Properci IV, 1, 121-134 (FBM. Trad. de Joan Mínguez)
Basta
d’història: ara passaré als teus astres. Comença a preparar, resignat,
noves llàgrimes. L’antiga Umbria t’infantà, d’uns Penats il·lustres.
(Mento? ¿o toco, per ventura, els confins de la teva pàtria?) En aquell
camp enclotat on la nebulosa Mevània roïneja, i el llac Umbri és tebi
de les seves aigües assolellades, i s’aixeca sobre un pujol la muralla
de l’enfilat Assís, muralla més cèlebre a causa del reu geni. A una
edat que no els havies de recollir, recollires els ossos del teu pare,
i et veieres reduït a una mesquina llar; perquè, quan molts de bous
llauraven els teus camps, la trista llança t’arrabassà les esponeroses
riqueses. Més tard, quan la bul·la d’or fou llevada del teu coll
tendral, i davant dels déus reberes de la teva mare la toga de la
llibertat, és el temps que Apol·lo et dicta alguna cosa dels seus
cants, i et prohibeix que les teves paraules retrunyin en l’agitació
del fòrum.
Text llatí
Vmbria te notis antiqua Penatibus edit --
mentior? an patriae tangitur ora tuae?--
qua nebulosa cauo rorat Meuania campo,
et lacus aestiuis intepet Vmber aquis,
scandentisque Asis consurgit uertice murus,
murus ab ingenio notior ille tuo.
ossaque legisti non illa aetate legenda
patris et in tenuis cogeris ipse lares:
nam tua cum multi uersarent rura iuuenci,
abstulit excultas pertica tristis opes.
mox ubi bulla rudi dimissa est aurea collo,
matris et ante deos libera sumpta toga,
tum tibi pauca suo de carmine dictat Apollo
et uetat insano uerba tonare Foro.
