Tibul, Llibre V, 1-18 (FBM Trad. Carles Magrinyà i Joan Mínguez)
Jo feia el ferotge, i em vanava de
poder suportar una ruptura; però ben lluny és ara de mi la glòria
d'ésser fort. Perquè sóc agitat com la baldufa que per un paviment llis
un llest infant fa giravoltar a cops de tralla, amb la seva art
exercida. Crema i tortura l'orgullós, perquè no digui fanfarroneries,
després d'això: doma el seu rude llenguatge!
Però no, plany-me: t'ho prego per la nostra unió en un llit furtiu, per
Venus, i pels nostres dos caps acostats. Jo sóc aquell de qui diuen
que, quan jeies retuda per una trista malaltia, amb els meus vots vaig
arrencar-te'n. Jo mateix vaig fer al teu voltant lustracions de sofre
pur, després que la vella hagué dit el seu cant màgic; jo mateix vaig
tenir cura que no poguessin fer-te mal cruels somnis, que calia aplacar
amb una triple aspersió de farina sagrada; jo mateix, velat de lli i
amb la túnica flotant, vaig fer en la nit silenciosa nou vots a Hècate
Trívia. Tots els he complerts, i ara és un altre qui es gaudeix del teu
amor, i, feliç, s'aprofita de les meves pregàries.
Text llatí
Asper eram et bene discidium me ferre loquebar,
At mihi nunc longe gloria fortis abest.
Namque agor ut per plana citus sola uerbere turben,
Quem celer adsueta uersat ab arte puer.
Ure ferum et torque, libeat ne dicere
quicquam 5
Magnificum post haec: horrida uerba doma.
Parce tamen, per te furtiui foedera lecti,
Per uenerem quaeso conpositumque caput.
Ille ego, cum tristi morbo defessa iaceres,
Te dicor uotis eripuisse
meis, 10
Ipseque te circum lustraui sulphure puro,
Carmine cum magico praecinuisset anus;
Ipse procuraui, ne possent saeua nocere
Somnia, ter sancta deueneranda mola;
Ipse ego uelatus filo tunicisque
solutis 15
Vota nouem Triuiae nocte silente dedi.
Omnia persolui: fruitur nunc alter amore,
Et precibus felix utitur ille meis.
