant, apa! Canteu al compàs: “Oh Himeneu Himen, oh
Himen Himeneu!”,
perquè,
de més bon grat, sentint que és cridat a complir el seu ministeri,
encamini aquí els seus passos aquell que duu la Venus honesta i lliga
els amors honestos.
¿Quin
déu és més digne d’ésser desitjat pels amants amats? ¿Quin dels déus
celestials serà més venerat pels homes? Oh Himeneu Himen, oh Himen
Himeneu!
És
a tu que invoca per als seus fills el pare tremolós, és per tu que les
donzelles deixen lliures del cinyell els plecs de llur vestit, és per
tu que para orelles amatents, ansiós, el nou marit.
Ets
tu mateix qui posa a les mans del jove ardorós la noieta en flor,
arrabassada a la falda de la seva mare, oh Himeneu Himen, oh Himen
Himeneu!
Sense
tu, Venus no pot fruir de cap goig que la bona fama aprovi; però sí que
pot, si tu ho vols. ¿Qui gosaria comparar-se a aquest déu?
Sense
tu, cap casa no pot llevar fills, ni cap pare trobar suport en la seva
nissaga; però sí que pot, si tu ho vols. ¿Qui gosaria comparar-se a
aquest déu?
Mancat
del teu culte, un país no podria fornir de defensors les seves
fronteres; però sí que podria, si tu ho vols. ¿Qui gosaria comparar-se
a aquest déu?
Obriu la porta de bat a bat. Ja ve la donzella. ¿Veus com les torxes agiten llurs cabelleres lluminoses?
...
que un noble pudor retardi <els seus passos>; i ella, fent-ne més cas, plora perquè li cal anar-se’n de casa.
Deixa de plorar. No has de témer, Aurunculeia, que cap dona més bella que tu hagi vist alçar-se de l’Oceà la claror del dia.
Semblant
a tu, en el variat jardí d’un amo ric, es dreça la flor del lliri blau.
Però t’atardes; el dia se’n va: <endavant, novella esposa>.
Endavant,
novella esposa, si ja et sembla bé, i escolta les nostres paraules. ¿Ho
veus? Les torxes agiten llurs cabelleres d’or. Endavant, novella esposa.
Mai
el teu marit, lliurant-se, voluble, a passions il·lícites en cerca de
vicis infamants, no voldrà jeure lluny del teu tendre pit,
ans,
com la flexible parra envolta els arbres vorers, l’envoltaràs amb els
teus braços. Però el dia se’n va: endavant, novella esposa.
Oh cambra nupcial, que a tots...
al peu blanc del llit,
quins
gaudis esperen el teu amo, i que grans, dels quals gaudirà ja en la nit
vagarosa, ja en la migdiada! Però el dia se’n va: endavant, novella
esposa.
Alceu,
minyons, les torxes: veig que arriba el vel de color de flama. Apa,
canteu tots al compàs: “Io, Himen Himeneu, io! Io, Himen Himeneu!”.
Que
ja no resti callada la folga procaç dels fescennins i que no negui les
nous als infants el favorit, que sent dir que ha perdut l’amor de l’amo.
Reparteix
les nous als infants, favorit desvagat! Prou de temps ja has jugat amb
nous; ara t’escau de servir Talasi. Favorit, reparteix les nous!
Menyspreaves
les pageses, favorit, ahir i encara avui; el qui abans t’arrissava els
cabells, ara te’ls talla. Pobre, ai! Pobre afavorit, reparteix les nous!
Diuen
que a tu, perfumat marit, et dol de renunciar als teus depilats amics;
però renuncia-hi. Io, Himen Himeneu, io! <io, Himen Himeneu!>.
Ja
sabem que només coneixes els plaers lícits; però, a un home casat,
aquests mateixos ja no li són permesos. Io, Himen Himeneu, io! Io,
Himen Himeneu!
Núvia,
també tu, el que el teu marit et demanarà, guarda’t de negar-li-ho, no
fos cas que ho anés a cercar en altres llocs. Io, Himen Himeneu, io!
Io, Himen Himeneu!
Aquí
tens la casa, tan opulenta i pròspera, del teu marit; permet-li que
estigui al teu servei –io, Himen Himeneu, io! Io, Himen Himeneu!-
fins
que la canuda vellesa, movent el front tremolós, vagi dient que sí de
tot a tothom. Io, Himen Himeneu, io! Io, Himen Himeneu!
Fes
que, amb bon averany, els teus peus daurats travessin el llindar i
entra per la porta de batent polit. Io, Himen Himeneu, io! Io, Himen
Himeneu!
