Horaci, Odes II, 10, 1-10 (FBM Josep Vergés)
Viuràs
més assenyadament, Licini, si no vogues sempre
cap a alta mar i si, cautelós per por dels temporals, no
t’acostes massa a
la riba traïdora.
Tot
aquell qui escull la mitjania, tan preciosa com l’or, viu
segur lluny de les sordideses d’un
sostre ruïnós, viu moderadament lluny
d’un palau que suscita enveja.
Text llatí
Rectius uiues, Licini, neque altum
semper urgendo neque, dum procellas
cautus horrescis, nimium premendo
litus iniquom.
Auream quisquis mediocritatem 5
diligit, tutus caret obsoleti
sordibus tecti, caret inuidenda
sobrius aula.
