Properci, Elegies, Liber tertius XXV. (FBM Trad. Joan Mínguez)
Servides per al festí les taules, jo
era la vostra riota i tothom que volgués podia parlar de mi. Cinc anys
t'he pogut servir fidelment: sovint, rosegant-te les ungles, enyoraràs
la meva constància. No em commouen gens les teves llàgrimes: prou m'ha
atrapat aquesta astúcia; tu, Cíntia, sempre sols plorar insidiosament.
Ploraré en deixar-te, però la injúria pot més que el plor: tu no deixes
que el jou se'm faci suportable.
Adéu-siau ja, llindars que llagrimejàreu davant les meves paraules, i
adéu, oh porta que, malgrat tot, la meva mà irada no migpartí. Però tu,
que l'edat vagi apesantint-te amb anys, que et caldrà dissimular, i que
vinguin a la teva beutat les sinistres arrugues. Llavors voldràs
arrencar-te d'arrel els cabells blancs. Ah, quan el mirall et tirarà en
cara les arrugues, hauràs de sofrir orgullosos desdenys, rebutjada al
teu torn; i vella, plànyer-te d'allò mateix que tu feies. Aquests
averanys sinistres t'ha cantat el meu vers augurador. Aprèn de témer
l'acabament de la teva bellesa.
Text llatí
Risus eram positis inter conuiuia mensis,
et de me poterat quilibet esse loquax.
quinque tibi potui seruire fideliter annos:
ungue meam morso saepe querere fidem.
nil moueor lacrimis: ista sum captus ab arte;
semper ab insidiis, Cynthia, flere soles.
flebo ego discedens, sed fletum iniuria uincit:
tu bene conueniens non sinis ire iugum.
limina iam nostris ualeant lacrimantia uerbis,
nec tamen irata ianua fracta manu.
at te celatis aetas grauis urgeat annis,
et ueniat formae ruga sinistra tuae!
uellere tum cupias albos a stirpe capillos,
iam speculo rugas increpitante tibi,
exclusa inque uicem fastus patiare superbos,
et quae fecisti facta queraris anus!
has tibi fatalis cecinit mea pagina diras:
euentum formae disce timere tuae!