Mira com, dins, el teu marit, recolzat en un llit tiri, es gira tot ell cap a tu. Io, Himen Himeneu, io! Io, Himen Himeneu!
Al
fons del seu pit, no menys que al teu, hi crema una flama, però a ell
li arriba més endins. Io, Himen Himeneu, io! Io, Himen Himeneu!
Deixa,
minyó pretextat, el braç tornejat de la donzella; que entri ja a la
cambra del seu marit. Io, Himen Himeneu, io! Io, Himen Himeneu!
Vosaltres,
honestes mullers, casades honestament amb ancians marits, poseu al llit
la donzella. Io, Himen Himeneu, io! Io, Himen Himeneu!
Ja
pots venir, marit: tens la teva muller al tàlem, amb el rostre
resplendent com les flors, semblant a camamilla blanca o a la rosella
escarlata.
I
tu, marit –valguin-me els déus!-, no ets pas menys bell ni Venus
s’oblida de tu. Però el dia se’n va: cuita a venir, no triguis.
No
has de trigar gaire: ja véns. Que et valgui la Venus honesta, ja que,
això que desitges, ho desitges davant de tothom i no amagues un amor
honest.
Que
calculi, més aviat, els grans de sorra de l’Àfrica i els centellejants
estels, aquell qui vulgui comptar els milers i milers dels vostres jocs
amorosos.
Lliureu-vos-hi
a pler i doneu-nos fills aviat. Cal que un nom tan antic no resti sense
fills, ans que se n’engendrin sempre d’aquesta nissaga.
Vull
que un Torquat petitó, des de la falda de la seva mare, allargant les
seves tendres mans, somrigui dolçament al seu pare amb la boqueta mig
oberta.
Que
s’assembli a Manli, el seu pare, i que, sense saber qui és, el
reconeguin fàcilment els qui l’encontrin, i que el seu rostre manifesti
la castedat de la seva mare.
Que
la fama lloï el seu llinatge per l’honestedat de la seva mare, talment
com Telèmac té encara una anomenada única per l’exímia virtut de la
seva mare Penèlope.
Tanqueu
les portes, donzelles: ja hem fet prou gatzara. I vosaltres, excel·lent
parella, visqueu feliços i esmerceu constantment en els deures de
l’amor la vostra vigorosa joventut.
Text llatí
LXI. epythalamius Iunie et Mallii
COLLIS o Heliconii
cultor, Vraniae genus,
qui rapis teneram ad uirum
uirginem, o Hymenaee Hymen,
o Hymen Hymenaee;
cinge tempora floribus
suaue olentis amaraci,
flammeum cape laetus, huc
huc ueni, niueo gerens
luteum pede soccum;
excitusque hilari die,
nuptialia concinens
uoce carmina tinnula,
pelle humum pedibus, manu
pineam quate taedam.
namque Iunia Manlio,
qualis Idalium colens
uenit ad Phrygium Venus
iudicem, bona cum bona
nubet alite uirgo,
floridis uelut enitens
myrtus Asia ramulis
quos Hamadryades deae
ludicrum sibi roscido
nutriunt umore.
quare age, huc aditum ferens,
perge linquere Thespiae
rupis Aonios specus,
nympha quos super irrigat
frigerans Aganippe.
ac domum dominam uoca
coniugis cupidam noui,
mentem amore reuinciens,
ut tenax hedera huc et huc
arborem implicat errans.
uosque item simul, integrae
uirgines, quibus aduenit
par dies, agite in modum
dicite, o Hymenaee Hymen,
o Hymen Hymenaee.
ut libentius, audiens
se citarier ad suum
munus, huc aditum ferat
dux bonae Veneris, boni
coniugator amoris.
quis deus magis est ama-
tis petendus amantibus?
quem colent homines magis
caelitum, o Hymenaee Hymen,
o Hymen Hymenaee?
te suis tremulus parens
inuocat, tibi uirgines
zonula soluunt sinus,
te timens cupida nouos
captat aure maritus.
tu fero iuueni in manus
floridam ipse puellulam
dedis a gremio suae
matris, o Hymenaee Hymen,
o Hymen Hymenaee.
nil potest sine te Venus,
fama quod bona comprobet,
commodi capere, at potest
te uolente. quis huic deo
compararier ausit?
nulla quit sine te domus
liberos dare, nec parens
stirpe nitier; ac potest
te uolente. quis huic deo
compararier ausit?
quae tuis careat sacris,
non queat dare praesides
terra finibus: at queat
te uolente. quis huic deo
compararier ausit?
claustra pandite ianuae.
uirgo adest. uiden ut faces
splendidas quatiunt comas?
