A Cíntia

Properci, Elegies, Liber tertius XXIV.      (FBM   Trad. Joan Mínguez)

És errada, oh dona, aquesta confiança
en la teva bellesa, tu que t'havies ensuperbit massa a causa dels ulls
amb què jo et veia. Tals lloances, oh Cíntia, era el meu amor qui te
les tributava: i t'avergonyeix d'ésser insigne per obra dels meus
versos? En els meus elogis, sovint t'he dit composta de variats
encisos, ja que allò que no eres, creia el meu amor que era; i moltes
vegades he comparat el teu color amb la rosada Aurora, quan la blancor
del teu rostre era manllevada: la qual cosa no podien apartar de mi els
amics romans, no ho hauria esborrat, amb tota l'aigua del mar, una
fetillera de tessàlia. Sense que m'hi obligués el ferro ni la flama, jo
jurava les meves paraules, i les juraré, nàufrag entre les aigües de
l'Egeu. Abrusat dins la cruel caldera de Venus, jo bullia, i anava amb
les mans lligades a l'esquena.

Heus aquí que la meva barca, coronada de flors, ha arribat a port: en
haver passat les Sirtes, ja he tirat l'àncora. Ara per fi recobro
l'esma, cansat de l'immens tràngol: les meves ferides ja s'han clos per
a guarir-se.

Oh Bon Seny, si ets un déu, al teu culte em lliuro. Tantes vegades havien caigut en el buit, els meus vots al sord Júpiter!

 

Text llatí

Falsast ista tuae, mulier, fiducia formae,


    olim oculis nimium facta superba meis.


noster amor talis tribuit tibi, Cynthia, laudes:


    uersibus insignem te pudet esse meis.


mixtam te uaria laudaui saepe figura,


    ut, quod non esses, esse putaret amor;


et color est totiens roseo collatus Eoo,


    cum tibi quaesitus candor in ore foret:


quod mihi non patrii poterant auertere amici,


    eluere aut uasto Thessala saga mari,


hoc ego--non ferro, non igne coactus, at ipsa


    naufragus Aegaea (uera fatebor) aqua.


correptus saeuo Veneris torrebar aeno;


     uinctus eram uersas in mea terga manus.


ecce coronatae portum tetigere carinae,


    traiectae Syrtes, ancora iacta mihist.


nunc demum uasto fessi resipiscimus aestu,


    uulneraque ad sanum nunc coiere mea.


Mens Bona, si qua dea's, tua me in sacraria dono!


    exciderunt surdo tot mea uota Ioui.

Campus d'excel·lència internacional U A B