Catul, LXII. (FBM Trad. J. Vergés i A. Seva)
ELS MINYONS
Vèsper és ací: minyons, alceu-vos tots. Per fi Vèsper apunta per
l'Olimp la seva llum tant de temps esperada. Ja és hora d'aixecar-sei
de deixar les taules magnífiques; ara vindrà la donzella, ara cantarem
l'himeneu. Himen oh Himeneu, vina, Himen oh Himeneu!
LES DONZELLES
¿Veieu, donzelles, els minyons?
Aixequeu-vos contra ells; no hi ha dubte, l'estel de la nit mostra els
seus focs damunt l'Eta. Així és, certament; ¿no veieu que ràpidament
s'han alçat? No s'han alçat pas sense motiu: cantaran alguna cosa digna
de veure. Himen oh Himeneu, vina, Himen oh Himeneu!
ELS MINYONS
No se'ns prepara pas, companys, una
victòria fàcil; mireu com les donzelles cerquen entre elles paraules
ben estudiades; no les estudien en va: han trobat coses dignes de
memòria. I no és estrany: hi treballen profundament, amb tota l'ànima.
Nosaltres, en unes coses hem distret el nostre pensament i en altres
les nostres orelles; serem, doncs, vençuts amb raó: la victòria ama
l'esforç. Per això ara, almenys, ajunteu les vostres forces: ara
començaran a cantar, ara escaurà de respondre. Himen oh Himeneu, vina,
Himen oh Himeneu!
LES DONZELLES
Vèsper, ¿quin foc més cruel que tu es
mou pel cel? Tu pots prendre la filla dels braços de la mare, prendre
els braços de la mare la filla que es resisteix, i lliurar a un minyó
ardent la casta donzella. ¿Què fan els enemics de més cruel en una
ciutat vençuda? Himen oh Himeneu, vina, Himen oh Himeneu!
ELS MINYONS
Vèsper, ¿quin foc més joiós que tu
brilla en el cel? Tu confirmes amb la teva flama les noces projectades,
que els marits han disposat i que primer disposaren els pares, però que
no han lligat abans que sortís la teva llum. ¿Què ens donen els déus de
més cobejat que aquesta hora feliç? Himen oh Himeneu, vina, Himen oh
Himeneu!
LES DONZELLES
Vèsper, amigues, ha pres una de nosaltres
* * *
ELS MINYONS
* * *
perquè quan tu surts, vetlla sempre
la guàrdia. En la nit s'amaguen els lladres; però sovint tu mateix quan
tornes, Vèsper, amb el nom canviat, els trobes encara. Però a les
donzelles és permès de blasmar-te amb planys fingits. ¿I què, si
blasmen a qui secretament cerquen? Himen oh Himeneu, vina, Himen oh
Himeneu.
LES DONZELLES
Com una flor que neix amagada en un
jardí tancat, ignorada dels ramats i no tocada per cap rella, que les
aures acaronen, el sol enforteix i nodreix la pluja: molts minyons,
moltes donzelles la desitgen, però quan s'ha marcit, arrencada per una
ungla fina, cap minyó, cap donzella no la desitja; així la donzella
mentre roman intacta és amada dels seus; però quan el seu cos pol·luït
ha perdut la flor de la castedat, no és agradosa als minyons ni cara a
les donzelles. Himen oh Himeneu, vina, Himen oh Himeneu!
ELS MINYONS
Com la vinya vídua que neix en un
camp nu, mai no s'aixeca i mai no treu dolços raïms, sinó que, corbant
a terra el seu tendre cos sota el pes, gairebé el brot més alt toca
l'arrel: cap pagès, cap bou no la cultiva; però si mai la mariden a un
om amb el qual s'enllaci, molts de pagesos, molts de bous la cultiven;
així la donzella mentre roman intacta envelleix oblidada; quan en temps
oportí a aconseguit un connubi com cal, és més cara al marit i menys
malmirada del pare.
