Properci, Elegies IV, 8. (FBM Trad. Joan Mínguez)
Sàpigues què és, que anit m'ha fet
fugir de les aiguoses Esquílies, quan una turba de veïns corria per
aquells camps novells. L'antiga Lanúvium està sota la tutela d'un vell
dragó (per la rara escaiença de veure'l cal no perdre un instant) devés
el qual es practica el sagrat descens, seguint una obscura cova. Una
donzella hi penetra (ten compte per tot aquell camí!), ritu de l'afamat
serpent famolenc, quan aquest demana la seva pastura anual,
descabdellant les seves xiulades des del més pregon de la terra. Les
noies designades per a aquesta cerimònia s'esblaimen quan,
arriscadament, confien llur mà a la gola del drac. Aquest s'apodera
dels menjars que li ha acostat la donzella: fins les peneres tremolen,
aleshores, en les mans virginals. Si han estat castes, poden tornar als
braços dels pares, i els pagesos criden: "Fèrtil serà l'anyada!"
En aquest lloc, unes haques, amb la crinera tosa, havien conduït la
meva Cíntia: el pretext fou Juno, però més aviat en fou la causa Venus.
Oh via Àpia!, t'ho prego, digues quin gran triomf ella tingué essent-ne
tu testimoni, quan les seves rodes lliscaven per sobre el teu empedrat,
llavors que dins l'amagada barraca esclatà aquella vergonyosa baralla:
si bé jo no hi era, no fou sense dany per al meu nom. Oferint-se en
espectacle, ella s'havia assegut suspesà al cim del carro, i s'atreví a
llançar els cavalls a través d'aquells llocs de mala anomenada. Jo no
parlo del carro amb cortines de seda d'aquell disbauxat barbamec, ni
d'aquells cans Molossos amb llurs collars; quan una barba vergonyosa
resistirà en les galtes d'aquell jove als esforços de la navalla,
semblarà un repugnant tocinaire.
Havent tantes vegades estat feta injúria al meu llit, volguí traslladar
els meus campaments, mudant de jaç. Vora el temple de Diana Aventina,
hi ha una tal Fil·lis, poc agradable quan està cabal: després que ha
begut, tot li està bé. Entre els boscos tarpeians n'hi ha una altra de
molt blanca, que es diu Teia; però quan està beguda, no en té prou d'un
home. Havent-les cridades, resolguí d'endolcir-me la nit amb llur
companyia, i renovellar els meus esplais amb amors vulgars.
En un herbei apartat, havíem parat un llit per a tots tres. ¿Demanes
com jèiem? jo estava entre l'una i l'altra. Lígdam servia de coper;
teníem una vaixella de vidre, com escau a l'estiu, i un sabor grec de
vi de Metimne. Hi havia un dels teus flautistes, oh Nil, i Fil·lis la
sonadora de cròtals, i hi havia roses, belles sense artifici, contentes
d'ésser escampades entorn; i un nan, cargolat de cames, passejava les
seves mans esguerrades sobre les flautes de boix.
Però la flama vacil·lava a les llànties ben alimentades i la taula es
girà per terra, potes en l'aire. I també, en demanar als daus que em
fossin propicis i em donessin Venus, sempre em saltaven els cans
malastrucs. Cantaven per a un sord i descobrien el pit per a un cec: ai
las, jo només estava per les portes de Lanúvium. Quan, de sobte, els
roncs batents grinyolaven a la pollaguera, sonà en el vestíbul una
apagada enraonia. I tot d'una, Cíntia obre de bat a bat les portes,
negligida de cabellera, però bella en mig del seu furor. La copa em
caigué d'entre els dits oberts i els llavis se m'esgrogueïren dins el
mateix vi on eren submergits. Llampeguen els seus ulls i fa tants
estralls com pugui una dona: l'espectacle no fou menor que quan una
ciutat és assaltada. Iradament, clava les ungles a la cara Fil·lis;
Teia, espaordida, crida les veïnes aigües. Les torxes arborades alarmen
els Quirites endormiscats, i en la nit folla tots els viaranys s'omplen
de fressa. Les dues dones, amb el pentinat desfet i les túniques
descordades, es refugien dins la primera barraca del camí tenebrós.
Cíntia s'esbrava en llurs despulles, i recula, victoriosa, i amb mà
perversa m'esgarrapa la cara, i em fa un senyal al coll, ensagnant-lo a
mossegades; i més que res en fereix els ulls culpables. I en tenir els
braços cansats de fer-me mal, estira Lígdam, el qual s'havia amagat
darrera el pilar esquerre del llit; acotat als meus peus, implora el
meu Geni. No vaig poder-hi res, Lígdam: jo estava atrapat igual que tu.
Per fi, allargant les mans en un gest de súplica, vaig proposar de fer
tractes, quan ella a penes si oferia els peus perquè jo els toqués. I
digué: "Si vols que jo et perdoni el mancament comès, escolta quina
serà la fórmula de la meva llei. No et passejaràs, empolainat, sota
l'ombra pompeiana, ni per l'alegre fòrum quan serà aplanat amb sorra.