* * * * * * * *
* * * * * * * *
* * * * * * * *
* * * * * * * *
tardet ingenuus pudor.
quem tamen magis audiens,
flet quod ire necesse est.
flere desine. non tibi Au-
runculeia periculum est,
ne qua femina pulcrior
clarum ab Oceano diem
uiderit uenientem.
talis in uario solet
diuitis domini hortulo
stare flos hyacinthinus.
sed moraris, abit dies.
prodeas noua nupta.
prodeas noua nupta, si
iam uidetur, et audias
nostra uerba. uiden? faces
aureas quatiunt comas:
prodeas noua nupta.
non tuus leuis in mala
deditus uir adultera,
probra turpia persequens,
a tuis teneris uolet
secubare papillis,
lenta sed uelut adsitas
uitis implicat arbores,
implicabitur in tuum
complexum. sed abit dies:
prodeas noua nupta.
o cubile, quod omnibus
* * * * * * * *
* * * * * * * *
* * * * * * * *
candido pede lecti,
quae tuo ueniunt ero,
quanta gaudia, quae uaga
nocte, quae medio die
gaudeat! sed abit dies:
prodeas noua nupta.
tollite, o pueri, faces:
flammeum uideo uenire.
ite concinite in modum
'io Hymen Hymenaee io,
io Hymen Hymenaee.'
ne diu taceat procax
Fescennina iocatio,
nec nuces pueris neget
desertum domini audiens
concubinus amorem.
da nuces pueris, iners
concubine! satis diu
lusisti nucibus: lubet
iam seruire Talasio.
concubine, nuces da.
sordebant tibi uillicae,
concubine, hodie atque heri:
nunc tuum cinerarius
tondet os. miser a miser
concubine, nuces da.
diceris male te a tuis
unguentate glabris marite
abstinere, sed abstine.
io Hymen Hymenaee io,
io Hymen Hymenaee.
scimus haec tibi quae licent
sola cognita, sed marito
ista non eadem licent.
io Hymen Hymenaee io,
io Hymen Hymenaee.
nupta, tu quoque quae tuus
uir petet caue ne neges,
ni petitum aliunde eat.
io Hymen Hymenaee io,
io Hymen Hymenaee.
en tibi domus ut potens
et beata uiri tui,
quae tibi sine seruiat
(io Hymen Hymenaee io,
io Hymen Hymenaee)
usque dum tremulum mouens
cana tempus anilitas
omnia omnibus annuit.
io Hymen Hymenaee io,
io Hymen Hymenaee.
transfer omine cum bono
limen aureolos pedes,
rasilemque subi forem.
io Hymen Hymenaee io,
io Hymen Hymenaee.
aspice intus ut accubans
uir tuus Tyrio in toro
totus immineat tibi.
io Hymen Hymenaee io,
io Hymen Hymenaee.
illi non minus ac tibi
pectore uritur intimo
flamma, sed penite magis.
io Hymen Hymenaee io,
io Hymen Hymenaee.
mitte brachiolum teres,
praetextate, puellulae:
iam cubile adeat uiri.
io Hymen Hymenaee io,
io Hymen Hymenaee.
uos bonae senibus uiris
cognitae bene feminae,
collocate puellulam.
io Hymen Hymenaee io,
io Hymen Hymenaee.
iam licet uenias, marite:
uxor in thalamo tibi est,
ore floridulo nitens,
alba parthenice uelut
luteumue papauer.
at, marite, ita me iuuent
caelites, nihilo minus
pulcer es, neque te Venus
neglegit. sed abit dies:
perge, ne remorare.
non diu remoratus es:
iam uenis. bona te Venus
iuuerit, quoniam palam
quod cupis cupis, et bonum
non abscondis amorem.
ille pulueris Africi
siderumque micantium
subducat numerum prius,
qui uestri numerare uolt
multa milia ludi.
ludite ut lubet, et breui
liberos date. non decet
tam uetus sine liberis
nomen esse, sed indidem
semper ingenerari.
Torquatus uolo paruulus
matris e gremio suae
porrigens teneras manus
dulce rideat ad patrem
semihiante labello.
sit suo similis patri
Manlio et facile insciis
noscitetur ab omnibus,
et pudicitiam suae
matris indicet ore.
talis illius a bona
matre laus genus approbet,
qualis unica ab optima
matre Telemacho manet
fama Penelopeo.
claudite ostia, uirgines:
lusimus satis. at boni
coniuges, bene uiuite et
munere assiduo ualentem
exercete iuuentam.