I tu no et resisteixis a un tal marit, donzella. No és just de resistir
a qui el pare mateix t'ha lliurat, el pare mateix i la mare, a qui cal
obeir. El teu fadrinatge no et pertany tot a tu: en part és dels teus
pares; una tercera part ha estat donada al teu pare, una tercera part a
la teva mare, solament uns tercera part és teva; no resisteixis a ells
dos, que juntament amb el dot han donat al gendre llurs drets.
Himen oh Himeneu, vina, Himen oh Himeneu!
Text llatí
LXII. exametrum carmen nuptiale
VESPER adest, iuuenes, consurgite: Vesper Olympo
exspectata diu uix tandem lumina tollit.
surgere iam tempus, iam pinguis linquere mensas,
iam ueniet uirgo, iam dicetur hymenaeus.
Hymen o Hymenaee, Hymen ades o Hymenaee!
Cernitis, innuptae, iuuenes? consurgite contra;
nimirum Oetaeos ostendit Noctifer ignes.
sic certest; uiden ut perniciter exsiluere?
non temere exsiluere, canent quod uincere par est.
Hymen o Hymenaee, Hymen ades o Hymenaee!
non facilis nobis, aequales, palma parata est:
aspicite, innuptae secum ut meditata requirunt.
non frustra meditantur: habent memorabile quod sit;
nec mirum, penitus quae tota mente laborant.
nos alio mentes, alio diuisimus aures;
iure igitur uincemur: amat uictoria curam.
quare nunc animos saltem conuertite uestros;
dicere iam incipient, iam respondere decebit.
Hymen o Hymenaee, Hymen ades o Hymenaee!
Hespere, quis caelo fertur crudelior ignis?
qui natam possis complexu auellere matris,
complexu matris retinentem auellere natam,
et iuueni ardenti castam donare puellam.
quid faciunt hostes capta crudelius urbe?
Hymen o Hymenaee, Hymen ades o Hymenaee!
Hespere, quis caelo lucet iucundior ignis?
qui desponsa tua firmes conubia flamma,
quae pepigere uiri, pepigerunt ante parentes,
nec iunxere prius quam se tuus extulit ardor.
quid datur a diuis felici optatius hora?
Hymen o Hymenaee, Hymen ades o Hymenaee!
Hesperus e nobis, aequales, abstulit unam.
* * * * * * * *
* * * * * * * *
namque tuo aduentu uigilat custodia semper,
nocte latent fures, quos idem saepe reuertens,
Hespere, mutato comprendis nomine Eous
at lubet innuptis ficto te carpere questu.
quid tum, si carpunt, tacita quem mente requirunt?
Hymen o Hymenaee, Hymen ades o Hymenaee!
Vt flos in saeptis secretus nascitur hortis,
ignotus pecori, nullo conuolsus aratro,
quem mulcent aurae, firmat sol, educat imber;
multi illum pueri, multae optauere puellae:
idem cum tenui carptus defloruit ungui,
nulli illum pueri, nullae optauere puellae:
sic uirgo, dum intacta manet, dum cara suis est;
cum castum amisit polluto corpore florem,
nec pueris iucunda manet, nec cara puellis.
Hymen o Hymenaee, Hymen ades o Hymenaee!
Vt uidua in nudo uitis quae nascitur aruo,
numquam se extollit, numquam mitem educat uuam,
sed tenerum prono deflectens pondere corpus
iam iam contingit summum radice flagellum;
hanc nulli agricolae, nulli coluere iuuenci:
at si forte eadem est ulmo coniuncta marito,
multi illam agricolae, multi coluere iuuenci:
sic uirgo dum intacta manet, dum inculta senescit;
cum par conubium maturo tempore adepta est,
cara uiro magis et minus est inuisa parenti.
Hymen o Hymenaee, Hymen ades o Hymenaee!
Et tu ne pugna cum tali coniuge uirgo.
non aequom est pugnare, pater cui tradidit ipse,
ipse pater cum matre, quibus parere necesse est.
uirginitas non tota tua est, ex parte parentum est,
tertia pars patrest, pars est data tertia matri,
tertia sola tua est: noli pugnare duobus,
qui genero suo iura simul cum dote dederunt.
Hymen o Hymenaee, Hymen ades o Hymenaee!