Guarda't d'estirar obliquament el coll cap al cim del teatre, o que la
teva llitera resti oberta quan t'aturis. Abans que tot, que Lígdam, el
qual és per a mi la causa de tota aquesta baralla, sigui venut, i
arrossegui dos grillons als peus." Aquesta llei dictà, i jo vaig
respondre: "Faré segons les lleis." I ella ja reia, ensuperbida per
l'imperi exercit.
Després ella fumiga tot indret que haguessin tocat aquelles forasteres,
i frega el llindar amb una aigua pura, i em mana que torni a mudar-me
tota la roba, i tres vegades em passà la flama del sofre pel cap. I,
així, en haver refet el llit amb sengles mantells, vaig respondre, i
per tot el llit anàrem fent les paus.
Text llatí
disce, quid Esquilias hac nocte fugarit aquosas,
cum uicina nouis turba cucurrit agris.
Lanuuium annosi uetus est tutela draconis,
hic, ubi tam rarae non perit hora morae,
qua sacer abripitur caeco descensus hiatu,
qua penetrat (uirgo, tale iter omne caue!)
ieiuni serpentis honos, cum pabula poscit
annua et ex ima sibila torquet humo.
talia demissae pallent ad sacra puellae,
cum temere anguino creditur ore manus.
ille sibi admotas a uirgine corripit escas:
uirginis in palmis ipsa canistra tremunt.
si fuerint castae, redeunt in colla parentum,
clamantque agricolae "fertilis annus erit."
huc mea detonsis auecta est Cynthia mannis:
causa fuit Iuno, sed mage causa Venus.
Appia, dic quaeso, quantum te teste triumphum
egerit effusis per tua saxa rotis!
[turpis in arcana sonuit cum rixa taberna;
si sine me, famae non sine labe meae.]
spectaclum ipsa sedens primo temone pependit,
ausa per impuros frena mouere locos.
serica nam taceo uulsi carpenta nepotis
atque armillatos colla Molossa canis,
qui dabit immundae uenalia fata saginae,
uincet ubi erasas barba pudenda genas.
cum fieret nostro totiens iniuria lecto,
mutato uolui castra mouere toro.
Phyllis Auentinae quaedam est uicina Dianae,
sobria grata parum: cum bibit, omne decet.
altera Tarpeios est inter Teia lucos,
candida, sed potae non satis unus erit.
his ego constitui noctem lenire uocatis,
et Venere ignota furta nouare mea.
unus erat tribus in secreta lectulus herba.
quaeris concubitus? inter utramque fui.
Lygdamus ad cyathos, uitrique aestiua supellex
et Methymnaei Graeca saliua meri.
Nile, tuus tibicen erat, crotalistria phillis,
haec facilis spargi munda sine arte rosa,
nanus et ipse suos breuiter concretus in artus
iactabat truncas ad caua buxa manus.
sed neque suppletis constabat flamma lucernis,
reccidit inque suos mensa supina pedes.
me quoque per talos Venerem quaerente secundos
semper damnosi subsiluere canes.
cantabant surdo, nudabant pectora caeco:
Lanuuii ad portas, ei mihi, solus eram;
cum subito rauci sonuerunt cardine postes,
et leuia ad primos murmura facta Laris.
nec mora, cum totas resupinat Cynthia ualuas,
non operosa comis, sed furibunda decens.
pocula mi digitos inter cecidere remissos,
palluerantque ipso labra soluta mero.
fulminat illa oculis et quantum femina saeuit,
spectaclum capta nec minus urbe fuit.
Phyllidos iratos in uultum conicit unguis:
territa uicinas Teia clamat aquas.
lumina sopitos turbant elata Quiritis,
omnis et insana semita nocte sonat.
illas direptisque comis tunicisque solutis
excipit obscurae prima taberna uiae.
Cynthia gaudet in exuuiis uictrixque recurrit
et mea peruersa sauciat ora manu,
imponitque notam collo morsuque cruentat,
praecipueque oculos, qui meruere, ferit.
atque ubi iam nostris lassauit bracchia plagis,
Lygdamus ad plutei fulcra sinistra latens
eruitur, geniumque meum protractus adorat.
Lygdame,nil potui: tecum ego captus eram.
supplicibus palmis tum demum ad foedera ueni,
cum uix tangendos praebuit illa pedes,
atque ait "admissae si uis me ignoscere culpae,
accipe, quae nostrae formula legis erit.
tu neque Pompeia spatiabere cultus in umbra,
nec cum lasciuum sternet harena Forum.
colla caue inflectas ad summum obliqua theatrum,
aut lectica tuae se det aperta morae.
Lygdamus in primis, omnis mihi causa querelae,
ueneat et pedibus uincula bina trahat."
indixit leges: respondi ego "legibus utar".
riserat imperio facta superba dato.
dein, quemcumque locum externae tetigere puellae,
suffiit, at pura limina tergit aqua,
imperat et totas iterum mutare lucernas,
terque meum tetigit sulpuris igne caput.
atque ita mutato per singula pallia lecto
respondi, et toto soluimus arma toro.
