Tibul, Llibre I, 45 i ss. (FBM Trad. Carles Magrinyà i Joan Mínguez)
Que és dolç de sentir, del llit
estant, els vents furiosos i estrènyer l'amada contra el pit jovenívol;
o quan l'Austre hivernal adolla les seves aigües gelades cedir a un son
tranquil, que un bon foc agombola! Que m'escaigui aquesta sort: que a
dreta llei sigui ric aquell que pot fer cara a la fúria del mar i a les
pluges tristes.
Text llatí
Quam iuuat inmites uentos audire
cubantem 45
Et dominam tenero continuisse sinu
Aut, gelidas hibernus aquas cum fuderit Auster,
Securum somnos igne iuuante sequi.
Hoc mihi contingat. Sit diues iure, furorem
Qui maris et tristes ferre potest pluuias.
