Tibul, Liber primus VI, vv. 1-6 (FBM Trad. Carles Magrinyà i Joan Mínguez)
Sempre, a fi de seduir-me, em
presentes una cara enriolada, però després, míser de mi, m'ets trist i
aspre, Amor. Per què aqueixa crueltat amb mi? Per ventura és una glòria
tan gran, per a un déu, d'armar paranys a un home?
Ja contra mi són estesos els filats; ja Dèlia furtivament, en la nit callada, no sé qui agombola, astuta, entre els seus braços. Text llatíSemper, ut inducar, blandos offers mihi uoltus,
Post tamen es misero tristis et asper, Amor.
Quid tibi saeuitiae mecum est? an gloria magna est
Insidias homini conposuisse deum?
Nam mihi tenduntur casses: iam Delia
furtim 5
Nescio quem tacita callida nocte fouet.
